Morín afirma que els avortaments eren legals i supervisats per Salut
El metge, la seva esposa i una desena de facultatius tornen a ser jutjats per ordre del Tribunal Suprem

El ginecòleg Carlos Morín ha defensat aquest dilluns que tots els avortaments que va practicar a les seves clíniques de Barcelona estaven inclosos en els supòsits legals i eren supervisats pel Departament de Salut de la Generalitat, al qual es notificaven mensualment.
Morín, que s'enfronta a gairebé 300 anys de presó acusat de practicar més d'un centenar d'avortaments il·legals des del 2007, s'ha negat aquest dilluns a contestar les preguntes de la fiscal i la resta de parts i només ha respost l'interrogatori de la seva defensa, a la qual ha assegurat que "mai" va dur a terme cap interrupció de l'embarassat que no fos lícita.
El ginecòleg ha argumentat que tots els casos d'interrupció de l'embaràs que es duien a terme en les seves clíniques es notificaven mensualment a l'Institut Català de la Salut (ICS), que feia "inspeccions periòdiques" als centres quan ho considerava oportú.
A més a més, ha recalcat que mai va donar cap indicació als psiquiatres que treballaven als seus centres perquè falsegessin els dictàmens sobre l'estat de salut mental de les pacients que volien avortar, amb la finalitat que encaixessin en els supòsits previstos per la llei.
En la mateixa línia ha declarat l'esposa de Carlos Morín, que administrava una de les clíniques de Barcelona i que ha negat que es falsegessin dictàmens psiquiàtrics i ecografies d'embarassades a les quals, d'acord amb la llei, no els estava permès avortar.
Morín i la seva esposa, juntament amb una desena de metges i treballadors de les seves clíniques, tornen a ser jutjats ara a l'Audiència de Barcelona per ordre del Tribunal Suprem, que va revocar l'absolució dels processaments i va obligar a repetir el judici per incloure la declaració, que havia estat descartada, dels periodistes d'una televisió danesa que van entrevistar al ginecòleg amb càmera oculta.
Durant les últimes setmanes, han tornat a desfilar davant del tribunal 82 del centenar de dones que segons la Fiscalia van avortar il·legalment a les clíniques de Morín, a les quals l'Audiència ha obligat a atestar altra vegada després que el ministeri públic rebutgés un acord amb les defenses per eximir-les de declarar altra vegada.
Gairebé tres quartes parts de les dones que han declarat han explicat que havien avortat perquè el fetus presentava malformacions o temien que així fos, a causa de diversos factors de risc durant la gestació.
Diversos testimonis han prestat declaració entre llàgrimes, per reviure uns moments que per a elles van resultar traumàtics, i una vintena han optat per no anar al judici, malgrat que havien rebut la citació dels Mossos d'Esquadra. La Fiscalia havia advertit que podria sol·licitar les mesures legals previstes en cas d'incompareixença de testimoni.
Altres testimonis, entre elles una menor que ha declarat acompanyada de la seva mare, s'han limitat a assegurar davant el tribunal que no recorden res del que va succeir a les clíniques avortistes.
L'acusació particular exercida per l'associació E-Cristians, a més, va forçar la declaració de diverses dones que comptaven amb diferents dictàmens mèdics -de centres públics i privats- que acreditaven malformacions al fetus, malgrat que la Fiscalia havia renunciat al seu testimoni.
El testimoni de les dones que van avortar a les clíniques de Morín va resultar clau per l'absolució del ginecòleg, a qui l'Audiència de Barcelona va exculpar el 2013 en entendre que els avortaments denunciats per la Fiscalia quedaven emparats per l'antiga llei d'interrupció voluntària de l'embaràs o per l'aprovada el 2010.
D'aquesta forma, l'Audiència va considerar que els casos que van arribar a judici estaven dins de les 14 setmanes de gestació en què es permet la interrupció lliure de l'embaràs o hi havia risc de danys físics o psíquics per a la mare i el fetus, sense que se superessin les 22 setmanes de termini màxim.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
¿Tienes una suscripción de empresa? Accede aquí para contratar más cuentas.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Arxivat A
Últimas noticias
Zelenski confirma que cualquier pacto con Rusia deberá ser ratificado en referéndum
María Corina Machado denuncia amenazas de “ejecuciones extrajudiciales” a presos políticos en Venezuela
Feijóo remite a la jueza sus ‘whatsapps’ con Mazón el día de la dana y pide declarar por vía telemática
El abogado de Sijena ofrece un acto de conciliación al director del MNAC, pero exige su dimisión
Lo más visto
- El líder groenlandés responde a Trump: “Groenlandia es nuestro país. Nuestras decisiones se toman aquí”
- La revalorización de las pensiones queda en el aire por la negativa de la derecha a apoyar otras medidas sociales
- Comprobar Lotería de Navidad 2025: consulta la lista de números premiados
- El PP de Almeida vota en contra de dedicarle a Robe Iniesta un centro juvenil porque antes quiere hablarlo con su familia
- La cúpula de Vox votó por unanimidad la destitución de Javier Ortega Smith




























































