El TSJC condemna Barcelona a pagar retards salarials des del 2007

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat l'Ajuntament de Barcelona a abonar a la plantilla els retards salarials que arrossega des del 2007, quan l'Administració local va decidir no augmentar els sous un 1%, com ordenaven els Pressupostos Generals de l'Estat d'aquell any. La sentència és ferma i resol un dels conflictes laborals més importants que tenia el Consistori, que ja havia reservat una partida als comptes del 2016 per fer front a una despesa que CCOO xifra en 90 milions d'euros.

El sindicat estima que cadascun dels 12.000 empleats municipals rebrà entre 3.000 i 6.000 euros en funció de la seva categoria laboral. L'Ajuntament encara no ha fet números, però ha "valorat positivament" una decisió "que tanca un conflicte laboral heretat" i ha assegurat en un comunicat que l'acatarà. Fonts de CCOO han advertit que el desemborsament pot ser encara més elevat, ja que l'organització exigirà els interessos generats per la demora en el pagament.

El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, ha admès que "complir la sentència tindrà un impacte econòmic important en els comptes", però ha recordat que l'Administració ja ho tenia previst. "Resolt aquest conflicte, ens hem de centrar a combatre la precarietat laboral a l'Ajuntament, que és el principal problema que afecta sobretot els treballadors externs", ha afirmat el responsable de l'àrea de Treball, que ha afegit que el govern local està avançant en la introducció de clàusules socials en la contractació pública de serveis, per a la qual vol crear un segell de qualitat.

L'enfrontament es remunta al 2007, quan el Govern central va decretar un augment salarial per als funcionaris que constava de dues parts: un increment general del 2% i un altre de l'1% que havia de completar un complement específic en les pagues extres. L'Ajuntament —llavors en mans del socialista Jordi Hereu— considerava que aquesta segona part no afectava Barcelona perquè, a diferència d'altres administracions, la plantilla rebia el 100% de les pagues dobles. Així que només va apujar els sous en un 2%.

CCOO va denunciar aquesta mesura perquè els Pressupostos estatals dictaven que aquest 1% havia d'aplicar-se fins i tot a qui rebia el 100% de les pagues extres. El TSJC li va donar la raó el 2013. Llavors va començar un altre enfrontament perquè cadascú interpretava la sentència de forma diferent. El Consistori defensava que només havia d'abonar l'1% dels salaris del 2007 i el 2008 —els anys en els quals va incomplir els Pressupostos— i així ho va fer. CCOO, en canvi, entenia que la plantilla havia de recuperar tots els retards generats fins a l'actualitat. Un argument que el tribunal ha validat.

Fonts del sindicat han lamentat que l'Ajuntament hagi gastat recursos en aquest litigi fins a esgotar totes les instàncies. Una actitud que han qualificat d'"irresponsable", ja que asseguren que el Consistori no ha volgut "ni rebre'ls" quan es van oferir a negociar un pagament fraccionat: "És una Administració solvent que cada any ha tingut un superàvit amb el qual podrien haver abonat aquests retards als treballadors. Ara aquests diners hauran de sortir de la ciutadania".