La ‘playlist’ d’Antonio Baños

Ara que Espanya està a la recerca d'un president, no està de més recordar que Antonio Baños va poder ser president de la Generalitat. Al final, va abandonar la seva acta de diputat de la CUP i va preferir ressuscitar la seva banda, Els Carradine, demostrant que es pot fer rock amb consciència de classe. Aquesta és la seva playlist de cançons favorites comentada per ell. "La selecció es basa en la varietat", diu. "De cada autor, és clar, podria seleccionar un munt de cançons".

Billy Bragg - Waiting for the great leap forward

"El tema és un retrat sentimental i una excitació d'adrenalina política".

Quintero, Leon i Quiroga - Ojos verdes

"Una de les històries d'amor més belles de la música. Una de les tornades més belles. Sempre vaig voler saber si la seva història d'amor acaba bé, però em temo que no. Sempre que sona, ploro. No us dic res més".

Kurt Weill i Bertold Brecht - Seeräuber Jenny

"'Quan vinguin els pirates a la ciutat, l'oblidada noia de la pensió dirà a qui cal matar: A tots!' Imprescindibles les versions de Lotte Lenya, Ute Lemper i, per descomptat, la de Massiel!"

Chico Buarque - O Meu Gurí

"Podria ser A pesar de Vôce, Gota d’agua, Construçao o RodaViva. Qualsevol de les grans de Buarque. Però a mi m'emociona aquesta història íntima d'afecte tan trist".

The Clash - White Riot

"Què dir! En fi: canònica. Així s'arenga a les masses i no des de les tertúlies!"

Enemigos/Josele Santiago - Desde el jergón

"Una de les millors cançons del pop rock espanyol, sens dubte. No es pot tenir més mala òstia amb una ràbia continguda en una cançó que ja és eterna".

The B-52's - Private Idaho

"Fa dècades que música dance significa música que no es pot ballar. En aquests temps de narcisisme lleig, toca recuperar els anys, els sons i l'actitud d'un temps i d'una banda que sí sabia el que era ballar i el que significava una festa. Tot el d'ells és gran!"

Ron Sexsmith - Still Time

"Com a homenatge a aquests autors que mai van arribar a primera, però que mantenen l'emoció, la dignitat i la bellesa en això de la música. Gran tema de Sexsmith que parla de lleus esperances des d'unes estrofes imbatibles".

Mina i Ennio Morricone - Se Telefonando

"Morricone i Mina! Història de ruptura estiuenca amb una estructura de cançó addictiva i efectiva. Antecedent del ghosting, ens explica com tallar amb algú per telèfon, o sigui, avançant-se al seu temps".

Franco Battiato - I treni de Tozeur

"Podria ser qualsevol del gran Battiato, però com estem en temps d'Eurovisió, escullo aquesta peça que Alice i Battiato van portar al concurs el 1984. Per a nosaltres, els eurofans, un moment culminant".

Smiths - The boy with the thorn in his side

"Tot. Repeteixo: tot el dels Smiths és bo. Sense excepcions. Però aquest tema, el primer que vaig escoltar de la banda, va ser una d'aquelles cançons que, literalment, et canvien la vida".

Rafael Subirachs - Els Segadors

"Ara que Tarantino ho peta, trio aquest tema, que és un western per antonomàsia: arriben uns forasters a una ciutat i l'emboliquen. Preqüela de Els set samurais i de Grup Salvatge. Hi ha opressió, violència i venjança. Mai un himne va ser tan Peckimpah".

Violent femmes - Add it up

"La banda que també em va canviar la vida. Aquest tema convuls i febril és un dels meus favorits. Nervi, pressa, ansietat i palpitacions: la vida mateixa".

Elvis Costello - Shipbuilding

"La millor cançó contra la guerra mai escrita. La versió de Robert Wyatt és la millor (i el videoclip va ser absolutament xocant durant la meva postadolescència)".

Astrud - Mentalismo

"Un altre nivell en el pop espanyol. Com una Penèlope musical, encara espero el seu retorn, fent i desfent els seus temes, als quals mai se'ls esgoten els significats".

Héctor Lavoe, Rubén Blades - El cantante

"Serveixi aquesta cançó com a ambaixada de la Fania de la bona època, i de l'emoció i felicitat que encara em proporcionen. L'immens Lavoe en mans d'un Blades tocat per la inspiració. Perquè reflexionin tots aquells que ara defensen el pop llatí: Això sí!"

Lou Reed - Magician 

"El Magic and Loss és un dels discos de Reed que més m'han influït i afectat. I del disc, aquest gran tema sobre la impossibilitat final de curació en aquest món. El màxim amb el mínim: aquest era Lou".

Portishead - Roads

"Els 90 van ser musicalment bons, creguin-me. I entre els bons, l'exquisit. 'Oh, can't anybody see / We'veu got a war to fight'. I Beth Gibbons posant la pell de gallina"

Belle and Sebastian - We rule the school

"De Belle and Sebastian he dubtat entre aquesta, The state I am o Fox in the snow, però al final aquesta resumeix la idea de bellesa trencadissa i de felicitat fugaç dels escocesos. L'elegància sempre és revolucionària."

Jonathan Richman - That Summer feeling

Esperin al mes juny i posin la cançó. Ja està. Definitiva. Jojo sabrà sempre com fer-nos feliços. No hi ha més.