Sabrem a qui votar?

Empatx d'eleccions. A cada elecció apareixen sigles noves, partits nous, coalicions sorprenents o confuses, personatges que van d'una candidatura a una altra, o desapareixen sense saber perquè o s'amaguen (o els amaguen) a les llistes. Són curiosos els binomis, que semblen destinats a entendre's al mateix temps que cadascú desitja afeblir l'altre. Estranyes parelles, s'assemblen però no s'estimen. A Espanya i a Catalunya.

A la dreta el binomi PP i Ciutadans estan destinats a aliar-se a Espanya. Es disputen el mateix electorat. Ciutadans, a més dels indecisos o abstencionistes, si pretén atrapar el PP encara ha de mossegar-li una part dels seus votants. Què faran després? Els electors no poden endevinar-ho i els partits tampoc. Com que ningú tindrà majoria absoluta, què faran? Podran governar junts? O un governarà i buscarà al Congrés el suport de l'altre i probablement també del PSOE. Es necessitaran, però també saben que han de combatre l'altre. No diuen què faran després de les eleccions, excepte fanfarronades.

El PSOE és un altre candidat a guanyar les eleccions, però no és probable. Per a això ha d'acumular molts vots a l'esquerra en detriment de Podem, IU i abstencionistes; per tant ha de fer un discurs demagògic amb tocs esquerrans. Però mirant cap a la dreta. Buscarà suport principalment en C's, però també en “qüestions d'Estat” (Europa, la guerra, Catalunya) mirarà el PP. Per a qüestions socials potser buscarà suport en Podem i els nacionalistes bascos i catalans. Però competeixen pel mateix electorat i cadascú necessita afeblir l'altre. Difícil d'endevinar la seva política. Un acord de govern o estable PSOE-Podem? No sembla que puguin sumar una majoria absoluta i, si existís, no crec que el PSOE optés per governar junts. En el cas de Podem, situar-se a remolc del PSOE l'afebliria. El PSOE s'orienta cap al centre i Podem ha de cuidar la seva franja esquerra. En resum, que no sabrem què faran fins a l'endemà de la votació.

El sistema electoral, poc democràtic, és molt dur amb els tercers i molt més amb els quarts

Podem és una incògnita. És l'opció d'esquerra més forta, però ha comès l'error de no ampliar-se cap a l'esquerra. Una coalició amb Esquerra Unida i noves forces locals hauria col·locat el bloc a l'altura de les tres candidatures més avançades. El sistema electoral, poc democràtic, és molt dur amb els tercers i molt més amb els quarts. El seu pes parlamentari pot resultar bastant més reduït que els seus vots. L'actitud desdenyosa de Podem davant IU, un error no només tàctic, té efectes a llarg termini, afebleix l'esquerra i pot col·locar Podem en una posició secundària que no mereix.

A Catalunya la confusió és encara més gran. No només no sabem què faran, gairebé no sabem qui són. PP i Ciutadans, agermanats en l'oposició a l'independentisme, però enemics davant les eleccions i destinats a entendre's després. C's pot destruir el PP.

En l'independentisme centrista també hi ha una batalla fratricida entre Convergència i ERC. No sabem què és i què serà l'actual CDC, atès que es va dissoldre per renéixer. Serà el mateix o una altra cosa? ERC es proclama d'esquerres però ha donat suport sense condició la política neoliberal convergent. La CUP no es presenta i no sabem on aniran a parar els seus vots. Una cosa sí que sabem: Junts pel Sí i la CUP han fet tot el possible per tibar la confrontació amb el Govern espanyol, que ha tingut la seva última iniciativa en la provocadora i inútil resolució del Parlament. Intenten compensar amb això la precària i contradictòria unitat del bloc independentista, incapaç de designar en dos mesos un president i un Govern? La seva iniciativa desafortunada servirà per augmentar els vots del PP a Espanya.

El PSC no arrasarà com en altres eleccions però salvarà els mobles. No prou per donar el cabal de vots que en altres temps permetia guanyar el PSOE. Però què és el PSC? Conserva una part de la seva base popular, la seva direcció està subordinada a la del PSOE i ha comès errors clamorosos sobre la qüestió catalana. “Avui som una nació, demà no, després veurem”. “Abans vam dir dret a decidir, avui no, res de consulta”. “Ara ens fotografiem amb PP i C's perquè el Tribunal Constitucional castigui el Parlament”. És difícil pensar que és un partit, si no una secció del PSOE i molt difícil formar binomi amb la coalició d'esquerres. Només potser el poder podria unir-los. Podem, En Comú, ICV–EUiA mantenen la seva coalició. Les diferències internes són lògiques, però les actituds caïnites o les desconfiances fan que aquesta unió sigui fràgil i que camini lentament i sense rumb clar. Però han sabut trobar un punt d'acord en la qüestió més problemàtica, la catalana i el dret a decidir. L'objectiu més realista i alhora ambiciós i difícil.

En resum, votar sí, però qui són? Què faran?

 Jordi Borja és urbanista.