Ballesta i joc de trons a Girona
La premsa es fa creus que, començant per Puigdemont, a la capital gironina hi hagi hagut tantes relliscades
La crisi a l’alcaldia de Girona, amb la renúncia d’Albert Ballesta, ha coincidit amb la distribució del primer tràiler de la sisena temporada de Joc de trons amb seqüències rodades a Girona. El titular està servit.
Els columnistes de Diari de Girona són directes a l’hora de tractar l’afer. Albert Soler escriu que els gironins estan convençuts que els dos últims alcaldes estan posseïts pel dimoni. “Tanta incompetència, tants errors i tantes relliscades no poden ser humanes, ni tan sols animals. Ballesta feia malfiar. Des del principi els únics elogis que s'escoltaven d'ell és que era “bona persona i treballador”. Això aixeca sospites. No és que siguin aptituds a criticar, però si és això el que es demana per exercir l'alcaldia de Girona, amb més mèrits ho podria ser la meva àvia (...) Al final, quedarà per a la història com l'alcalde que es va voler apujar el sou. Ni tan sols com el que se'l va apujar”. L’articulista recorda que qui va ungir Ballesta, qui va organitzar tot el “vodevil”, va ser Puigdemont. “I aquest cas és més perillós, perquè continua posseït -es comença a notar en les seves decisions- però té més poder. Vade retro”. Per a David Céspedes, “Ballesta tenia el problema a dins mateix. Els que havien de ser els seus companys de grup no van pair mai que ell, el número 19 de la llista i que no va ser elegit a les urnes, fos l'escollit. Una elecció que va ser presa personalment per Carles Puigdemont”. Laura Fanals sosté que “el cas de CiU a Girona s'acabarà estudiant a les facultats. No sé si a les de Política, Psicologia, Comunicació o Arts Escèniques, però en tot cas s'haurà de posar com a exemple de com no s'han de fer les coses. (...) Carles Puigdemont i Oriol Junqueras van intentar forçar un acord entre CiU i ERC, però no se'n van sortir. I, pel que sembla, el pacte amb el PSC tampoc va ser fruit de la iniciativa local. Tot això ha quedat al descobert i sembla clar que Girona, en el fons, només és una peça en el tauler d'escacs en què s'ha convertit Catalunya”.
Tapi Carreres, per la seva banda, veu Puigdemont impulsant qui va marginar inicialment, Marta Madrenas, i abraçant-se a un partit que no defensa el procés, el PSC. “No s'ha entès amb Oriol Junqueras i ha ballat al ritme de Miquel Iceta. CiU ha relegat ERC a Girona, la ciutat que els independentistes veien com a exemple per la seva àmplia representació entre CiU, ERC i CUP. I ara pot provocar la trencadissa definitiva a la Generalitat i al procés”. Laura Fanals, a un altre text, descriu un diàleg de sords entre ERC i Convergència que ha acabat amb Esquerra passant de “ser el grup clau de l'oposició, que podia condicionar el govern, a deixar de ser decisius davant d'un govern amb majoria absoluta. CiU, per la seva banda, ha buscat un soci amb qui ha tingut nombrosos enfrontaments, i no per qüestions nacionalistes: el PSC ha tret un llistat de retrets, sobretot en temes socials, a cada ple que ha pogut. Veurem si ara són capaços d'entendre's".
Puntavui ha estat menys prolífic. Al seu editorial afirma que “passat el nou sotrac,el govern convergent ha buscat un soci en el PSC que, amb quatre regidors, quedava relegat a un paper secundari durant el mandat i que ara es veu al govern després d'una bona jugada de la cap de llista, Sílvia Paneque, que es pot presentar com la garant de la calma i tranquil·litat que necessita la ciutat. És evident que tots plegats ho podien haver fet millor i també que a Girona, després de l'etapa Puigdemont, li cal un govern estable per tirar endavant el model de ciutat que ha estat planificant els últims anys”.
