_
_
_
_

El Japó demana perdó a Corea del Sud per les esclaves sexuals

Milers de coreanes van ser obligades a prostituir-se abans i durant la II Guerra Mundial

Els ministres d'Exteriores del Japó (esq.) i Corea del Sud després de l'acord.Foto: reuters_live | Vídeo: JUNG YEON-JE (AFP) | REUTERS-LIVE!

El Japó i Corea del Sud han arribat aquest dilluns a un principi d'acord per resoldre el conflicte de les esclaves sexuals, dones que durant l'etapa de colonialisme japonès de la primera meitat del segle XX van ser obligades a prostituir-se en bordells de l'Exèrcit imperial. El Japó va assumir la seva responsabilitat per aquests crims, que des de la fi de la II Guerra Mundial han estat un escull en la seva política de relacions a Àsia, i pagarà una compensació a les víctimes —queden 46 supervivents al país— d'uns 7,6 milions d'euros dins d'un fons gestionat pel Govern sud-coreà.

Si hi ha un assumpte que ha bloquejat els intents del Japó i Corea del Sud de millorar les seves relacions bilaterals és el de les esclaves sexuals. Van ser unes 200.000 dones, la majoria coreanes però també xineses i filipines, obligades a prostituir-se en bordells militars del Japó en les guerres d'expansió pel continent des d'inicis del segle XX fins a la fi de la II Guerra Mundial.

Després de 12 rondes de negociacions, la reunió entre els titulars d'Exteriors de tots dos països a Seül s'ha saldat amb una “resolució final i irrevocable” d'aquest espinós capítol de la seva història comuna. “Aquest assumpte ha ferit profundament l'honor i la dignitat de moltes dones (...), el Govern japonès se sent summament responsable d'això”, ha assegurat el ministre nipó, Fumio Kishida. També ha expressat “disculpes i penediment” per part del primer ministre japonès, Shinzo Abe, informa l'agència Yonhap.

“A la meva cambra venien fins a 20 homes al dia”

Kimiko Kaneda, de pare coreà i mare japonesa, va ser una de les moltes dones que es va convertir en esclava sexual i una de les poques que es va atrevir a explicar la seva història, reproduïda al museu digital del Fons de Dones Asiàtiques. Amb 16 anys va deixar el seu poble i se'n va anar a Seül com a treballadora domèstica d'una família japonesa. Però allà la van fer pujar a un tren a la ciutat xinesa de Zaoqiang, on va acabar en un bordell militar.

“Fins a 20 homes venien a la meva habitació al dia”, va explicar Kaneda. La primera nit va voler resistir-se als abusos, però un soldat va amenaçar amb matar-la si no feia el que ell volia i va acabar apunyalant-la. Després de 20 dies a la infermeria la van portar de tornada a la seva habitació. Altres vegades que va voler enfrontar-se als soldats va acabar amb els canells trencats o copejada. Pocs anys després va haver de sotmetre's a una histerectomia (extracció de l'úter).

També va veure soldats abusant de noies menors. Kaneda va ser una de les dones que va acceptar el programa de reparació de danys dels noranta. Va morir el 2005 amb 83 anys.

Corea del Sud feia anys que demanava una disculpa formal i una compensació per a les víctimes abans que morissin (queden només 46 supervivents al país, i totes superen els vuitanta anys), mentre que el Japó defensava que els assumptes derivats de la seva colonització del país entre 1910 i 1945 ja s'havien tancat amb l'acord que va normalitzar les relacions bilaterals el 1965. De fet, Abe va arribar a rebutjar durant el seu primer mandat com a primer ministre japonès que l'Exèrcit hagués utilitzat dones de confort sud-coreanes —com se'ls anomenava de forma eufemística—, unes paraules de les quals es va haver de retractar després de les fortes protestes de Seül, que va amenaçar amb greus conseqüències en les relacions bilaterals.

L'acord engega un fons de compensació a les víctimes que serà gestionat pel Govern sud-coreà, i al qual el Japó aportarà 1.000 milions de iens (uns 7,6 milions d'euros). Als anys noranta ja es va establir el Fons de Dones Asiàtiques, una iniciativa nipona amb la mateixa finalitat, però moltes víctimes no van acceptar les indemnitzacions perquè el projecte era gestionat per ciutadans japonesos i no pel Govern, la qual cosa van interpretar com un perdó a mig fer.

Un nacionalisme suavitzat

Kishida ha assegurat que el pacte “marca l'inici d'una nova era en els llaços entre Corea i el Japó”. Els dos països, malgrat ser aliats dels EUA a la regió i de dependre econòmicament l'un de l'altre, havien reduït enormement el diàleg polític i fins i tot els intercanvis comercials des que Abe i la presidenta sud-coreana, Park Geun-hye, van prendre possessió del seu càrrec a finals del 2012 i inicis del 2013, respectivament. Des de llavors tots dos mandataris han avivat, amb finalitats polítiques, el nacionalisme als seus països, encara que aquesta tendència s'ha suavitzat.

La primera reunió bilateral entre Park i Abe va ser al novembre i hi va quedar palès que la voluntat de solucionar el conflicte de les esclaves sexuals era una prioritat per a totes dues parts. Park va dir públicament que esperava que l'assumpte es resolgués abans d'acabar el 2015, l'any en el qual es commemora el 70 aniversari de la fi de la II Guerra Mundial i el mig segle de la normalització de les relacions. “Nou d'aquestes dones han mort al llarg d'aquest any”, ha dit aquest dilluns Park: “Espero que ara els patiments psicològics de les que queden es vegin alleujats”.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_