Els carrers franquistes de Madrid seran per víctimes del terrorisme

Sí que s'ha aprovat per unanimitat, també a proposta de Ciutadans, dedicar un carrer a l'anarquista Melchor Rodríguez García, l'últim alcalde de Madrid republicà, davant “el gran consens social i polític” sobre aquest tema i per “la seva gran rellevància per a la reconciliació i la concòrdia després de la Guerra Civil”. S'ha rebutjat, no obstant això, amb els vots d'Ara Madrid i el Partit Socialista, la creació d'ajudes econòmiques per als veïns dels carrers que canviïn de nom “per les molèsties”, com proposava la portaveu de Ciutadans, Begoña Villacís. La regidora de Cultura, Celia Mayer (Ara Madrid), ha assenyalat que els serveis jurídics de l'Ajuntament preparen un protocol que “faciliti els tràmits” una vegada s'iniciï el procés.

El passat 22 de desembre, el ple municipal va aprovar una proposta del Partit Socialista per canviar abans de l'estiu que ve el nom d'almenys 30 carrers de la capital, ja decidits, amb referències a la dictadura franquista. El canvi s'aprovarà a l'abril, però no s'efectuarà fins a finals d'any o 2017.

La proposta va rebre el suport d'Ara Madrid i Ciutadans, i va comptar amb el vot en contra del Partit Popular. El govern municipal prepara un “pla de memòria” per “elaborar un marc de treball sobre les commemoracions, narracions i memòria de la ciutat des d'una òptica plural, democràtica i diversa". Pretén “adoptar una sèrie de procediments, mecanismes i criteris objectius i transparents per a la construcció col·lectiva de la imatge i la memòria de Madrid”. I comptarà per fer-ho “amb la col·laboració d'entitats externes i expertes” com la càtedra de Memòria Històrica de la Universitat Complutense de Madrid i associacions de memòria històrica.

“La fillastra de Castro”

En aquest sentit, aquest matí el regidor Pedro Corral (Partit Popular) ha instat el govern municipal a comptar amb “historiadors plurals” (ell mateix està especialitzat en l'estudi de la Guerra Civil, a més d'haver estat delegat de Cultura amb Ana Botella a l'alcaldia) en comptes de la càtedra esmentada. Considera que aquesta càtedra és “parcial, subjectiva i revengista” perquè està dirigida per la “fillastra de Fidel Castro”, Mirta Núñez. La regidora de Cultura l'ha reprès perquè el seu atac a la universitat “recorda altres èpoques”. En la seva opinió, la col·laboració de la Universitat Complutense garanteix “l'objectivitat” en aquest procés, al qual també faran aportacions els partits polítics, historiadors, associacions de memòria històrica, veïns i cronistes de la Villa.

Dins d'aquest procés s'elaborarà “una guia dels carrers que cal treure”, i es decidiran els procediments i el calendari per fer-ho dins la normativa i els criteris per triar els noms que substituiran els eliminats de la llista de carrers. Però, al desembre, l'Ajuntament va precisar que ja havia iniciat “una sèrie d'accions per al compliment de la llei de memòria històrica, seguint estrictament el criteri que marca aquesta norma, és a dir, la retirada dels escuts, les insígnies, les plaques i altres objectes o esments commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva, de la dictadura franquista, de la Guerra Civil i de la repressió en la dictadura”.

Carrers i vestigis que cal retirar

Els carrers els noms dels quals es canviaran en virtut d'aquesta llei “han de ser o bé d'incitadors del cop d'Estat o bé d'executors de delictes de lesa humanitat”, segons l'Ajuntament, que ha assenyalat els següents “vestigis” que cal retirar: la làpida a José García Vara al número quatre del carrer d'Arrieta; el monòlit a l'alferes provisional al barri dels Jerónimos; la làpida als caiguts a Chamartín de la Rosa a la plaça de Duque de Pastrana; el monument als màrtirs de la Sacramental del cementiri de San Isidro; i la placa als Hermanos Falcó i Álvarez de Toledo al districte de Barajas.

A més, es retirarà el nom de les següents vies: carrer de la Batalla de Belchite (al districte d'Arganzuela); la plaça dels Hermanos Falcó i Álvarez de Toledo (Barajas); el passeig de Muñoz Grandes (Carabanchel); el carrer del General García de la Herrán (Carabanchel); la plaça de Juan Pujol (Centro); la plaça d'Arriba España (Chamartín); el carrer de Caídos de la División Azul (Chamartín); el carrer del General Asensio Cabanillas (Chamberí); el carrer del General Kirkpatrick (Ciudad Lineal); la plaça del Caudillo (Fuencarral-El Pardo); el carrer del Primero de Octubre (Fuencarral-El Pardo); el carrer del Capitán Cortés (Hortaleza); el carrer d'Estanislao Gómez (Hortaleza); l'avinguda del General Fanjul (Latina); el carrer del General Millán Astray (Latina); l'avinguda de l'Arco de la Victoria (Moncloa-Aravaca); el passeig del General Sagardía Ramos (Moncloa-Aravaca); el carrer del Crucero Baleares (Puente de Vallecas); el carrer de Francisco Iglesias (Puente de Vallecas); el carrer del Comandante Zorita (Tetuán); el carrer del General Ordaz (Tetuán); el carrer dels Hermanos García Noblejas (San Blas-Canillejas); el carrer d'Eduardo Aunós (Salamanca); el passatge del General Mola (Salamanca); el carrer del General Varela (Tetuán); el carrer del General Yagüe (Tetuán); la plaça de Fernández Ladreda (Usera); el carrer del General Moscardó (Tetuán), i el carrer del General Saliquet (Latina).