Urnes i pactes

Aquesta nit coneixerem la decisió dels espanyols respecte a la representació que cadascun dels operadors polítics acreditarà al Congrés dels Diputats. Més dubtós és que el final del recompte dels vots deixi igualment clar com es formarà el futur Govern d'Espanya. El nombre d'actors polítics que aspiren a tocar poder augura un període de negociacions llargues encaminades a aquesta finalitat.

Les urnes aïllaran una primera incògnita: saber si algun dels partits destaca prou per atribuir-se una victòria clara i si les noves opcions obtenen, com han assenyalat les enquestes, una representació important. Les forces emergents no tenen res a perdre a les urnes. Tot el suport que obtinguin els serà positiu, ja que són noves a la plaça; mentre que PP, PSOE, IU, UPyD i els partits nacionalistes i independentistes estaran sotmesos, naturalment, a la comparació amb els resultats del passat.

Per descomptat que la força més votada tindrà més possibilitats que qualsevol altra per intentar la formació de Govern, sobretot si queda clarament distanciada de la formació situada en segon lloc. Però no es pot negar el dret dels partits a explorar combinacions diferents. En els sistemes de representació proporcional que regeixen en la majoria d'Europa, la tasca de formar Govern es confia a qui està en condicions de reunir una majoria parlamentària suficient, i no és automàtic que ho faci el més votat.

El que dóna un aire inaugural a les eleccions generals d'avui és la porfídia entre més de dos partits amb teòriques opcions de poder. No hi ha hagut mai uns comicis d'àmbit nacional, des de la Transició, en què fins a quatre forces es disputessin aquest espai. La divisió en blocs sembla superada, entre el centredreta (primer sota les sigles d'UCD, després de les del PP) i els socialistes. De la cita d'avui amb les urnes sortiran unes Corts més fragmentades que les anteriors, i això suposarà un canvi considerable en la cultura política d'Espanya.

D'això no cal deduir que el futur Govern quedi condemnat a buscar suport en majories febles, sinó que serà treballós formar el quòrum de diputats necessari no només per a la investidura del president, sinó per sostenir-lo en altres situacions parlamentàries. Molts ciutadans haurien agraït conèixer per endavant les intencions de cada partit respecte a la política de pactes, com un element més de la seva presa de decisió. No obstant això, les forces en campanya els han furtat aquesta informació. L'única cosa que s'ha aclarit mínimament és que el PSOE no donarà suport a Rajoy, Podem desconfia dels socialistes si aquests el superen en vots i Ciutadans es proposa aplicar un criteri similar a l'utilitzat en les comunitats autònomes: deixar governar la llista més votada i no donar suport a Podem en cap cas.

Més enllà del que ofereixi el recompte dels sufragis, tot dependrà després de l'habilitat i la mesura dels diferents protagonistes polítics.

Per defensar una administració assenyada dels resultats també és important la mobilització dels ciutadans cap a les urnes. El primer objectiu dels votants consisteix a seleccionar una opció d'entre les quals es presenten, però no es tracta d'utilitzar els resultats electorals com a forma de dividir el camí al futur, sinó de votar amb la voluntat d'obrir pas en aquest país a una cultura política més constructiva.

Després d'un any que ha estat ple de convocatòries electorals, els espanyols tenen de nou la paraula.