CUP, l’hora dels penals

L’editorial d’El Periódico té un títol clar: “Per dignitat, eleccions ja” i fa un trist balanç del procés sobiranista, que ha provocat l’escissió del PSC i fortes tensions a ICV, ha dividit Unió, ha convertit Ciutadans en el primer partit de l’oposició al Parlament i, ara, ha partit per la meitat la CUP. Per Juancho Dumall, la principal responsabilitat d’haver perllongat un match fins a nivells intolerables, un calvari ridícul, no és de la CUP, és de “qui té potestat de convocar eleccions i posar fi a un impàs que no beneficia ningú”. La professora de Ciència Política Astrid Barrio veu en l’empat d’ahir l’excusa perfecte perquè la direcció de la CUP decideixi en exclusiva si investeix Mas o anem a eleccions. “De l’assemblea al centralisme democràtic”, titula el seu article.

La Vanguardia afirma al seu editorial que “encara que el resultat final sigui favorable a la investidura, el president de la Generalitat haurà debilitat la seva figura i la de la institució que representa de manera irreparable”. El Mundo considera un esperpent el que passa a Catalunya i Arcadi Espada escriu que l’empat és el que es mereix Mas, “un altre passeig pel fang”, i acaba citant un blog anònim que augura que “ni Catalunya serà independent ni deixarà d’intentar-ho”.

La Razón es pregunta en un titular a portada, sense més dades, si l’empat va ser una tupinada. El diari encapçala l’editorial amb un “La innocentada a Mas” i escriu que ni Catalunya ni Espanya es mereixen el caos que ha provocat Mas “amb la seva insistència a salvar-se personalment i no voler assumir la responsabilitat de la situació catastròfica a la que ha dut el seu partit”. Pilar Ferrer, al mateix diari, veu un Mas humiliat i humiliant per a Catalunya, un titella en mans d'un grup que mai no va somniar tenir un polític dèbil, ofegat a les seves mans, “un veritable tonto útil”. Toni Bolaño, també a La Razón, escriu, des d’una altra perspectiva, que la divisió afebleix la CUP i Mas té més possibilitats. Té més a prop la investidura. “L’enemic CUP ha caigut en la seva pròpia trampa”.

El diari Ara, que ja diumenge editorialitzava demanant a la CUP que pensés en el destí del país sencer i no en l’interès partidista, defensa avui que la CUP té la responsabilitat de no fer caure el procés independentista en el ridícul. El diari considera que les eleccions serien el pitjor escenari i que la CUP ha de desbloquejar la investidura. La CUP, segueix, va allargar ahir una agonia que ja fa massa temps que dura. “El temps s’acaba, i malgrat que una part del mal ja està fet, encara existeix una petita escletxa per redreçar el camí”. Per Vicenç Villatoro, la CUP no ha sabut respondre a la pregunta que es feia, “però el país tampoc”. “No sabem on som. La CUP, menys. La resta del país, no gaire”.

El Punt Avui veu la CUP víctima de l’aritmètica diabòlica. “La democràcia és lenta, va recordar també Baños, però els veredictes no poden ser eterns”. Vicent Sanchís és més contundent: “L’assemblea de la CUP va lliscar pel deliri […] Gabriel i uns altres portaveus van demanar als dirigents de Junts pel Sí “que moguin fitxa”. En el joc de l’oca que patim? Potser sí. Potser començar a pensar en eleccions és l’opció més sensata. Per no quedar en mans de Fumanxú”.

Jordi Basté, a RAC1, creu que l’escena d’ahir va trinxar qualsevol argument que podien imaginar els guionistes de sèries com La vida de Brian, Nissaga de poder o L’Ala Oest de la Casa Blanca. Creu que és probable que la CUP en pugui sortir dividida, com el país. “La vergonya que provoca la classe política és indecent”. Basté creu que és possible que Mas aconsegueixi ser investit, però acaba el seu comentari com el film El candidat: “Ara que sóc president, què?”.

