La Plataforma de l’Ebre assimila el nou pla al temut PHN

La Plataforma en Defensa de l'Ebre (PDE) fa mesos que cavil·la quina és la millor estratègia per fer un front de rebot al Pla de Conca de l'Ebre que divendres passat va aprovar el Govern en funcions del PP. Un pla que veuen encara més perniciós que el polèmic Pla Hidrològic Nacional (PHN) que van pactar José Maria Aznar i Convergència l'any 2000. “Tingui la seguretat”, se li va escapar llavors al ministre Arias Cañete, “que el president ha dit que això sortia per ous”. La mobilització del territori va ser total per frenar el temut PHN. El carrer es va omplir de samarretes blaves amb el nus antitransvasament i CiU va passar anys purgant penes en la zona coneguda com a cinquena província. El territori torna a estar en peus de guerra.

Fins ara la plataforma ecologista ha estat poc inclinada a organitzar marees blaves com les d'antany perquè Catalunya encadena eleccions una darrere de l'altra i des de la PDE es vol evitar la possible instrumentalització electoral del potent moviment de protesta. Però el tremp s'ha acabat en aquest territori que el 2013 va ser declarat Reserva de la Biosfera por la UNESCO.

Divendres passat, el Consell de Ministres en funcions va aprovar el Reial decret que dissenya la planificació hidrològica d'una dotzena de rius i conques. Amb aquest fet dóna llum verda a les controvertides especificacions sobre l'Ebre. La Plataforma va convocar d'urgència una concentració de rebot a Tortosa per al mateix divendres. Va reunir unes 200 persones i va anunciar que prepara una gran manifestació pel 7 de febrer a Amposta. A més, els proteccionistes han anunciat que recorreran el pla davant del Tribunal Suprem i elevaran una queixa la Comissió Europea.

La Plataforma assumeix que aquesta vegada té més complicat convocar la gent

Al·leguen que el Pla de Conca que tant ha celebrat la ministra d'Agricultura Isabel Garcia Tejerina és un instrument per poder mercadejar amb l'aigua, alhora que un despropòsit ecològic. “Vulnera les directives europees d'hàbitat i d'aus, així com la directiva marc de l'aigua”, raona Susanna Abella, portaveu de la PDE. En el mateix sentit, Abella considera que, malgrat estar marcat per una total falta de consens, el Pla de Conca ha avançat amb una inusitada fluïdesa, primer en el Consell de l'Aigua i més tard en el si de l'Executiu.

Per això avisa que el pla toparà amb un mur quan Brussel·les procedeixi a la preceptiva revisió. “És un pla que neix mort”, pronostica. “El pitjor que ha fet el Govern central ha estat no escoltar els advertiments que ha llançat la UE durant l'últim any”. La PDE posa en relleu que el Govern espanyol s'ha fet el sord respecte dels advertiments comunitaris sobre la improcedència d'embassaments superflus (el nou pla preveu poder construir fins a mig centenar de pantans nous) i que no ha tingut en compte les recomanacions perquè no s'incentivin els usos intensius d'aigua (es preveuen 465.000 hectàrees noves de regadiu).

Abella apunta que la normativa comunitària també adverteix sobre els cabals mínims i veta aquells barems que, per escassos, puguin comprometre espais naturals, en aquest cas el Delta de l'Ebre.

3.100 hectòmetres cúbics

Sobre aquest punt recala el principal argument movilitzador de la PDE. El pla Aznar-Pujol preveia un cabal de 3.100 hectòmetres cúbics anuals en el tram final del riu. L'aprovat ara rebaixa el volum i deixa en 3.000 hectòmetres cúbics la previsió mínima. “Hi ha hagut una modificació a la baixa dels cabals”, afirma Abella.

La PDE assumeix que aquesta vegada té més complicat convocar la gent perquè “no se'ls parla de fer una autopista de l'aigua cap a València i cap a Múrcia”. “Això és més difícil d'explicar”, diu, i lamenta que l'amenaça per al tram final de l'Ebre sigui igual de latent. “En lloc de desviar-nos l'aigua per baix, l'estem perdent per dalt”, apunta.

La situació política també ha variat. On abans hi havia acord entre PP i CiU aquesta vegada hi ha una ofensiva visceral. El conseller de Territori en funcions, Santi Vila, ha estat dels més crítics amb la falta de sensibilitat de Madrid davant les demandes catalanes i el delegat de la Generalitat a les Terres de l'Ebre, Xavier Pallarès, ha apuntat que la Generalitat sent una “decepció total i absoluta”. Ferran Bel, alcalde de Tortosa i diputat de Democràcia i Llibertat (la marca de Convergència pel Congrés) va arribar a assegurar durant la campanya que la independència era la manera d'evitar transvasaments a l'Ebre.