Hi hauria millors ciutats sense tecnologia?

Els primers nuclis urbans van sorgir entorn de l’any 3.000 aC com a conseqüència de l’especialització del treball en oficis després del descobriment de l’agricultura i la domesticació animal. Al seu torn, el talent de les persones i la innovació tecnològica, principalment, van permetre que els oficis evolucionessin i es modernitzessin amb el temps fins a constituir les nostres professions i modelar la nostra forma de vida avui dia.

Les ciutats han demostrat el seu èxit com a forma d’organització social, tal com demostra la previsió de creixement urbà durant les properes dècades: l’any 1900, només el 13% de la població mundial vivia en ciutats, mentre que el 2050 es preveu que aquest nombre augmenti fins a prop del 70%. Davant d’aquest increment de la població, les ciutats hauran d’afrontar –ja estan afrontant– l’augment del trànsit, de la contaminació, de problemes de seguretat, l’envelliment de la població, així com la necessitat creixent de nous habitatges, hospitals, distribució de llum i aigua, etcètera.

L’ideal seria poder respondre a aquests reptes amb noves infraestructures, però no sempre el seu desplegament serà possible, sobretot en urbs saturades i en un context de restriccions pressupostàries. Davant d’això, s’imposa la necessitat de gestionar millor els recursos existents traient el màxim partit tant del nou com del ja construït.

Al mateix temps que les nostres urbs han anat creixent en grandària, població i complexitat, la tecnologia ha anat avançant i arribant fins als seus últims racons. De forma resumida, la tecnologia a les ciutats es troba en diversos nivells: d’una banda les eines de recollida d’informació com sensors i dispositius mòbils intel·ligents, principalment, són capaços de recollir dades de gran qualitat en temps real i enviar-les a un sistema central. Des de comptadors intel·ligents d’electricitat o piulades a les xarxes socials fins a missatges de mòbils. Després hi ha les xarxes de comunicació, com les xarxes wi-fi, cable, fibra òptica, que faciliten la connexió. A més, hi ha les tecnologies d’explotació i anàlisi de dades que, combinats amb potents sistemes de computació, descobreixen patrons ocults o nova informació d’utilitat per als gestors públics. Finalment, hi ha la computació al núvol, que facilita la forma en què les ciutats accedeixen i paguen per fer servir la tecnologia.

Tota aquesta tecnologia aprofitada i explotada adequadament està ajudant moltes ciutats a resoldre o pal·liar els reptes als quals em referia anteriorment, fet que millora la qualitat de vida dels ciutadans i fins i tot permet que participin directament en la gestió de la ciutat. Per exemple, l’Ajuntament de Madrid està implantant la plataforma MiNT de gestió mediambiental, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida dels ciutadans i que la ciutat sigui més sostenible. Aquesta plataforma ajudarà el Consistori a millorar la comunicació amb el ciutadà, ja que està previst que permeti als usuaris informar sobre incidències que detectin a la ciutat a través de nous canals, com els dispositius mòbils intel·ligents, i rebre alertes quan estiguin resoltes. A més, la plataforma analitzarà les dades rebudes, tant de ciutadans, inspectors, sensors, proveïdors, etcètera, i les exposarà sobre mapes de la ciutat, de tal manera que l’Ajuntament pugui prendre decisions ràpidament, anticipar-se a les incidències per districte, barri i fins i tot secció censal i coordinar de forma òptima els recursos disponibles.

A Estocolm, s’ha construït un sistema de peatge intel·ligent dotat de dispositius de radiofreqüència que eviten que els cotxes parin quan passen pel peatge i carreguen una taxa el preu de la qual varia segons l’hora del dia. El resultat ha estat una reducció del trànsit d’aproximadament el 25% i de les emissions contaminants del 12%.

A la Gran Bretanya, un nou sistema informàtic centralitzat (que integra 230 bases de dades i 1.500 milions de dades sobre crims) ha permès que la informació es comparteixi un 99% més ràpidament a escala nacional per resoldre els crims a les ciutats.

A Rio de Janeiro, després d’una inundació el 2010 que va col·lapsar la ciutat i que va deixar 70 morts, s’està utilitzant un centre de control per coordinar el treball de 30 departaments de la ciutat davant de qualsevol emergència. Aquest centre de control, dotat amb avançades tecnologies d’analítica de dades, és capaç de preveure amb 48 hores d’antelació on caurà exactament una pluja torrencial. A més, permet compartir informació útil amb la població a través de les xarxes socials o missatges al mòbil sobre la situació del trànsit, recomanacions d’alternatives, etcètera.

És inqüestionable el valor de la tecnologia i la seva contribució al progrés de l’home. Des de les primeres eines tallades per homínids fa 2,6 milions d’anys, la tecnologia ha estat el gran motor de la innovació humana. Cada pas de progrés de l’home ha estat conseqüència d’una innovació tecnològica. La roda, la màquina de vapor, el telèfon, l’electricitat, l’avió, la tecnologia mèdica, la nanotecnologia… No hi ha dubte. Sense tecnologia no hi ha innovació i sense innovació no hi ha progrés. N’hem de treure el màxim partit per millorar l’organització de les nostres ciutats; perquè siguin més sostenibles, augmenti la qualitat de vida dels ciutadans i atreguin el talent que faci possible la creació de millors llocs de feina.

Marc Estapé Solernou és Director regional d’IBM Catalunya, Aragó i Balears.