Mobilització veïnal per evitar que tanqui una farmàcia al barri Gòtic

“Què, Isabel, alguna novetat?”. És la pregunta que fan la majoria de persones que obren la porta de la farmàcia de la plaça dels Peixos, al barri Gòtic de Barcelona. El contracte de lloguer es va acabar l'1 de març i ara la propietària demana el doble de diners, passant de 800 euros mensuals a 1.600. Cal sumar-hi els impostos.

“A mi els diners m’importen un rave; n’he tingut tota la vida”, diu la propietària

"Tot segueix igual, estem fent pancartes", respon la farmacèutica, Isabel Puigoriol. Amb els seus ingressos no pot fer front a l'increment i ja té assumit quin és el següent pas: "Només queda que em desnonin", diu trista i amb els ulls plorosos. Però aquesta farmàcia no és convencional, segons diuen i repeteixen tots els veïns que van obrint la porta del local per preguntar com està la Isabel. "Nosaltres no venim a la farmàcia, venim a casa nostra. Quan atraquen algú, sempre surt ella la primera; quan algú cau i es fa mal, sempre surt ella la primera... ella ajuda tot el veïnat i nosaltres l'ajudarem a ella", explica Genoveva Tineo, comerciant de l'entorn. Els veïns han recollit signatures, que avui portaran a l'Ajuntament de Barcelona, i estan fent pancartes per penjar als balcons. "Jo visc molt amunt i no es veurà, però li donaré al veí del primer", explica una altra veïna. La farmacèutica ven medicaments al barri des de fa 30 anys, primer com a aprenenta i després com a titular, però la farmàcia es remunta a l'any 1857.

La propietària del local és la veïna de dalt. Margarita Borrego de Rueda i el seu germà són els amos de tot l'immoble i també són força coneguts al barri, sobretot ella. Des que ha començat tot el litigi la tensió s'ha disparat: "L'altre dia vaig entrar en un bar i m'estaven matant amb la mirada", diu la propietària, però tampoc es lamenta: "A mi m'és igual, tinc la consciència molt tranquil·la. A mi el que m'importa sóc jo mateixa". I segueix: "A ella se li ha acabat el xollo, gràcies a Déu. Hi ha estat tants anys que ja es pensava que el local era seu", diu. 

Durant tots aquests anys, la Isabel i la Margarita havien tingut una bona relació, com amb la resta de veïns del barri. De fet, la Margarita, que ha patit algunes malalties importants, ha passat moltes hores asseguda a la farmàcia.

Les posicions semblen irreconciliables. La propietària, potser per error, va cobrar el lloguer del mes de març, de manera que s'ha guanyat temps, però cada dia que passa creix la tensió. Els veïns, a més, temen que si tanca la farmàcia pugui obrir una botiga de souvenirs, i critiquen que al barri ja n'hi ha massa. Aquest és, per ara, l'únic punt en què coincideixen amb la propietària. "A mi els diners m'importen un rave, perquè n'he tingut tota la vida. El que m'importa és que la botiga sigui maca i que tingui colors i la farmàcia, les coses com són, és molt bonica".