Les contradiccions entre Pujol i el seu fill gran esquerden la tesi del llegat

Jordi Pujol i el seu fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, no van explicar exactament el mateix a l'Audiència Nacional sobre el suposat llegat de l'avi Florenci. Pare i fill van oferir versions diferents (contradictòries en alguns punts amb les que ells mateixos havien donat abans) sobre quin va ser el grau de coneixement de l'expresident català sobre aquesta fortuna oculta. El jutge va posar l'accent en aquestes discrepàncies, que obren esquerdes en la tesi de la defensa sobre la fortuna oculta a Andorra.

En la seva declaració com a investigat davant del jutge José de la Mata, el 10 de febrer, l'exmandatari va afirmar que el seu paper va ser insignificant. Pujol va dir, entre altres coses, que va quedar voluntàriament “al marge” de l'assumpte abans fins i tot que el seu pare, Florenci Pujol, morís (el 1980) i deixés el suposat llegat a la seva jove i als seus set néts. Dues persones van gestionar a partir de llavors aquest patrimoni: Delfí Mateu, un excàrrec de Banca Catalana, i més tard Joaquim Pujol, cosí de l'expresident.

L'endemà que declarés Pujol, ho va fer el seu fill gran. Aquest va explicar que, el 1990, Mateu s'havia cansat d'aquesta responsabilitat. “Li va indicar al meu pare la possibilitat que el senyor Joaquim Pujol s'encarregués del tema”. Però el primer va ser nomenat alt càrrec de la Generalitat pujolista i ell mateix va comunicar a Júnior que s'havia d'ocupar del llegat. L'exlíder de CiU s'havia desvinculat, el dia abans, de qualsevol participació en aquest procés: “A partir del 1993, qui es responsabilitza o s'ocupa d'aquest tema és el meu fill Jordi”.

El patrimoni dels Pujol —l'origen del qual els investigadors ignoren, encara que sospiten que està en la corrupció política i fins i tot en l'enriquiment de l'expresident a través de Banca Catalana— van anar a parar inicialment a la Banca Reig d'Andorra. “Vostè tenia una relació d'amistat amb algú del banc?”, li va preguntar De la Mata a Pujol pare, que ho va negar. La pregunta del jutge venia a tomb perquè, en la seva primera declaració, el primogènit havia dit que si els fons es van dipositar a la Banca Reig va ser per la “relació entre el seu pare” i els directius d'aquesta entitat. L'11 de febrer, se’n va desdir. El jutge li va advertir de la contradicció i l'investigat va al·legar que es tractava d'un “error”. Júnior va agregar: “A mi Jordi Pujol em diu: ‘Vés-te’n a parlar a la Banca Reig, et trucarà el senyor Julià Reig”.

L'expresident mai ha manifestat que donés aquestes indicacions. S'ha limitat a dir que el seu pare, Florenci, li havia comunicat abans de morir que estava preocupat pel futur de la seva trajectòria política i que deixaria uns diners (guanyats amb la venda de dòlars) a la disposició de la família. Perquè no els faltés de res per si venien mal dades, li va venir a dir. L'expresident sosté que estava en contra d'aquest llegat (perquè podia afectar la seva trajectòria política), però que va acceptar la voluntat del seu pare.

El jutge també va detectar contradiccions entre la declaració en seu judicial i el famós comunicat del 25 de juliol del 2014, en el qual va confessar que la seva família havia mantingut una fortuna oculta a l'estranger. En aquest document, Pujol va dir que va decidir “encarregar la gestió i regularització” d'aquests fons “a una persona de màxima confiança del meu pare i meva” (al·ludeix a Delfí Mateu). I va afegir que, quan els seus fills van arribar a la majoria d'edat, “es va decidir que aquesta persona cedís la gestió a un dels meus fills”.

En les seves declaracions judicials (a Barcelona i Madrid) Pujol ha posat més distància sobre el llegat de la que va posar en aquella confessió. El jutge li va preguntar pel seu paper en la designació de Mateu com a gestor del llegat. “Això és una mica inexacte... Perquè la gestió, el meu pare la va encomanar a Mateu i jo no la vaig derogar”, va dir esmenant en part el contingut del comunicat. “No en vaig voler saber mai res”, va dir al jutge, a qui va insistir que no en coneixia gairebé cap detall: ni en quin país va estar inicialment dipositat el llegat, ni quina quantitat contenia.

La mateixa declaració judicial de Pujol conté algunes contradiccions. L'expresident va llançar alguna expressió que suggereix més control i coneixement del llegat: “La consigna que havia donat el meu pare i que havia donat jo mateix també després a Mateu que no es fessin inversions de risc” perquè el llegat era com una “guardiola” davant de les dificultats. En un altre instant de l'interrogatori afirma que ell “podia saber la quantitat inicial” del llegat, però no si havia “incrementat o disminuït” després, cosa que ja era assumpte del fill gran.

Jordi Pujol Ferrusola també va explicar què sabia ell del llegat. “Tenia molta relació amb el meu avi i juntament amb la meva germana [gran, Marta Pujol] ens havia comentat que estava preocupat per la deriva política i sobretot econòmica del meu pare. I que no havíem de tenir cap problema. Ens ho va dir diverses vegades, però mai va especificar ni quantitats, ni on eren els diners ni com es faria”.