Catalá diu que la CUP i Podem són partits “vinculats a dictadures”

El ministre de Justícia en funcions, Rafael Catalá, s'ha referit aquest dijous al vídeo difós per Antena 3 en el qual es veu membres de Podem i la CUP viatjant a Veneçuela en un avió militar del Govern de Nicolás Maduro el desembre del 2014. El ministre ha assegurat que "posa de manifest" que el seu partit "té un origen clarament vinculat amb dictadures", amb referència a Veneçuela, encara que també "amb la de l'Iran, per exemple".

En declaracions als mitjans de comunicació des de la caseta de Castella-la Manxa a Fitur, Catalá ha dit que per ell això demostra que aquests partits "reben finançament d'aquests països i governs". "Crec que és bo que els ciutadans sàpiguen que algunes opcions polítiques tenen aquests vincles. Que hagin estat assessors i que tinguin finançament d'aquests entorns és per fer una reflexió", ha insistit el ministre.

Catalá ha dit que la majoria dels espanyols "discrepen" del model que, segons el seu parer, defensen aquests partits i que han ajudat a consolidar en aquests països. "Aquesta és l'Europa dels drets. No crec que hàgim d'aprendre res de països que es caracteritzen per ser dictadures, que no respecten els drets, que tanquen els mitjans de comunicació i que obliguen a marxar del país bona part de la societat", ha opinat.

Finançament irregular

El ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, s'ha referit a l'existència d'un presumpte finançament irregular de Podem, un assumpte sobre el qual ha afirmat que "hi ha prou base per investigar". Durant una entrevista a Antena 3, el ministre ha parlat sobre el viatge a Veneçuela de membres de Podem i la CUP i ha al·ludit al cas de l'exnúmero tres de la formació, Juan Carlos Monedero, i la Fundació CEPS, en el qual es va vincular el polític amb un sou d'un milió d'euros per projectes a Veneçuela que CEPS va negar.

"Crec que és públic i notori, amb relació a Podem, les connexions entre la Fundació CEPS i el règim chavista i d'altres que afecten importantíssims dirigents de Podem. Permeti'm que em quedi aquí, perquè he de ser especialment curós. Ja s'ha publicat prou perquè jo no hagi d'entrar en més detalls", ha declarat Fernández Díaz.

Per la seva banda, el portaveu de Podem a l'Assemblea de Madrid, José Manuel López, ha dit aquest dijous que "cal somriure davant d'aquest tipus de coses". "Es dispara en cercles, però això ja no funciona perquè el procés de canvi és molt gran".

El PSOE demana explicacions

El PSOE ha demanat aquest dijous a Podem que doni explicacions pel viatge a Caracas. En declaracions al Congrés, la secretària de Ciència, Participació i Política en Xarxa del PSOE, María González Veracruz, ha considerat necessari que Podem aclareixi les circumstàncies d'aquest viatge. "No tinc prou informació per fer una valoració a fons, però crec que Podem hauria de donar explicacions sobre aquestes i altres qüestions. No em correspon a mi fer-la, sinó a ells, que deuen tenir bastanta més informació", ha dit González Veracruz.

A més, el vicepresident del Govern de Castella-la Manxa, José Luis Martínez Guijarro (PSOE), ha considerat que la dirigent de Podem a la regió, María José Aguilar —que va viatjar a Veneçuela—, ha de "reflexionar" sobre la "deriva" que ha tingut el Govern veneçolà. "Jo crec que és conegut per tothom la relació de Podem amb el Govern de Veneçuela i aquest viatge s'emmarca dins d'aquesta relació", ha dit Martínez Guijarro.

Guijarro ha assenyalat que si Veneçuela fos un país on hi hagués un absolut respecte als drets polítics i a la llibertat li "semblaria correcte", però "quan no és així, han de reflexionar sobre la deriva que ha tingut el Govern veneçolà".

Al vídeo es veu l'actual portaveu de la CUP al Parlament de Catalunya, Anna Gabriel; la dirigent de Podem a Castella-la Manxa, María José Aguilar, i Ignacio Gil de Sant Vicent, sogre del número u d'ETA David Pla i pare de la terrorista Kikitza Gil de Sant Vicent, a punt d'embarcar en un avió de les forces aèries veneçolanes a Madrid. A l'avió van embarcar 35 persones, entre les quals hi havia 13 espanyols, amb el propòsit de participar en un congrés en el qual es van signar resolucions a favor del dret a l'autodeterminació i al procés de pau al País Basc.