La ‘ment fracturada’ de Larbi

“L’única manera que té avui l'individu de protegir-se de la propaganda política i la manipulació és estudiar i anar al detall de tota la informació; és una idea del filòsof Noam Chomsky que recreo en Fractus V, on no faig res més que una defensa de la llibertat d'expressió”. Amb aquest argumentari, Sidi Larbi Cherkaoui (Anvers, 1976), icona de la dansa contemporània, presenta avui i fins diumenge el seu compromès nou espectacle al Mercat de les Flors.

La proposta de Larbi, amb aparença d'adolescent amb els seus gairebé 40 anys i una loquacitat desbordant, és tan compromesa que fins i tot modifica l'escenari que l’acull. “Per entendre el món actual l'ésser humà ha de fracturar la ment per veure els esdeveniments des de diferents angles, per això he fet canvis en l'escenari del Mercat perquè el públic vegi el ball des d'una altra perspectiva; cal trencar per créixer”, sentencia.

Fractus V va tenir el seu embrió en una breu coreografia que el creador belga d'origen marroquí va idear amb motiu del 40è aniversari de la Wuppertal Tanztheater de Pina Bausch i que ha ampliat en la seva residència al Graner del Mercat dels Flors de Barcelona. La capital catalana, on es va donar a conèixer amb l'inoblidable D’avant (2005), sempre li ha atorgat una gran recepció: els seus treballs agraden perquè van de la genialitat al que és corrent, de l'angoixa al gaudi, de la crueltat a la bondat, de la violència a la carícia, de la lletjor a la bellesa i de l'avantguarda a la tradició.

Vivim en una societat en què el xoc de cultures produeix víctimes i jo vull reflectir aquesta crueltat”, assegura el ballarí

Amb Fractus V Larbi també vol “mostrar les diferents maneres de veure el món”. Per això, s'acompanya de quatre ballarins de diferents estils i nacionalitats: “Jo també ballo, tenia la necessitat de tornar... Així, tots aportem els nostres coneixements individuals per aconseguir un tot nou”. Per fer-ho ha triat el francès Dimitri Jourde (que procedeix del circ), el nord-americà Johnny Lloyd (lindy hop), l'espanyol Fabián Thomé Dutensa (ballarí de flamenc que va començar amb Joaquín Cortés) i Patrick Williams (hip-hop i el breakdance). A ells, s’hi suma el percussionista japonès, Shogo Yoshii, el músic coreà Woojae Park i el compositor indi de sarod Soumik Datta.

Des de D'avant a Babel, passant per Foi, Sutra i Puz/zle, la violència és una constant en la seva obra. “Vivim en una societat en la qual el xoc de cultures produeix víctimes i jo vull reflectir aquesta crueltat, intento explicar als altres i a mi mateix d'on ve aquest enfrontament. Els terroristes islàmics són homes a qui se'ls han trencat els somnis i ara ells trenquen els dels altres”, afirma Larbi. A ell mateix, criat en un entorn musulmà, li ha passat factura: “Després dels atemptats de París la meva coreografia Fractus V ha canviat... Però no m'agrada com els polítics de França i Bèlgica, a través de la policia i l'exèrcit, volen sentir-se segurs; per això només fan que aixecar murs i murs d'incomprensió”. Ell, amb la dansa, vol saltar-los.