_
_
_
_

La Sindicatura qüestiona el concurs de fibra òptica de la Generalitat

El Govern espanyol el va adjudicar per 250 milions a una oferta que “no complia requisits mínims”

Dani Cordero

La Sindicatura de Comptes qüestiona la validesa d'un contracte de 253 milions d'euros amb el qual el 2010 la Generalitat va donar el tret de sortida a la construcció d'una xarxa de fibra òptica pròpia que connectés tots els centres públics de la Generalitat, coneguda com a Xarxa Oberta. Després d'analitzar la documentació del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el síndic dóna per fet que no es va seguir la tramitació corresponent i, sobretot, destaca que després de modificar l'abast de l'adjudicació –que va passar d'afectar tot Catalunya a reduir-se a les Terres de l’Ebre– s'hauria d'haver tornat a convocar el concurs. No es queda aquí l'informe, que assenyala que l'oferta vencedora “no complia els requisits mínims d'informació que establien els plecs i, a més, hi havia contradiccions amb les clàusules del document descriptiu i del programa funcional”.

Finalment, el contracte se'l va quedar una unió temporal d'empreses formada per Mediapro i Axia i van acabar fitxant per dirigir el projecte de Xarxa Oberta Jordi Solé, una de les persones que va participar en la taula del diàleg competitiu en què es va decidir com es desenvoluparia el pla. La Sindicatura considera aquest fitxatge contrari a la norma d'incompatibilitats, però el CTTI al·lega que no era alt càrrec del Govern i, per tant, en quedava exempt.

Xarxa Oberta, que era l'embrió de la creació d'un operador neutre de telecomunicacions per part de la Generalitat, tenia com a missió crear una xarxa de fibra òptica pública que inicialment connectés tots els centres públics de la Generalitat i que després pogués servir a altres operadors comercials.

Aquest era el projecte estrella del secretari del CTTI, dirigit llavors pel republicà Jordi Bosch (avui a Mediapro). Era tan ambiciós –pretenia cobrir tot Catalunya amb una inversió inicial de 662 milions–que en quatre mesos, quan la crisi ja havia obert una via d'aigua en les finances de la Generalitat, es va reduir un 90%, limitant-ho a les Terres de l’Ebre. La inversió requerida es va quedar en 68 milions i les altres dues companyies que van participar en el diàleg competitiu amb Mediapro i Axia –Telefónica i Abertis– van decidir retirar-se perquè les condicions havien canviat. Amb aquests canvis de plantejament, la Generalitat, en opinió de la Sindicatura, hauria d'haver fet “una nova convocatòria pública amb uns nous requisits de solvència i amb un pla econòmic i financer ajustat al nou rang”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Dani Cordero
Dani Cordero es redactor de economía en EL PAÍS, responsable del área de industria y automoción. Licenciado en Periodismo por la Universitat Ramon Llull, ha trabajado para distintos medios de comunicación como Expansión, El Mundo y Ara, entre otros, siempre desde Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_