Mònica Terribas, a Catalunya Ràdio, critica la CUP “per confondre el Parlament de Catalunya amb despatxos” i que els seus 10 diputats no hagin pres decisions “com si s’haguessin triat cossos i no cervells”. Manuel Jabois, a Onda Cero, considera paradoxal que la CUP diu primer que no investirà Mas perquè els votin i “ja votats, sotmeten a votació investir o no Mas”.

A Libertad Digital no s’estalvien res. Consideren la CUP la Batasuna catalana, “una de les formacions més impresentables del panorama polític”, i que “Artur Mas, que ha destrossat les institucions autonòmiques i el seu partit, està a punt de destrossar la CUP”. “Mas només és bo per a allò dolent, únicament sap destrossar, enfrontar, sembrar la discòrdia”.

Miquel Gil, a El Plural, recull l’opinió d’una noia de la CUP molt enfadada per haver cregut en el procés assembleari. “Molta assemblea, molta comèdia, molt rotllo, però ara s’ho cuinaran i menjaran ells solets en un consell polític. Com que no ha sortit el que els demanaven els seus amos, a decidir en petit comitè”. Juan Soto, a El Confidencial, arriba a una conclusió semblant: la festa de la democràcia directa es va celebrar per quedar bé. “El consell polític i el grup d’acció parlamentària serà el qui doni el veredicte” i aquest òrgan funciona, diu, com un petit comitè.

Vicent Partal fa una demanda clara a la CUP: “Haurà de trobar una solució política, i no aritmètica, a l’atzucac on es troba. I ho haurà de fer sabent que a partir d’ara li serà molt difícil d’explicar que enfonsa el procés –si és que decideix de fer-ho–, perquè la meitat exacta dels seus militants ha dit que, fins i tot si és amb Mas al capdavant del govern, vol que continue i vol que la independència arribe d’ací a divuit mesos”. Bernat Ferrer, a El Món, titula “La CUP s’embolica” i diu que “hi ha qui especula que les entitats de la Crida Constituent –com En Lluita, Lluita Internacionalista o Corrent Roig, obertament oposades a Mas– veuran diluït el seu pes en comparació del que han tingut a Sabadell. Al consell polític+CUP, la seva veu és d'un a sis. A l'assemblea, asseguren, la proporció era més alta. Però tota previsió apareix com a agosarada”.

Nació Digital afirma que l’empat de l’assemblea facilita el terreny pel sí de la CUP a Mas. Segons Pere Gendrau, “l'empat tècnic s'interpreta internament com una victòria de l'acord amb Junts pel Sí i la investidura d'Artur Mas. Bàsicament, perquè el no comportaria una sacsejada tan gran del país, tal com s'ha portat la negociació i el relat mediàtic, que és molt difícil de dur a la pràctica si no hi ha una majoria mínimament sòlida dins de l'esquerra independentista”. José Antich, des d’El Nacional, diu a la CUP què ha de fer: “La direcció de la CUP ha de trobar una fórmula que respecti la voluntat de l’assemblea, on la meitat dels delegats ha votat investir Mas i acceptar la proposta que Junts pel Sí va lliurar als cupaires per debatre, a partir d’un full de ruta, un pla de xoc d’emergència social i un procés constituent popular i democràtic. És evident que qualsevol drecera que prescindeixi de la voluntat d’aquest 50% deslegitimaria l’assemblea”.

Què passarà? S’investirà Mas? Hi haurà noves eleccions? N’hi ha que van més lluny. Francesc-Marc Álvaro titula el seu article (La Vanguardia, 28 de desembre) amb “Presidenta Colau” i afirma que la decisió de l’assemblea de la CUP avui és menys important i determinant del que ho hauria estat ara fa tres mesos. “La batalla electoral dels propers temps a Catalunya no serà cap de les que s’havien previst. El duel entre Junqueras i Mas o el duel entre el bloc independentista i Ciutadans perdran relleu davant del que generarà el pas d’Ada Colau de la política municipal a la catalana”.