“Si assumeix pagar contrapartides, Sánchez podrà ser president”

Francesc Homs (Barcelona, 1969) és subsecretari General de Convergència Democràtica de Catalunya i arriba al Congrés com a portaveu de Democràcia i Llibertat (DiL). Defensa el procés sobiranista a Catalunya i el reconeixement del dret a decidir en les converses per a la investidura de president del Govern espanyol. La seva posició és que Pedro Sánchez té al seu abast ser investit president. 

Pregunta. Quin és el seu pronòstic sobre la formació de govern?

Resposta. Que això, almenys per al 5 de març, perquè el 2 ja es veu que no hi haurà majoria absoluta, està en mans del senyor Pedro Sánchez. De manera que si ell assumeix pagar contrapartides, podrà ser president del Govern.

Seria catastròfic per a Espanya que hi hagués un president del PP

P. Amb Podem i abstencions i suports de partits com el seu?

R. Amb Podem i abstencions i suports de grups més petits, això és el que aritmèticament pot sumar.

P. És a dir, que si el PSOE pacta amb Podem, incloent el dret a decidir, DiL facilitaria aquest Govern?

R. Si això fos així… Tinc la precaució de dir que jo no anticiparé una posició fins que no conegui el contingut del pacte, fins llavors no podré jutjar-lo ni valorar-lo. Però és cert que si damunt de la taula es considera que a Catalunya es pugui votar, nosaltres ho haurem de valorar. Ho tenim així al nostre programa, que si es proposava un referèndum per a Catalunya estaríem expectants, que és una manera elegant de dir que ho valoraríem. Que es voti a Catalunya ha estat la nostra principal mobilització i el nostre procés, que ja s'ha iniciat, sempre comptarà amb la pura lògica democràtica i estarem encantats que es voti.

P. Els valdria el compromís d'abordar una reforma Constitucional i estatutària, que requeriria un referèndum a tot Espanya i un altre a Catalunya?

R. És que plantejar les coses així és com dir “t'ofereixo un referèndum si el PP m'ho permet”. Hem de passar les propostes pel traductor de la realitat. Li vaig dir a Pedro Sánchez que hi ha dues maneres d'explicar-ho: la negació de la qüestió catalana i limitar-se a judicialitzar-la, amb una interpretació restrictiva de les lleis, que és la del PP aquests anys, que ha fet que cada vegada hi hagi més independentistes, o la via Cameron [primer ministre britànic], és a dir, els conflictes polítics s'aborden des de la política, es discuteixen políticament i es posa a votació, amb cadascú defensant la seva legítima posició.

P. Però el Tribunal Constitucional ha dit reiteradament que no és possible el dret a decidir i, per tant, no hi pot haver un referèndum a Catalunya.

R. Com és possible que en un país democràtic i amb una Constitució democràtica com Espanya realment sigui impossible consultar el poble de Catalunya sobre el seu futur polític? Així ho deia Francisco Rubio Llorente i tantes altres persones que no són precisament independentistes. Si no es pot per intentar canalitzar una determinada posició fent una consulta i preguntant on són les majories i minories, que m'expliquin com es pot arbitrar tot això.

P. Però vostès ja han passat aquesta fase de la consulta i ja estan en la desconnexió i la independència.

R. El procés l'hem iniciat perquè tenim una majoria absoluta al Parlament de Catalunya que ens dóna el mandat d'iniciar aquest procés i aplicar el programa del 27-S, però també hem admès que per culminar aquest procés encara no tenim la majoria necessària. Tenim majoria per aplicar un programa, però no per culminar-lo, perquè si no hi ha com a mínim d'una forma clara i precisa el 50% més un vot de les urnes a favor de la independència no es pot culminar el procés. Això ho ha dit el president de la Generalitat i tothom. Això ha de tornar a passar en el seu moment per les urnes i treballarem per ampliar la base sobiranista.

