Els Maristes van incomplir repetidament el protocol antiabusos
La cúpula de l'orde religiosa demana perdó pels abusos en un col·legi barceloní: “Algunes coses es podrien haver fet millor”
“Algunes coses es podrien haver fet millor”. Amb aquesta frase la cúpula dels Hermanos Maristas a Catalunya i el director del col·legi de l'ordre a Sants-Les Corts van intentar ahir parar l'escàndol d'abusos sexuals en el centre, que ja afecta a quatre exprofessors i a un monitor del menjador. Enseñanza insisteix que els col·legis concertats no han de seguir els seus protocols encara que els seus textos no ho especifiquen. La gestió dels Maristas no va seguir passos com per exemple notificar els casos a Enseñanza o a l'adreça de menors.
Hi ha un protocol marc realitzat per la Generalitat el 2006 i que cada centre concertat adapta. Aquest text es va actualitzar el 2014 per als centres educatius i estableix que el cas d'un abús greu s'ha de comunicar a la inspecció educativa i als serveis territorials del Departament d'Ensenyament. En el primer text també es fixava la comunicació amb la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA).
En el cas del confés pederasta Joaquín Benítez, el 2011, la DGAIA mai va ser notificada, explica una portaveu. En el cas del monitor, que es va produir al desembre i que en teoria s'hauria d'acollir a l'actualització del protocol, no es va comunicar ni a la direcció d'infància ni a Ensenyament, a través dels serveis territorials.
Las tres contradiccions
El departament de Enseñanza assegura que els seus protocols no s'apliquen als col·legis concertats. Però els textos oficials diuen que el seu àmbit d'actuació són “tots els centres on assisteixen infants o adolescents”.
Gabriel Villareal, el president de la Fundació Champagnant va dir en 8tv que al claustre se li va comunicar el cas de Benitez en 2011. Els professors, no obstant això, van enviar una nota el dimarts en la qual van assegurar que "mai havien tingut coneixement d'aquestes situacions".
En el seu últim comunicat, el col·legi va dir que només tenia coneixement d'altres casos a part del confés pederasta Benítez. L'endemà va transcendir el cas del monitor. El director del centre, Raimon Novell, defensa que no era un empleat i que es va actuar amb celeritat.
Des d'aquest departament s'assegura que, malgrat rebre diners públics, no han de seguir aquest protocol. Fonts d'Ensenyament assenyalen que és el titular del centre qui ha de presentar les denúncies i que en el cas dels concertats és un privat. Els textos orientatius, no obstant això, no fan aquesta diferenciació.
Gabriel Villareal, el president de la Fundació Champagnant, va assegurar en una entrevista a 8TV que es van assabentar de l'arxivament de la denúncia del 2011 no per la Fiscalia de Menors sinó quan va esclatar l'escàndol. “En el seu moment vam anar a preguntar a qui s'havia de preguntar i vam fer el que corresponia”, va argumentar. Pere Ferré, el vicari provincial de l'orde, va lamentar no haver detectat els abusos: “Si hi ha casos, que surtin a llum, perquè som els primers interessats a acotar la situació”.
Els Maristes van explicar que des del 2013 l'orde va promoure en l'àmbit internacional un protocol contra abusos en el qual ja es van formar els directius dels centres, però encara no s'ha arribat a les famílies ni als professors. Raimon Novell, director del centre, diu que va ser gràcies a aquest document que el cas del monitor de menjador, que va abusar de cinc nenes, es va tancar “en 48 hores”.
D'altra banda, algunes de les víctimes han decidit personar-se conjuntament en la causa i avui presentaran un recurs contra la interlocutòria que li va concedir la llibertat a Benítez dissabte passat.
Tu suscripción se está usando en otro dispositivo
¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?
Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.
FlechaTu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.
En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.
Sobre la firma
