_
_
_
_

L’independentisme afronta la jornada com una revàlida del 27-S

Els que van donar suport a les llistes secessionistes al setembre tenen l'oportunitat de mantenir o corregir el rumb

Miquel Noguer
Francesc Homs (e) i Artur Mas, a l'inici de la campanya.
Francesc Homs (e) i Artur Mas, a l'inici de la campanya.Albert Garcia

Els catalans decideixen avui alguna cosa més que si Mariano Rajoy ha de continuar o no com a president. Els gairebé dos milions de catalans que el 27 de setembre passat van votar per llistes independentistes tenen avui l'oportunitat de mantenir o corregir el rumb en unes eleccions que arriben amb l'Executiu català encara en funcions i amb una esquerra més pròspera gràcies a l'embranzida que Ada Colau ha donat a la marca catalana de Podem. Passi el que passi la digestió dels resultats serà ràpida, ja que demà al matí tornarà a engegar-se la maquinària per tancar un acord sobre la governabilitat catalana.

L'independentisme ha evitat en tot moment donar a aquestes eleccions la categoria de revàlida del 27-S. Des del moment en què Convergència –ara mutada en Democràcia i Llibertat– no va aconseguir repetir coalició amb Esquerra Republicana les opcions de l'independentisme per guanyar aquestes eleccions van quedar seriosament minvades. Més que una revàlida, tant ERC com CDC han enfocat la campanya per quedar dins del podi perquè, arribat el cas, puguin recórrer al discurs que el vot independentista segueix sumant més que el primer partit, sigui el que sigui.

Investidura al límit a la Generalitat

El 10 de gener acaba el termini per investir el nou president de la Generalitat. Si no hi ha un pacte entre Junts pel Sí i la CUP, Mas ja ha assegurat que hi haurà eleccions. Afirma que en cap cas contempla la retirada de la política. Això obliga a negociar durant les dates nadalenques. En cas que la CUP accepti investir Mas en la seva assemblea del dia 27, això obligarà el Parlament a treballar els últims dos dies de l'any o la primera setmana. El debat d'investidura podria arribar a celebrar-se el 29 i 30 de desembre sempre que la presidenta del Parlament ho acordi amb els grups.

Tant Convergència com Esquerra han intentat ficar aquestes eleccions en una mena de parèntesi amb l'esperança que el resultat afecti el menys possible el desenllaç de la investidura del president de la Generalitat. Tant si el resultat és bo com si és dolent intentaran que entre dilluns i dimarts es pugui tancar un preacord amb la CUP que inclogui la investidura d'Artur Mas. Aventurar el que vindrà després és política ficció, tenint en compte que tot quedarà en mans d'una assemblea de la CUP que se celebrarà el 27 de desembre i a la qual encara no és clar ni quanta gent assistirà ni quina serà la posició dels seus líders.

Cara nova

Convergència, minada per la corrupció, ha intentat presentar-se com una cosa nova no només mitjançant la seva nova marca electoral, sinó també renovant el discurs de dalt a baix. El discurs socialdemòcrata ha presidit tota la campanya, encara que per a això hagi hagut de criticar la reforma laboral que va ajudar a aprovar.

I, sabent les ganes de "canvi" que existeixen en grans sectors socials, el seu discurs s'ha centrat a dir que, a Catalunya, l'únic canvi real passa per la independència. Amb això s'ha volgut desmarcar del canvi que predica En Comú Podem i que, per als convergents, té els peus de fang en apostar per un referèndum que difícilment aconseguirà suports al Congrés.

Esquerra també s'ha disputat per aquest vot del canvi amb el mateix discurs contra Podem. Les enquestes, no obstant això, li donen un lleuger avantatge sobre Convergència que, si es produeix, podria ser letal per als interessos d'Artur Mas, perquè abonaria la tesi que la ruptura de CiU i l'abandó del discurs moderat van ser errors majúsculs. Els convergents no deixen de mirar de reüll els seus antics socis d'Unió que, amb l'incombustible Josep Antoni Duran Lleida al capdavant, es juguen avui pràcticament la seva supervivència com a partit.

Al final del dia també caldrà fer balanç sobre quin resultat obtenen a Catalunya els dos grans partits nacionals. El 2011 els socialistes i el PP van aconseguir 25 dels 47 diputats en joc en aquesta comunitat. Les enquestes els atorguen ara un màxim de 13 o 14.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Miquel Noguer
Es director de la edición Cataluña de EL PAÍS, donde ha desarrollado la mayor parte de su carrera profesional. Licenciado en Periodismo por la Universidad Autónoma de Barcelona, ha trabajado en la redacción de Barcelona en Sociedad y Política, posición desde la que ha cubierto buena parte de los acontecimientos del proceso soberanista.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_