El Liceu vol mudar la pell

El Liceu de Barcelona, a diferència d'altres grans teatres d'òpera europeus, no és en una gran plaça i no marca un espai urbà, probablement perquè no va néixer com un gran projecte públic. És a la Rambla i precisament per la falta de profunditat del passeig és un edifici que no destaca per la seva presència fins que es travessa el seu llindar. La necessària intervenció a la façana per problemes estructurals pot donar motiu a la transmutació radical de la cara de el Liceu. L'artista Frederic Amat ha projectat una intervenció a les dues façanes del teatre, la de la Rambla i la del carrer de Sant Pau, que persegueix dotar el teatre barceloní d'una pell exterior amb personalitat pròpia: “Naturalment que tota intervenció contemporània no està exempta de risc”, apunta en explicar en què consisteix la seva proposta que, de moment, té el vistiplau dels òrgans de direcció del Liceu i del seu consorci.

Unes grans peces de ceràmica en forma de semicercles —d'un metre i cinc centímetres— d'un vermell intens i fosc —el color que predomina al teatre— s'ancoraran al llarg de les dues façanes. Seran aproximadament unes 170 peces col·locades asimètricament “i que canviaran de perspectiva amb els reflexos de la llum a mesura que la persona avanci caminant”, afegeix el polifacètic artista que ha realitzat altres intervencions amb grans peces de ceràmica, com els ulls escrutadores de la façana de l'hotel Ohla, a Via Laietana, o la pluja de sang de les parets de l'escala del Lliure de Gràcia.

“El semicercle representa el públic a l'interior del teatre. És la idea base dels primers teatres romans de Vitrubi”, comenta. L'ànima d'aquestes peces serà una tela metàl·lica coberta per la ceràmica que s'ancoraran a les parets amb un disseny final que persegueix evitar que s'hi posin els coloms.

En principi, el teatre no tenia pensada una intervenció artística a la façana que amb prou feines s'ha reformat des de la seva construcció, el 1847. Anys després “es va millorar alguna cosa”, en paraules de l'assessor arquitectònic del Liceu, Jordi Rogent, per problemes de despreniments. La façana no va resultar afectada a l'incendi del teatre del 1861 i tampoc va patir danys el 1994. Després d'aquest últim, no es va sotmetre una rehabilitació profunda quan es va reconstruir el teatre: “al final de tantes obres va haver-hi presses i la façana només es va pintar”, explica el director general del Liceu, Roger Guasch. El cas és que s'ha anat deteriorant progressivament amb capes de pintura superposades i esquerdes fins a arribar a l'estat de “preruina”, en paraules de Rogent.

El teatre va convocar un concurs per realitzar la restauració de les façanes i l'estudi dels arquitectes Xavier Fabré i Lluis Dilme el va guanyar. Una rehabilitació que, de passada, servirà per descobrir uns grans vitralls, que donen al carrer de Sant Pau, que han estat coberts per uns plafons de fusta des de la dècada dels anys 30. Es tracta d'unes vidrieres que només es veuen des de l'interior del vestíbul del Cercle del Liceu dissenyades per Oleguer Junyent el 1905. Malgrat que els dibuixos originals del dibuixant i escenògraf estan desapareguts, la constància que ells van servir de model la dóna una publicació del juliol de 1905 a la revista Arquitectura y Construcción, segons explica la memòria del projecte. Els dibuixos representen la Tetralogia wagneriana amb uns vius colors que podran apreciar-se des del carrer de Sant Pau. “Estan molt deteriorats i s'haurà de realitzar una armadura externa per a la seva seguretat”, apunten els arquitectes que executaran la rehabilitació de l'edifici. Aquests treballs, la rehabilitació de les façanes de Sant Pau, la de La Rambla i les vidrieres suposaran un cost de prop de 700.000 euros que s'obtindran per micromecenatge i per la instal·lació de lones publicitàries.

La idea de la intervenció d'Amat, que costarà uns 300.000 euros més, va sorgir del mateix artista quan va tenir coneixement que s'intervindrien les façanes: “Sempre he pensat que el Liceu necessitava una altra presència, que calia buscar una solució per posar fi a la seva falta d'irradiació cap a l'exterior”. La seva proposta va poder prosperar perquè Josep Suñol, un dels socis honorífics del Liceu i president de la Fundació Suñol —amb una àmplia col·lecció i exposicions d'art contemporani— , ha decidit pagar-la. “D'altra manera no hauria pogut ser”, matisa el director general del Liceu.

El teatre té una protecció de Bé d'Interès Nacional, per la qual cosa tota intervenció requereix l'aprovació de Patrimoni. “Els serveis municipals han donat el vistiplau a la restauració canònica de la façana i la intervenció artística ha estat ben vista encara que el permís definitiu està a l'espera d'un informe detallat del sistema d'ancoratges”, comenta Rogent, que va ser responsable de Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona fins a fa uns quants anys. Des del consistori, matisen que s'està avaluant l'“impacte i viabilitat” del projecte.

Amat assumeix el risc: “Som conscients que es comentarà, que agradarà a uns i a d'altres no, però també creiem que la intervenció dignificarà el Liceu i l'entrada al Raval pel carrer de Sant Pau”. Amb tot, es tracta d'una intervenció artística que pot ser reversible: “Res és permanent, encara que això no ens agrada als artistes”.