Mor el DJ Guru Josh, que va aconseguir un gran èxit amb el tema ‘Infinity’

Paul Walden, músic anglès de Jersey conegut com Guru Josh, ha mort aquest dilluns 28 de desembre a Eivissa amb 51 anys per causes que no han transcendit, segons ha confirmat el seu representant, Sharron Elkabas al diari The Guardian. L'èxit més important de Guru Josh va ser el tema Infinity (1989), que ha estat remesclat i reinventat fins fa pocs anys, que ha generat un gran benefici econòmic cada cert temps. El músic tenia 51 anys i feia diversos anys que vivia a l'illa, on ha actuat eventualment i a la qual ha estat lligat en diferents etapes. De fet, el discjòquei Alfredo Fiorito, una llegenda a Eivissa que va apropar la cultura electrònica balear als anglesos a finals dels 80, ha citat en diverses ocasions Guru Josh en referència a com l'acid-house, en aquella època, va assaltar Anglaterra.

En realitat, com ell mateix ha explicat en el seu propi web, la seva participació va estar motivada pel context: “Jo tenia un grup de rock anomenat Joshua Cries Wolf i tocava per tot Londres, vam tenir un gran nombre de seguidors i vam guanyar el concurs de Nescafé Millor Banda Britànica”. “Però el 1989, la música de ball havia esclatat, i vaig veure que estàvem en l'època equivocada” . Walden va abandonar la seva banda de rock i va començar a muntar raves (festes il·legals) per a 20.000 persones enmig del camp. Va arribar a col·laborar amb músics llavors de moda –Seal i Adamski, figures a Europa i adorats a Eivissa– però va acabar creant un personatge per a si mateix, al qual va anomenar Guru Josh. En festes per a milers de persones com Sunrise o Biology, Josh apareixia amb acompanyament barrejant saxo i computadores. “Un promotor i i jo vam promoure una rave anomenada Infinity”, ha escrit al seu web. Després va venir el disc amb el mateix nom. Els discjoquèis del moment, el van ignorar. Excepte un: Mike Pickering, resident al club més eixordador del moment, The Haçienda a Manchester, potser la discoteca més excessiva i famosa de la mitologia de clubs anglesos, i a la qual van estar lligats –entre d'altres– els integrants de New Order.

El suport de Pickering va convertir en un referent el disc de Guru Josh, ja que si ell li donava suport, és que era brutal. Cal matisar que Walden estava inclòs en l'atmosfera de clubs marcadament acid- house com Haçienda perquè la manera de servir en discoteques l'acid –que era un estil sintètic, desbocat, narcòtic– estava lligat a un altre molt més eclèctic i sentimental: el balearic-beat, un menú eivissenc de músiques diverses amb el house primitiu com a base, en el qual la música orgànica de Josh tenia més cabuda. Les tremendes raves que, lligades a l'èxtasi, van consolidar-se a Anglaterra a finals dels 80 i principis dels 90 es nodrien d'acid, però també de l'emotivitat del balearic i d'un culte a una espècie de comunió psicodèlica. Infinity, en certa manera, feia accessible per als no iniciats l'aroma de tot aquest compendi, i ell es va convertir en una estrella d'un dia per l'altre, de la mateixa manera que la música de ball electrònica deixaria les catacumbes de l'avantguarda per alçar-se a les llistes de vendes. Guru Josh va publicar un àlbum i es va convertir a la fama. Com ell mateix recull en el seu web, “Infinity va vendre 3 milions, el segon senzill de l'àlbum de 2,5 milions, l'àlbum 900.000”.

Josh va anar allunyant-se de l'underground fins a convertir-se en nom habitual en sessions d'Euro-dance, una versió accessible i pop del que va significar l'era rave, que al llarg dels 90 va amalgamar creadors europeus molt diversos (però reeixits). Guru Josh hi va contribuir fent versions comercials del seu gran èxit, i buscant les audiències massives. En altres aspectes, mai va renunciar a la seva part experimental, ja que es va mantenir actiu en aquest sentit a través de la innovació en vídeos musicals en els quals utilitzava la infografia per crear una mena d'àlbums visuals. També va crear una forma d'art de vidre il·luminat amb el nom de Louie Fabrix.

La seva relació amb Espanya s'estableix a través de Barcelona –va tenir un apartament al Port Olímpic– i, sobretot, amb Eivissa. Si bé Walden no ha estat una presència regular en els grans clubs de l'illa, ha muntat concerts en espais influents i molt coneguts al llarg dels anys. De fet, va acabar lligat a l'illa de diferents maneres, ja que va utilitzar un parapent per fer de fotògraf i fins i tot de promotor de festes, entre d'altres variants.