El 80% de les reclamacions dentals el 2015 van ser contra franquícies ‘low cost’

Els escàndols delictius que han esquitxat en les últimes setmanes les cadenes dentals Funnydent i Vitaldent —el gerent de la primera va ingressar a la presó acusat d'estafa i el de la segona per blanqueig— han deixat una reguera de pacients afectats, amb els tractaments pagats i a mig fer. No obstant això, la caiguda d'aquestes cadenes low cost no ha sorprès els odontòlegs, que fa anys que denuncien els perills de la liberalització del mercat en el sector i la “negligent” actitud de l’Administració per no posar límit a la bombolla de les franquícies. A Catalunya, el Col·legi d’Odontòlegs i Estomatòlegs (COEC) va registrar 500 reclamacions de pacients el 2015, el 80% contra aquest tipus de cadenes.

Els odontòlegs ho veien a venir i alerten que “aquestes no seran les últimes firmes que cauran”. El COEC, que és l'organisme que centralitza la major part de les queixes, ha detectat a Catalunya un increment anual del 20% en reclamacions de pacients. “La majoria són per desacords econòmics. Els han fet un tractament, no els ha anat bé i demanen que els retornin els diners”, assenyala el president del COEC, Antoni Gómez. No obstant això, davant de l'increment de queixes que va registrar el COEC, el Departament de Salut, encarregat d'expedir les autoritzacions d'activitat a les clíniques dentals, sosté que “les denúncies de particulars s’han reduït” en els dos últims anys, per bé que no en facilita la xifra exacta. I l’Agència Catalana del Consum assegura haver rebut unes 300 reclamacions entre 2012 i 2016.

Aquestes cadenes dentals fan servir els preus baixos com a ganxo per captar clients —200 euros per un implant— i, una vegada dins del circuit, els dependents aconsellen tractaments complementaris, de vegades innecessaris, que inflen el preu final, segons els dentistes. “No són casos excepcionals. Ja teníem antecedents com els d’Oraldent o Dentaline. La salut no pot ser low cost i no pot prevaler el model empresarial sobre el sanitari”, apunta Gómez.

El doctor Javier Mareque, president de la Societat Catalana de Cirurgia Maxil·lofacial i Oral de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques, és taxatiu: “La meitat de la meva feina consisteix a refer els tractaments que han fet malament”. A Josefa García, de 63 anys, el tancament de Funnydent la va enxampar preparada i sense dents, acabada de sortir d'una operació per treure-li la dentadura. La clínica li va treure 5.000 euros i totes les dents, li va cosir les genives i la va abandonar a la seva sort, esperant una dentadura postissa que mai va arribar. “Això no és vida. Des de Nadal que no puc menjar res sòlid. He hagut d'anar a un altre dentista”, protesta.

Els professionals lamenten que “qualsevol pugui obrir una clínica dental”. No cal ser odontòleg per engegar un negoci de salut oral. A més, malgrat que la legislació obliga a tenir una autorització del Departament de Salut, el COEC assegura que moltes clíniques obren les portes sense tenir el certificat. És el cas de Funnydent, que va començar a funcionar sense el permís i no va ser fins que el COEC se’n va assabentar i ho va posar en coneixement de Salut, que l'empresa no va sol·licitar l'autorització. L'operació policial que va destapar la trama delictiva va enxampar l'empresa en plena tramitació de la llicència.

Per combatre els centres no autoritzats, Salut assegura que vigila els negocis “contrastant denúncies i queixes ciutadanes, valorant incidents no desitjables dels quals és coneixedor, coordinant actuacions amb els diferents col·legis professionals i a través de la recerca activa de publicitat dels centres sanitaris”. No obstant això, els odontòlegs asseguren que l'actitud dels governs ha estat “negligent” i “ara han perdut el control”. “És necessari regular el sector. L’Administració ha d'intervenir per assegurar la qualitat i la salut oral dels pacients”, apunta Mareque. El conseller Comín va reconèixer el divendres que “amb els mecanismes vigents, això no es podia evitar”. Salut i el COEC treballen en un protocol per vincular la llicència municipal d'activitat a l'autorització sanitària, de manera que no s'expedeixi la primera sense disposar del permís de Salut.

Els experts recorden que aquests casos “són els primers de molts que han de sortir”. El model de les clíniques de fals low cost, sosté Mareque, “ha trencat el lligam metge-pacient perquè es tracta els pacients com clients”. A més de la dubtosa qualitat d'alguns productes, en un mateix tractament, els pacients passen per moltes mans diferents perquè en aquestes clíniques hi ha una rotació de professionals molt elevada. Els odontòlegs no coneixen el pacient i no han seguit el seu cas, per la qual cosa són més vulnerables a l'hora de prendre decisions en cas de sorgir problemes. “Aquest model de negoci està jugant amb la salut oral de la gent”, sentencia Gómez.