El fiscal estudia l’acte d’un neonazi a la llibreria Europa

El fullet de la llibreria Europa que anuncia l'acte assenyala que, en el seu llibre, Milá “ha intentat separar la increïble propaganda de guerra” que oculta “una visió molt més objectiva i desproveïda de tòpics” sobre l'auge del partit d'Adolf Hitler entre 1919 i 1928. El llibre, segueix la propaganda, és un estudi de “la ideologia nacionalsocialista i la seva proposta a la societat alemanya”, i ajuda a “entendre l'esperit de l'època”.

L'amfitrió de la conferència i propietari de la llibreria, Pedro Varela, ha organitzat en els últims anys altres actes que també han estat objecte de vigilància per part de la Fiscalia i dels Mossos d'Esquadra. Alguns d'ells fins i tot han originat protestes de grups antifeixistes. Per la llibreria de Gràcia han desfilat, entre d'altres, l'exlíder del Ku Klux Klan David Duke (2007), l'historiador revisionista britànic David Irving (el mateix any) o el dirigent ultra alemany Manfred Roeder (2010), aquest últim condemnat també per participar en atacs terroristes d'aire xenòfob i per incitar l'odi racial. Roeder va arribar a lluitar, com a soldat adolescent, en la defensa de Berlín a finals de la Segona Guerra Mundial.

En tots aquests casos, el fiscal especialitzat en delictes d'odi i discriminació de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, va fer un seguiment. En el cas de Duke, es va aconseguir fins i tot una autorització judicial que permetia als Mossos entrar al local i detenir els promotors de l'acte si, de forma manifesta, es feia apologia del racisme. La conferència —en la qual es disposava a presentar el seu llibre Supremacismo judío— es va suspendre sense incidents després que 500 manifestants intentessin boicotejar l'acte.

Fugida i detenció

Autor de diversos llibres, Milá va militar al Partit Espanyol Nacional Socialista —que va atemptar contra Gran Enciclopèdia Catalana i El Ciervo—, entre altres formacions d'ideologia ultra. L'any 1980, va participar en una manifestació del Front de la Joventut que va culminar amb l'assalt a la seu d'UCD. Per evitar ser processat, va fugir a França. Allà, no obstant això, la policia el va detenir com a sospitós de participar en l'atemptat amb bomba contra la sinagoga del carrer Copèrnic de París, que el 3 d'octubre de 1980 va matar quatre persones.

Tres anys més tard, de retorn a Barcelona, va ser detingut i condemnat a dos anys per desordres públics. La Policia també va relacionar Milá amb la col·locació d'explosius a Bolonya, l'atracament a una joieria a València o l'ensinistrament de comandos feixistes a Montserrat, encara que no va ser condemnat per aquests fets.

El seu amfitrió dissabte que ve, Pedro Varela, també és un vell conegut de la justícia. El 2010 va ser condemnat a gairebé tres anys de presó per difondre idees genocides mitjançant la venda de llibres de temàtica nazi. Anteriorment, havia estat condemnat en primera instància a cinc anys de presó per negar l'Holocaust i provocar l'odi i la violència. El Tribunal Constitucional, no obstant això, va acabar dictant el 2007 que la negació del genocidi no és delicte i l'Audiència de Barcelona va rebaixar la pena fins als set mesos de presó. Varela també afronta un procés judicial per vendre La meva lluita, de Hitler, sense autorització de l'Estat de Baviera, el land alemany que en posseïa fins a l'any passat els drets d'autor.