La Fiscalia veu sediciosa la resolució independentista del Parlament

La Fiscalia de l'Audiència Nacional considera que la resolució independentista aprovada pel Parlament de Catalunya el 9 de novembre i anul·lada pel Tribunal Constitucional el 2 de desembre té, per si mateixa, "rellevància penal" per un possible delicte de sedició. Així ho estima el ministeri públic en un recurs contra la decisió del jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata d'arxivar una denúncia contra l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental) per aprovar una moció de suport a la resolució secessionista del Parlament, aprovada amb els vots de Junts pel Sí i la CUP.

Un dels arguments del jutge De la Mata per arxivar la denúncia sobre la moció independentista de Sant Cugat era que la Fiscalia no havia actuat contra els parlamentaris que van aprovar la resolució del 9-N. Al seu escrit, la Fiscalia dirigida per Javier Zaragoza recorda que l'Audiència Nacional no és competent per investigar i enjudiciar aforats –els parlamentaris catalans tenen tots aquesta condició–. I també té en compte que els diputats autonòmics, d'acord amb l'Estatut d'Autonomia català, tenen "immunitat i inviolabilitat absoluta pel vot i les opinions emeses en l'exercici del seu càrrec".

No obstant això, a continuació afegeix: "cosa que no vol dir que la resolució aprovada el 9 de novembre no tingui rellevància penal". Perquè es pogués perseguir penalment els parlamentaris catalans per la resolució secessionista, "caldria que se'ls privés" de l'acta "en els casos i amb les formalitats previstes per la legislació vigent", afirma la Fiscalia de l'Audiència Nacional.

El recurs del ministeri públic, signat pel fiscal Daniel Campos, fa una projecció penal de les consideracions que va fer el Tribunal Constitucional sobre la resolució independentista del Parlament. Quan el Constitucional diu que el Parlament "desconeix i vulnera les normes constitucionals que residencien en el poble espanyol la sobirania nacional" i que fa "una manifesta negació del vigent ordenament constitucional", el fiscal fa la següent traducció: "S'està descrivint una conducta que podria encaixar sense més esforços en el tipus penal de la sedició".

La Fiscalia entra també al fons de la moció de l'Ajuntament de Sant Cugat de "suport i adhesió" a la resolució "palmàriament il·legal" del Parlament. Un altre dels arguments de De la Mata per arxivar la denúncia contra aquest municipi és que les opinions estan emparades pel dret fonamental a la llibertat d'expressió. El ministeri públic rebat aquesta idea: la moció de suport i adhesió a la resolució "palmàriament il·legal" del Parlament "transcendeix amb escreix l'àmbit de la llibertat ideològica o d'expressió" i se suma a un "acte de radical insubmissió a la Constitució".

Segons la Fiscalia, les mocions de suport a la resolució del Parlament, aprovades en desenes de municipis catalans governats per partits nacionalistes, no són un fet aïllat, sinó que "formen part d'una estratègia planificada i concertada", cosa que els dóna una "gravetat molt més gran" i pot situar-se "davant els perfils d'un context sediciós". Es tracta, segons el ministeri públic, de "crear una situació de fet" d'"incompliment contumaç de la legalitat constitucional" com a "pas necessari" per obtenir la independència de Catalunya al marge de les vies legals. "Aquesta suma d'acords institucionals […] pot implicar greus conseqüències antijurídiques ja que afecten el nucli essencial del marc de convivència dissenyat per la Constitució", afirma el fiscal, que aprecia que en el cas de Sant Cugat es donen "tots els elements del tipus penal" de la sedició “en la seva fase preparatòria”.

El fiscal rebutja l'arxivament "precipitat" de la denúncia contra l'Ajuntament de Sant Cugat decretat pel jutge De la Mata. "No sembla gaire adequat que l'instructor faci un judici de fons" sense haver practicat "les diligències mínimes i necessàries" per precisar si el suport municipal a la moció "obeeix a un simple posicionament ideològic" o "com tot apunta […] es tracta d'una acció concertada amb altres ajuntaments i organitzacions per afavorir, provocar i aconseguir l'incompliment generalitzat de l'ordenament jurídic".

En el seu recurs, el fiscal recorda que tres jutges més de l'Audiència Nacional –Santiago Pedraz, Ismael Moreno i Fernando Andreu– han tramitat almenys quatre denúncies formulades contra els ajuntaments de Girona, la Seu d'Urgell (Alt Urgell), Igualada (Anoia), governades per CiU, i Celrà (Gironès), amb alcalde de la CUP, que també van aprovar mocions de suport a la resolució inconstitucional del Parlament. Fonts de l'Audiència Nacional afirmen que continuen arribant denúncies contra altres municipis per resolucions similars.