José Antich, a Elnacional, considera que “Girona és políticament important en aquesta etapa per la posició política de Carles Puigdemont. L'exalcalde va saltar a la presidència de la Generalitat i entre errors d'uns i travetes d'altres la seva figura també ha acabat patint”. Álex Gubern (Abc, 9 març) destaca que Ballesta és periodista, com Puigdemont, i amic personal del president de la Generalitat. Ramón de España, a Cronicaglobal, considera que Ballesta “hauria d’haver parlat de pasta amb Puigdemont abans d’acceptar el càrrec”. “Ja sabem que, darrerament, per aquí tots els nomenaments són a dit i la meritocràcia ens la pela: un president tria el seu successor, aquest escull el seu saltant-se l’escalafó i posa un amiguet sobiranista a dirigir TV3, és a dir, que tot és una humorada i una manefleria”.
Pilar Rahola ha estat una de les poques defensores de Ballesta. A 8TV va argumentar que ningú, començant per ERC, li ha posat fàcil amb propostes impossible de digerir, “semblava més aviat que volien carregar-se el pacte”. “Se n’ha anat amb tots els honors i amb tota la dignitat”. Josep Maria Fonalleras (El Periódico, 9 març) després de repassar els episodis d’aquestes darreres setmanes a Girona (error inicial en el jurament, intent de pacte amb forces espanyolistes que aquestes mateixes forces es van carregar en una sola tarda, mercat de Calaf sobre augment de sou i altres minúcies) conclou: “Diuen que els guionistes de Joc de trons es van oblidar un mòbil a l’hotel. És mentida. S’hi van deixar el guió tot sencer”. A Sueldospublicos titulen la notícia de la renúncia amb un “Ballesta, el breu: volia cobrar 73.000 euros i se’n va amb poc més de 3.500”.Per a El Mundo (9 març), en una nota sense firma, l’entesa entre CiU i PSC a Girona és una mostra clara del desastre polític que viu Catalunya. “Els acords que són fàcils en un àmbit, deriven en una gran confrontació en un altre”. Tot això demostra, segons el diari, que si l’aspiració independentista es deixa de banda, és possible fer política de veritat.
Per a l’editorial de l’Ara (9 març), el mandat de Ballesta ha estat un cúmul de despropòsits que ha danyat la imatge de la política i considera les desconfiances i tripijocs viscuts a Girona entre partits un mal símptoma en el pitjor moment, amb CDC i ERC governant junts dins de la coalició JxSí. El Periódico (9 març), com tota la premsa, recorda que Ballesta era el número 19 de la llista municipal de CDC, cosa que va obligar, en no haver sortit elegit, a la renúncia de “tots els que el precedien per complir el designi de qui llavors acabava de ser nomenat president de la Generalitat” Ara, l’alcaldessa serà Marta Madrenas, “la favorita per ocupar el càrrec després de la marxa de Puigdemont”. Després d’un episodi tan ridícul és d’esperar, diu l’editorial, que una persona coneixedora dels problemes de la ciutat i el pacte amb PSC, una força política amb experiència de dècades en la gestió del municipi, permeti “que Girona recuperi la normalitat”.
La Vanguardia (9 març), després de resumir l’historial de Ballesta (amb decisions discutibles, pactes fallits, errors gruixuts...) creu que, com diu una dita catalana, “mal fineix qui mal comença”. Un mal començament del qual és responsable Puigdemont. El fruit més apreciable, segons el diari, de la gestió de Ballesta és el pacte amb el PSC, una aliança sociovergent, “o sigui, una aposta per l’acord i la centralitat, avui molt pertinents”. “Es podrà dir que el PSC està exhibint una vistosa versatilitat” (a Tarragona li donen suport PP i Unió i a Lleida, Ciutadans i la CUP), “però també queda clar que, en una època que exigeix diàleg i pacte, aquesta és una notícia esperançadora”. Avui, al mateix diari, Francesc Marc-Álvaro recorda que nou principals ciutats catalanes funcionen amb governs bipartits CDC-PSC. "Hi ha una cultura política àmpliament compartida per convergents i socialistes que afavoreix el pacte entre ells". I acaba, "mentre la sociovergència apareix com la metàfora d'una transversalitat amb molts prismes, Sánchez repeteix que no es reunirà amb CDC ni amb Esquerra Republicana, com si fossin empestats". Pregunta final, quin dels dos socialismes acabarà guanyant?
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.