P. Vostè prefereix un president del PP o un del PSOE?

Veig en les propostes de Pablo Iglesias una visió una mica bolivariana

R. Tinc clar que un del PP ha estat catastròfic per a Catalunya i per al conjunt d'Espanya i com que vull el millor per a Espanya, crec sincerament que un president del PP és catastròfic i em vaig comprometre en campanya per fer el possible perquè no hi hagués un president del PP. Això vol dir que m'haig de posar a roda d'un president socialista? No, i l'aritmètica m'ho permet. Però tinc molt clar que el PP, que té una presència molt important en la societat espanyola, i el seu president fan un mal servei a Espanya.

P. I si del seu vot depengués que hi hagués un president del PP o del PSOE, tot i que fos sense dret a decidir?

R. En aquest cas ja es veurà el que votem.

P. Això vol dir que no ho descarta.

P. Jo ho descarto en aquests moments.

P. En aquests moments?

R. Sí, en aquests moments i en els propers 15 dies, el 5 de març. No vull generar expectatives, perquè, com explicaré que facilito un Govern que es diu progressista i de canvi sense que assumeixi que s'ha de preguntar sobre la voluntat del poble de Catalunya? Això no és estar a favor de la independència. Em costa entendre que a un Govern progressista i de canvi li faci por conèixer la voluntat del poble de Catalunya. A la política espanyola li veig un dramatisme paralitzant.

P. Hi ha qui pot entendre que sí que hi ha dramatisme en el fet que una part del que fins ara ha estat Espanya es pugui desconnectar.

R. Si ho veuen així és perquè no atenen les raons, que n'hi ha, de la gent que plantegem això. Algú s'hauria de preguntar per què fa només 10 anys estàvem implicats a fer un nou Estatut, ERC va donar suport a José Montilla i què ha passat, que ens hem tornat tots bojos? No, per què no ens donem l'oportunitat d'un debat serè i preguntem l'opinió als ciutadans? Si ja existeix la possibilitat de fer un referèndum per aprovar un Estatut, no és una figura nova a Catalunya.

P. A vostès ja no els val un nou Estatut, només la independència.

R. Separaria la manera de resoldre els debats i contradiccions que és votant la posició de cadascú. En democràcia es permet que hi hagi partits independentistes que defensin models contraris a la Constitució, però no es permet organitzar un referèndum. Com a mínim és una gran contradicció.

P. CDC demana un referèndum, que per vostès és un instrument per aconseguir la independència, a algú que està en contra d'aquesta independència, no és això parar-li una trampa?

R. No, jo tinc un ideal que només puc defensar en un context democràtic. Fa molts anys algú va dir allò de “si no hi ha violència es pot parlar de tot” i ara veiem que era una mentida, una punyetera excusa. Per què hi ha por de preguntar a la ciutadania de Catalunya i que els polítics espanyols facin una proposta seductora a Catalunya?

Pedro Sánchez té una visió sobre Catalunya molt tancada

P. Vostès ja estan seduïts per la independència.

R. Nosaltres sí, però jo no sóc el poble de Catalunya, sóc el representant d'una part del poble de Catalunya i defensaré el que és el millor. Ja es veurà. Crec que la independència és la millor solució per a Catalunya i també per a Espanya. Tots els meus interlocutors de tots els partits em reconeixen que l'origen és la sentència del Tribunal Constitucional i sense ella no estaríem amb aquest debat a Catalunya. Qui ha generat el conflicte? Aquesta sentència.

P. Compliran les sentències que anul·len o suspenen resolucions cap a la independència?

R. Nosaltres sempre actuarem en un marc de seguretat jurídica i de compliment de la llei. Aquests dies hem tingut un exemple que situa l'absurd d'aquest debat: se suspenen pel recurs del Govern central les competències de la Conselleria d'Exteriors sense que el Constitucional entri en el contingut i al mateix temps hi ha una llei d'acció exterior de Catalunya vigent que genera drets i deures al Govern de la Generalitat. Algú em pot explicar com es resol? Per cert, que el Constitucional va aixecar al juliol la suspensió d'aquesta llei i està vigent i obliga el Govern a actuar. Això és un embolic!

