La Generalitat paralitza la venda del bressol de Sixena

Tot el que està relacionat amb Sixena acaba sent polèmic. L'últim episodi es va viure ahir quan la Generalitat va obligar a retirar de la venda un bressol de plata del segle XVI o XVII del monestir de Santa Maria de Sixena que la sala barcelonina Setdart subhastava. La Conselleria de Cultura de Santi Vila va fer valer que no se li havia notificat la venda d'aquest bé catalogat des del 1994, tal com prescriu la llei de patrimoni català (i espanyol).

El bressol –de 31 per 28 centímetres, el moble de plata, i amb un Nen Jesús tallat en ivori d’amb prou feines 10 cm– està valorat entre 10.000 i 12.000 euros i va arribar a la casa de subhastes de mans dels propietaris, fills de Pilar Alcalde, que el va rebre d’Angelita Opi Colay, priora de les monges de l'orde de Sant Joan Evangelista, morta a Valldoreix el 1974, en agraïment per protegir-les i ajudar-les. “Els propietaris tenen una carta segellada del monestir en què es lliura el bressol en perquè facin el que vulguin. Tot és perfecte”, expliquen des de Setdart.

“Ara tenim dos mesos per analitzar l'obra amb calma, fer una valoració i conèixer en profunditat com ha arribat a la subhasta”, expliquen des de la Generalitat, sense deixar clar si exerciran el dret de tanteig o intentaran comprar-lo als amos. L'Ajuntament de Sixena ha estat més explícit. “Ha trucat al seu advocat assegurant que la priora no podia fer la donació i que hi havia una ordre del 1923 que impedia vendre ni subhastar res del monestir”. Aquest any, el monestir va ser declarat monument nacional, i l’Aragó defensa que la protecció s'estén a tots els béns mobles que contenia, inclòs el bressol i les 96 peces més –conservades al MNAC i al Museu de Lleida–, a més de les pintures de la sala capitular, que enfronten aquesta comunitat amb Catalunya als tribunals. Segons Setdart, l'advocat de Sixena ha dit que denunciarà els propietaris del bressol per “confiscació”.

El fet curiós és que el 20 de desembre el bressol ja va estar a la venda. “No es va vendre perquè no va aconseguir la xifra que volien els propietaris”, expliquen. El segon intent coincideix amb el punt àlgid del plet pels béns entre Catalunya i l’Aragó i no ha passat desapercebut. En tot cas, la casa de subhastes espera que se solucioni tot: “Quan s'aclareixi el tema, tornarem a posar-lo a la venda”, expliquen.

El bressol és una de les peces que la priora Opi va lliurar el 1972 al MNAC, tal com recull un document de conveni de dipòsit indefinit signat per Joan Ainaud de Lasarte, director dels museus d’art de Barcelona, i ella, en què s'especifica que “podrà retirar-los tots o en part mitjançant avís verbal”. El 1992, al·legant valor sentimental, va demanar que es retornessin 23 peces, una de les quals era el bressol. El 1993 els va retornar, i la Generalitat les va catalogar el 1994, segons un document que posseeix tant la Conselleria de Cultura com els propietaris actuals del bressol.

Un precedent

La paralització de la subhasta no pot tenir cap efecte més que posposar-ne la venda. La Generalitat no té, segons experts consultats per aquest diari, cap opció preferencial en relació amb altres administracions de l’Estat, encara que el bressol estigui catalogat com a bé cultural català des del 1994.

A partir d'ara hi ha diverses possibilitats:

1. Que la Generalitat compri la peça de forma directa als propietaris (aquests mateixos experts consideren que 10.000 euros són una ganga). 2. Presentar-se a la subhasta i exercir el seu dret de tanteig amb normalitat: quedar-se amb l'obra igualant el preu màxim de rematada, com va passar amb béns com la verge de Bellpuig de les Avellanes el 2011. 3. Deixar que la subhasta acabi, que s'adjudiqui a un particular i en els sis mesos següents, exercir el dret de retracte i quedar-se la peça pel mateix preu de rematada.

En el cas que la Generalitat la compri, el Govern de l'Aragó podrà catalogar-la i exercir el dret de retracte, tal com li permet la seva llei de patrimoni, ja que és un bé originari de l'Aragó. Ja ha passat. El 2009 la Diputació de Lleida va comprar per 22.000 La resurrecció, una taula del segle XV atribuïda a Pere Garcia de Benavarri en una subhasta després de no licitar-hi ningú més. Al cap de tres mesos, va ser confiscada per la Guàrdia Civil, i la van immobilitzar al magatzem del Museu de Lleida sense que ningú la pogués tocar, moure, restaurar o exposar. Després de tres anys, va viatjar al Museu d'Osca, per ordre del jutge, després de reconèixer el dret de retracte del Govern de l'Aragó.