Els Maristes mostren el seu protocol antiabusos després d’un mes d’escàndols

Un mes després que esclatés l'escàndol de pederàstia a l'escola Maristes Sants-les Corts, l'orde religiosa ha fet públic el seu protocol intern antiabusos. Es tracta de 82 pàgines, amb data de desembre del 2013, que detallen els comportaments que han d'evitar els mestres i germans en relacionar-se amb menors i dels passos que s'han de seguir després d'una denúncia. El text cita lleis espanyoles, però ignora els protocols marc del Síndic i del Departament d'Ensenyament. El Parlament va aprovar ahir per unanimitat una moció que insta a obligar totes les escoles a acatar les directrius catalanes antiabusos i a formar els professors per prevenir-los i detectar-los.

El protocol, que és posterior als casos que s'imputen al pederasta confés Joaquín Benítez, ha estat desenvolupat per a l'anomenada província L’Hermitage, que reuneix els maristes de Catalunya, França, Grècia, Suïssa i Algèria. Des de l'escola barcelonina expliquen que la implementació del protocol ha estat esglaonada i que encara no s'ha donat a conèixer a les famílies i als professors sense càrrec.

Tot i així, des del centre sostenen que gràcies a una adreça de correu electrònic habilitada per a denúncies d'abusos –una de les recomanacions del text– va ser possible reaccionar ràpidament davant del cas del monitor en pràctiques de la Fundació Pere Tarrés que va abusar de cinc menors al desembre.

Els Germans Maristes han designat un delegat provincial per a la protecció dels menors, màxim responsable del protocol, i hi ha delegats a cada país. El document és molt detallat respecte a les directrius sobre com han de ser les relacions entre un adult i un menor a la comunitat educativa. Remarca que cal evitar el contacte físic i “no deixar-se desbordar pel seu afecte [el del nen o nena]”. En concret, demana evitar “abraçar els alumnes per saludar-los”, “els jocs i activitats amb contactes físics regulars” i “no ballar o fer jocs aquàtics”. També posa límit a les relacions entre educadors i menors a través de les xarxes socials i es demana no tenir trobades en llocs ocults.

L'abús, d'acord amb el protocol, es produeix quan “l'adult provoca el menor sexualment, amb un contacte sexual directe o un contacte no sexual, com la fricció, l'exhibicionisme, així com la distribució, el traspàs i/o la visió de materials de caràcter pornogràfic”. La justícia té una vintena de denúncies contra, almenys, set persones vinculades als Maristes, encara que molts dels delictes ja han prescrit.

La descripció sobre com s'ha de gestionar una denúncia (fins i tot d'exalumnes) també és extensa. Les sospites s'han de recollir en formularis i es fan entrevistes, per separat, a les parts implicades per determinar “la consistència” de les acusacions. Si es considera que no n'hi ha, el cas es tanca. Si no, es convoca un comitè que decideix obrir un expedient i notificar “les autoritats civils i religioses implicades”.

El text només fa referència a les institucions catalanes i les seves lleis en dos annexos i no es descriu específicament a quines instàncies s'ha d'acudir. Entre la legislació s'invoca la llei 14/2010 del Parlament sobre els drets de la infància o la llei orgànica estatal del 1996 sobre menors. No s'esmenta el protocol antiabusos signat pels departaments d'Ensenyament i Benestar Social el 2006 o la seva revisió el 2014 i que des de la Generalitat defensen que s'envia a tots els centres educatius a l'inici del curs. El Parlament va aprovar ahir per unanimitat obligar tots els centres, independentment de la seva titularitat, a seguir aquestes pautes.