P. Hi ha altres casos més evidents, com l'anul·lació de la declaració del Parlament. S'ha de seguir endavant amb les lleis que en dimanen?

R. El debat polític s'ha de poder continuar, perquè no l'alterava la resolució del Constitucional. Sobre aquestes lleis ja s'han pres decisions per poder facilitar aquest debat polític sense conseqüències jurídiques immediates que entrarien en contradicció amb la resolució del Constitucional. L'esforç és fer les coses sense violar les regles del joc. I hi haurà un moment que caldrà passar per les urnes per saber si es consuma.

P. Hi ha actuacions judicials en marxa per desobediència i alguna l'afecta personalment. Té por que es concreti en alguna cosa?

R. No, amb tota humilitat. Si em condemnen per haver ajudat a posar unes urnes en un procés participatiu, havent reconegut que la consulta que volíem fer no la podíem fer i que vam posar urnes de cartró per a un procés participatiu, no em genera cap tipus de temor, més aviat el temor seria pensar que estem supeditats a un Estat que ho és tot menys democràtic.

P. Quina opinió i relació té amb Pedro Sánchez?

R. És un polític fresc en el sentit d'aportar iniciativa diferent, però que en el tema de Catalunya manté una posició molt poc innovadora, dels vuitanta, molt incomprensiblement tancada.

P. I Pablo Iglesias?

R. Té una enorme habilitat comunicativa, però m'ha sorprès aquesta obsessió pel càrrec. Tots els polítics volem transformar la realitat d'acord amb els nostres principis i per això necessites càrrecs, però acostumes a explicar per què i quins canvis i això és el prioritari. Ha causat aquesta sensació, que el més important és el càrrec i sense càrrec no hi ha canvi possible.

P. Ha llegit les propostes de Podem?

R. No he tingut ocasió d'entrar-hi detalladament, però del que he pogut llegir hi ha coses que no les puc compartir de cap manera, veig una visió una mica bolivariana en l'anàlisi de com ha de ser el sector públic, la missió de l'Estat… té una confusió en la separació de poders, projecta el que han estat errors evidents i calamitosos amb una esmena total al sistema… algunes expressions que no sé si són conseqüència de visió extremista i populista o simplement de desconeixement i falta d'experiència.

P. Vostès són de dretes?

R. No. Entenc que se'ns vulgui encasellar perquè els que ho fan saben que a Catalunya això té poc marge electoral. La raó de ser de Convergència és bàsicament la defensa de l'autogovern i la realitat catalana. Si algun dia això es canalitzés de forma satisfactòria, el que jo represento com a formació política tindria poc recorregut, fixi's si sóc poc de dretes i poc d'esquerres. Hi ha una part significativa de la societat catalana que el debat d'autogovern té una intensitat molt gran que necessita instruments polítics que el defensin. Això ens permet interlocutar amb tothom, amb ERC i la CUP i abans amb el PP.

P. A la Generalitat i a Convergència s'han cobrat comissions per contracte, adjudicacions i obres públiques?

R. No.

P. I els sumaris que parlen de 3%?

R. Doncs s'han de provar, dictar sentències i acreditar, perquè si en la vida els judicis es fan per indicis, això no seria ni just ni justícia. Jo no he cobrat mai cap comissió, és evident, ni els meus companys de partit. I si algú ha fet, perquè hi haurà alguna persona segur i hi ha hagut algun cas, alguna cosa irregular, com el senyor Pujol, a Convergència prenem decisions que cal prendre.

P. Li sembla creïble i assumeix la versió de Jordi Pujol sobre la seva herència?

R. Fins que no es demostri el contrari jo l'assumeixo. El que em sap greu és el que ell mateix va reconèixer: que darrere d'aquesta herència i aquests diners no s'havia declarat a Hisenda, com era obligat. I aquesta és una posició que no es pot compartir i Convergència ha pres decisions que han estat molt doloroses, però les hem pres. Si es demostrés que l'origen dels diners és un altre, ja es veurà, però a priori haig de creure'm el que em diu.