Sánchez ja té un primer esborrany de 50 pàgines de la seva oferta de pacte

Pedro Sánchez sap que es disposa a intentar la quadratura del cercle, i que no disposa, a més, de gaire temps per aconseguir-la. Ja treballa amb la hipòtesi que Mariano Rajoy tornarà a declinar l'oferta del Rei de formar govern, i que el següent que rebrà l'encàrrec serà ell. No serà fins llavors quan comencin oficialment les negociacions amb altres forces polítiques, però això no vol dir que la direcció socialista s’esperi de braços plegats: treballen en un esborrany de propostes de mig centenar de pàgines.

El secretari general del PSOE ha encarregat a un equip de col·laboradors propers que es posin a rastrejar els programes electorals de totes aquelles formacions amb les quals aspira construir l’acord de govern progressista i reformista. Vol recopilar tots els punts comuns d'aquestes forces amb la proposta que van presentar els socialistes el passat 20-D.

Aquesta feina, segons fonts de la direcció, està més avançada del que es reconeix oficialment, però prefereixen mantenir-ho encara en un pla discret per respectar els terminis i els procediments: segueixen defensant que hauria de ser Rajoy el primer que intentés construir una aliança de govern. O això, o que es retirés definitivament.

En qualsevol cas, Sánchez ja maneja un esborrany de prop de cinquanta pàgines que recull totes aquelles matèries en què creu que es podria forjar un acord d'esquerra a dreta, que inclogués Podem i Ciutadans, però també Esquerra Unida, el Partit Nacionalista Basc i fins i tot Coalició Canària.

Els socialistes divideixen el document en quatre grans apartats, sobre els quals creuen que és possible teixir aliances d'una banda a l’altra de l'hemicicle. En primer lloc, una agenda econòmica que consolidi el camí del creixement però sigui capaç de desmuntar les mesures adoptades pel Govern del PP que han incrementat la desigualtat i han afeblit els drets dels treballadors.

A continuació, un projecte de polítiques socials que recuperin i blindin els drets bàsics, com la sanitat, l'educació o la dependència, que han sofert una reducció considerable els últims quatre anys.

Com a tercer apartat, Sánchez buscarà l'acord en una agenda de regeneració democràtica i institucional, que inclourà abordar d'una vegada la reforma de la Constitució.

Finalment, el text recull el compromís en la construcció de la Unió Europea i inclou propostes per definir i incrementar el paper espanyol en el debat de les institucions i les polítiques de Brussel·les.

No serà fàcil l'acord, però Sánchez confia que tingui prou temps per intentar-ho. Així ho exposarà al Monarca si finalment rep l'encàrrec de preparar la seva investidura. Tres o quatre setmanes es maneja com un temps més que prudent per constatar si el pacte és possible.

El líder socialista disposa de l’ajuda de Ciutadans per a aquest objectiu. Albert Rivera també vol transmetre al Rei la necessitat que es disposi del temps suficient perquè les negociacions donin algun resultat.

En qualsevol cas, la decisió de fixar la data del debat d'investidura està constitucionalment en mans del president del Congrés, encara que Patxi López ja ha donat a entendre que té la voluntat de facilitar les coses amb uns terminis flexibles.

I alhora, la consulta

Per si la tasca de Sánchez no fos prou complicada, encara ho té més difícil amb la voluntat que té, anunciada per sorpresa en el comitè federal de dissabte, de sotmetre als militants socialistes els termes del pacte, si finalment se n'aconsegueix cap.

Per a fer-ho, l'equip del líder socialista estudia ja els passos fets pels seus coreligionaris en dos països concrets: Alemanya i França.

Els socialistes alemanys de l’SPD van distribuir el text de l’acord amb el partit d’Angela Merkel per formar la gran coalició entre els 400.000 militants. Van iniciar a més una campanya d'afiliació ciutadana amb el clar compromís de reconèixer als que s’acabaven d’incorporar el dret a poder expressar-se sobre els termes del pacte.

El resultat, assenyalen des de la direcció del PSOE, va ser un increment notable del cens del partit alemany, cosa que va servir per reforçar la legitimitat de la consulta.

El vot va ser per correu. No va haver-hi vot presencial en les agrupacions i les seus. Així i tot, van aconseguir que hi participessin el 80% dels militants, i un 76% dels quals, una àmplia majoria, van donar suport a l'aliança al Govern amb els partits conservadors.

La proposta de Sánchez, en principi, acceptada unànimement pel comitè federal, no es preveu en els estatuts del partit, encara que des de la direcció recorden que un dels compromisos del secretari general quan va resultar triat per a aquest càrrec va ser precisament ampliar la participació de les bases en les decisions del PSOE.

França serà l'altre model. El 2004, el llavors líder del Partit Socialista, François Hollande, va decidir sotmetre a referèndum entre els militants el sí al nou tractat constitucional europeu. Va ser una aposta arriscada, que es va saldar amb èxit. Va votar-hi el 79% de la militància, prop de 100.000, que va donar el suport a la nova Constitució europea amb una majoria del 55%.