No voler pactar

Podem exigeix un referèndum sobre el dret a decidir a Catalunya i un elevat increment de la despesa pública si el PSOE vol suport, a banda de grans requeriments pel que fa a l’estructura de poder que vol controlar en un Executiu de coalició. És evident que el partit de Pablo Iglesias commina els socialistes no per facilitar que es constitueixi un Govern, sinó per mantenir intacta la moral dels seus seguidors, en la perspectiva d’una repetició d’eleccions que serà difícil d’evitar si ningú no cedeix en les seves intransigències.

Sense que sigui il·legítim convertir el temps de la investidura en una campanya electoral bis, tampoc no s’ha d’enganyar ningú fent-li creure que es pretén facilitar la governabilitat. Els dirigents de Podem haurien d’explicar d’on trauran 24.000 milions més cada any de legislatura per destinar-los a incrementar la despesa pública, perquè no n’hi ha prou amb les apel·lacions al combat contra el frau fiscal i a l’augment de la càrrega tributària que imposarien. Molt poc creïble, sobretot si no aclareixen com pensen negociar amb la Comissió Europea. O es tracta de trencar amb les institucions de la UE?

Per tant, quan falten tres setmanes per a la data fixada per al debat i la votació de la investidura de Pedro Sánchez, l’acord amb Podem es complica molt. L’aspirant només en podrà sortir airós si el Partit Popular o Podem accepten abstenir-se, perquè el vot en contra de tots dos en tombaria la candidatura, víctima d’una pinça sobre el PSOE.

Si Sánchez fracassa, és possible que Mariano Rajoy cregui que li ha arribat l’oportunitat. Però resulta gairebé impossible que cap altra força accepti donar-li suport en vista de la corrupció en què han caigut nombroses persones del PP sota el seu llarg mandat al capdavant del partit. Probablement, només la presentació d’un altre candidat, en el marc d’una operació regeneracionista, podria tornar al centredreta una possibilitat sòlida de tornar a governar a Espanya.

Mentre es multipliquen els petits càlculs tacticistes, els espanyols necessiten solucions immediates i en positiu. Sobre el planeta plana una inestabilitat econòmica que la UE pot pagar molt cara. Fins i tot en el cas que la pròxima recessió no sigui tan forta com la crisi dels anys 2008-2013, aquesta vegada els pressupostos públics tenen menys força i els deutes han crescut molt a Europa. Dedicar-se a fer campanya durant mesos i mesos, sense perspectives de canvi substancial de resultats i amb un Govern interí, és una ceguesa que els polítics responsables no s’han de permetre.