_
_
_
_

Polígons a la recerca d’Internet

Les grans operadores de cable es resisteixen a portar el servei als conglomerats industrials per rendibilitat escassa

Instal·lació de fibra òptica al CIM Vallès.
Instal·lació de fibra òptica al CIM Vallès.Cristóbal Castro

La Indústria 4.0, la nova revolució del sector, la que ha d'abraçar les noves tecnologies i digitalitzar les fàbriques per fer-les més eficaces i productives té un obstacle: una mala connexió a Internet. Les grans operadores es resisteixen a portar la fibra òptica als polígons industrials més petits de Catalunya davant la falta d'infraestructura i la poca rendibilitat que reporten, per la qual cosa empresaris i administracions es passen mesos i anys a la recerca d'alternatives.

La principal perjudicada és la petita i mitjana empresa, assegura la responsable de polígons industrials de la patronal Pimec, Marcela Véliz: “La qualitat d'Internet en aquests llocs és patètica. Contractes un servei de 20 megues i només en reps 1 i si truques al servei tècnic et diuen que és el que hi ha. Tenim socis que paguen 1.500 euros al mes per la fibra òptica”. El secretari general de l'organització empresarial Fepime, César Sánchez, admet que aquest problema retarda l'arribada de la Indústria 4.0: “Hi ha projectes del Govern central i de la Generalitat, però van a un ritme molt lent”.

La fibra òptica va enterrada sota la superfície, la qual cosa abarateix el seu cost en edificis verticals com els blocs de pisos, que a més suposen múltiples clients, però ho encareix en els horitzontals com les naus industrials. El resultat és que “no compensa” instal·lar-la, asseguren fonts del sector de les teleoperadores. Per a la urbanista María Buhigas, el problema radica que molts polígons van ser construïts lluny de les principals infraestructures de telecomunicacions, “sense respondre a un pla” de viabilitat.

El Departament d'empresa va invertir l'estiu passat 12,3 milions d'euros a desplegar fibra òptica a 33 polígons de 14 comarques. Però les instal·lacions encara estan pendents que la Comissió Nacional de la Competència fixi els preus majoritaris perquè les operadores puguin començar a utilitzar-les. Tot i així, en els últims anys s'ha avançat. Avui, asseguren que “es pot dir que el 100% té banda ampla”.

Però la baixa velocitat continua debilita un sector en què cada dia es fan més necessàries les videoconferències, la gestió digital de la logística i de la producció o l'enviament de plànols i arxius pesats. Tasques que exigeixen una bona connexió.

L'Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda va trigar un any a trobar una operadora disposada a portar la fibra òptica als seus polígons, malgrat que se situen dins de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. “Ha estat difícil perquè les principals companyies no hi mostraven gaire interès i al·legaven que la inversió no els sortia a compte”, afirma l'alcaldessa, Isabel García. Al final, va arribar a un acord amb l'empresa Adamo, que ja ha començat les obres al polígon CIM Vallès i que desplegarà la fibra en altres vuit parcs de la zona durant aquest any.

Vodafone assenyala com a impediments el dèficit d'infraestructura i la reticència dels gestors dels polígons a suportar obres que puguin interferir amb la producció. Orange al·ludeix també als majors costos de les instal·lacions horitzontals. Així i tot, assegura que té planejat instal·lar-la aquest any a polígons de set localitats catalanes. Aquest diari ha intentat obtenir la versió de Telefónica, sense èxit.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_