El CIE de la Zona Franca, ‘condemnat’ per “vulnerar els drets humans”

Un particular jurat popular ha declarat aquest matí culpable de “vulnerar els drets humans” el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de la Zona Franca de Barcelona i l'ha condemnat al tancament “a perpetuïtat”. Així, ha conclòs al migdia la celebració d'un judici simbòlic, en el qual han participat un miler de persones, contra el polèmic centre.

El CIE de la Zona Franca va tancar les seves portes el novembre passat per realitzar unes obres en el seu interior que havien de concloure abans de l'1 de febrer. L'adequació de les instal·lacions es va realitzar després que un grup de jutges visités les instal·lacions i denunciés les deficiències que impedien una estada humanitària als interns en aquests centres, una espècie de presons on passen els mesos a l'espera de la seva expulsió d'Espanya perquè no tenen papers en la majoria dels casos. La reobertura s'ha retardat però és imminent. Per això, aquest matí, un miler de persones s'han concentrat davant la instal·lació per exigir-ne el tancament definitiu.

A les portes del CIE els assistents han pogut escoltar diversos testimonis vinculats amb els centres d'internament i acusacions a aquest tipus d'instal·lacions per vulnerar els drets humans. Els participants han escrit les seves acusacions en cartolines, en les quals es podia llegir: Jo acuso el CIE de ser una presó il·legal i racista, i jo de legalitzar la barbàrie, i jo de trencar vides i projectes, i jo que es tracti d'un camp de concentració encobert… Al final, les imputacions s'han transformat en avions de paper que s'han llançat contra el mur del centre. Alguns han traspassat la tanca sota l'atenta mirada dels Mossos d'Esquadra que vigilaven l'entrada.

Un dels testimonis que ha intervingut en el judici ha estat Inder Jeet Singh, de 28 anys i d'origen indi que va abandonar el seu país el 2003 a la recerca d'un somni. Inder pretenia anar a Londres, però desconeixia que trigaria una dècada a trepitjar Europa. Primer va sobreviure a Burkina Faso a l'espera d'uns permisos que mai van arribar. La vida el va portar a travessar a peu Mali, el Sàhara, Algèria, el Marroc fins que va arribar a Ceuta on va ingressar en un CIE. No seria l'únic on viuria, també va estar al d'Algesires. “Ningú et comunica res, vius en una cel·la tancada, per fer pipí tens un policia darrere…”, denúncia Inder. “El dia que et criden per megafonia és encara pitjor perquè saps que t'enfrontes a l'expulsió o, com em va passar a mi, al fet que t'abandonin a les portes del centre sense donar-te cap explicació”. Avui treballa de recepcionista d'un hotel a Barcelona i vol estudiar a la universitat. Mai ha arribat a anar a Londres.

Els CIE són establiments molt qüestionats per amplis sectors de la societat. La mateixa alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va manifestar davant de les seves portes el juny passat poc després d'arribar a l'alcaldia. Aquest matí representants de l'equip de govern, entre els quals hi havia el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, han protestat a les portes de l'establiment. Pisarello ha volgut deixar clar que Barcelona “és una ciutat d'acolliment i el CIE només és una anomalia”. “Farem el possible perquè no torni a obrir, des de l'Ajuntament defensarem els drets humans de tots els nostres veïns provinguin d'on provinguin”, ha conclòs.

El tinent d'alcalde Jaume Asens ha exigit el tancament de tots els CIE i ha amenaçat d'utilitzar els mecanismes que té al seu abast l'Ajuntament per pressionar si es reobre l'equipament. “Des del Consistori hem de vetllar perquè no es vulneri cap dret a la nostra ciutat, com que sabem que en el CIE es vulneren, els nostres tècnics realitzaran les inspeccions pertinents; si ens prohibeixen l'entrada al recinte sol·licitarem ordres als jutjats”, ha conclòs. Asens assegura que s'ha donat la instrucció a la Guàrdia Urbana que “no es realitzi cap tipus d'identificació amb criteri ètnic o racial”. D'aquesta manera cap cos municipal aportarà més interns al CIE.

Els representants de Barcelona en Comú no han estat els únics que han assistit a l'acte. Els tres regidors de la CUP a Barcelona,  María José Lecha, Maria Rovira i Josep Garganté,  també han anat a la cita juntament amb la diputada Gabriela Serra. D'ERC hi han assistit el diputat al Congrés dels Diputats Joan Tardà, i el secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania, Oriol Amorós.

Amorós ha volgut condemnar que les garanties dels interns en els CIE són inferiors a la dels reclosos en centres penitenciaris. “Estem preparant la República de Catalunya com un Estat on no es podrà, entre altres coses, privar de llibertat algú sense que hagi comès un delicte”, ha afirmat.

Entre els assistents hi havia representants del Col·legi d'Advocats de Catalunya, del Centre Català d'Atenció al Refugiat, del Sindicat de Manters o fins i tot el president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart.

La directora de Sos Racisme, Alba Cuevas, ha volgut remarcar que tant l'Ajuntament de Barcelona com el Parlament de Catalunya han “manifestat el rebuig al CIE”. “Ara està tancat i creiem que és possible que no torni a obrir mai perquè un espai on es vulneren els drets humans no ha d'existir”, ha denunciat.

El veredicte dels assistents ha conclòs amb una condemna unànime. El CIE ahir romania buit; els interns que havien de ser a Barcelona van ser derivats al novembre a Saragossa o València mentre es reforma el centre. Encara no hi ha una data ferma de quan ha de reobrir-se.