El Museu Egipci s’encomana a Osiris per renovar-se

Osiris no és pas una mala divinitat per invocar en un procés de renovació. Déu de la mort, ho era també de la resurrecció i la fertilitat i oferia la promesa d'un més enllà universal si se seguia el seu exemple, amb momificació i tot. A Osiris s'ha encomanat molt pertinentment el Museu Egipci de Barcelona per escometre una sèrie de canvis que el portin a una vida millor, és a dir, com dinamitzar la seva oferta cultural i aconseguir més visitants. El popular centre ha reformat el seu espai d'exposicions temporals a la planta soterrani i l'ha dividit en dues sales, cosa que li permet duplicar les mostres i donar més vitalitat al museu. La primera exposició de la nova etapa és Osiris, déu d'Egipte, l'ésser que roman perfecte.

Inaugurada avui (fins al 30 de juny), la mostra consisteix en fons de la mateixa Fundació Arqueològica Clos a la qual pertany el museu, però inclou peces inèdites i una notable nova adquisició, un espectacular sarcòfag ptolemaic de fusta, amb abundants inscripcions (entre elles el nom del difunt, Unnefer, i una invocació a Osiris), que sembla que hagi sortit de Belfegor, el fantasma del Louvre. “El sarcòfag ha arribat fa molt poc, un parell de mesos, i encara està en estudi”, ha explicat aquest matí amb el seu habitual entusiasme egiptològic Jordi Clos, president de la fundació. Clos ha assenyalat que l'arqueòleg del museu i comissari de la nova exposició Luis Manuel Gonzálvez “dorm amb la peça”, i aquest ha puntualitzat fent broma que ho fa “però no dins, que seria perillós”.

Clos, Gonzálvez i la directora del museu, Mariàngela Taulé, han presentat les novetats del centre. Clos ha recordat que el museu funciona des de fa 24 anys i té “un nombre de visitants extraordinari tenint en compte la seva mida, 250.000 l'any, inclosos 30.000 nens que és el que em fa més feliç”. No obstant això, ha continuat, els temps recomanen incorporar-se a la “nova filosofia museística” que s'expressa, ha dit, en centres com el British Museum, i que exigeix oferir novetats de manera continuada en forma d'exposicions temporals per atreure visitants. El Museu Egipci, llavors, ha decidit crear un programa més actiu d'aquestes exposicions que es renovaran cada sis mesos. Entre les sis exposicions previstes per als propers tres anys figuren temes com la relació entre Egipte i Roma, la vida quotidiana o les coses que hem heretat dels egipcis de vegades sense saber-ho, com els contractes matrimonials.

A aquesta possibilitat de rotació obeeix la divisió en dos espais de la sala soterrani, en la qual l'exposició sobre Osiris comparteix espai amb la dedicada a Tutankamon i la troballa de la seva tomba, que ha estat redissenyada per a la nova etapa (tot i que encara no hi ha referències a les possibles cambres secretes al sepulcre; sobre aquesta qüestió Taulé opina que bé es podria tractar d'espais que van quedar inconclusos o de parts d'una tomba original que seria la que es va aprofitar per a Tutankamon i que hauria quedat aïllada).

“Es tracta que el visitant pugui veure sempre alguna cosa diferent quan torni”, ha reflexionat Clos, “i que la novetat serveixi de reclam”. De l'exposició d'Osiris ha destacat que hi ha “peces d'una delicades extraordinària” i sobretot dos elements tan impactants com una gran escultura saïta d'un personatge fent l'ofrena d'una estatueta d'Osiris i el sarcòfag ptolemaic.

Taulé ha apuntat que les exposicions aniran acompanyades de conferències i activitats diverses i que preparen el programa d'un viatge d'estudi a Egipte per seguir les empremtes d'Osiris.

Ja en l'àmbit de l'exposició, convenientment fosc i marcat per una gran reproducció d'un mural del temple del déu a Abidos, Gonzálvez ha dissertat profusament sobre la mitologia i la iconografia d'Osiris. Ha recordat que el déu va arribar a ser el més important per als egipcis malgrat que inicialment no era una divinitat destacada. El secret va ser el missatge que portava d'una eternitat a l'engròs, no només per als rics i poderosos, com en l'era de les piràmides, sinó a l'abast de tothom. “El seu exemple i els seus misteris donaven resposta a les inquietuds sobre què passa més enllà de la mort, i proporcionaven esperança”.

En els diferents objectes exposats es poden apreciar els trets característics d'Osiris: l'aspecte momiforme (amortallat), els atributs com la vara i el flagell i les corones hedjet i atef. Un altre atribut (!), el penis, apareix en una curiosa estatueta itifàlica (en erecció) i es fa referència a la seva cèlebre pèrdua –el malvat Set va esquarterar Osiris i va amagar les parts del cos en diferents llocs d'Egipte– amb una figura del peix oxirrinc que es va empassar accidentalment (?) el membre, la qual cosa, ha puntualitzat Gonzálvez despertant especial interès, no va ser obstacle perquè Osiris s'ho fes amb la seva esposa Isis i de la unió naixés Horus, el seu venjador.

L'arqueòleg ha destacat també un maó ritual amb la forma d'Osiris en el qual es feia germinar vegetació com un test màgic i la secció de l'exposició en la qual es mostren algunes de les coses més misterioses associades al culte del déu, com el pilar Djed, que al·ludeix a la seva columna vertebral, o el fetitxe d'Abidos, que es venerava a la ciutat i que era un reliquiari on es guardava el cap de la divinitat.