L’enigma Rufián

Gabriel Rufián era un ciutadà anònim fins fa només un any i mig. El cap de llista d'ERC al Congrés era un noi normal, pare d'un nen de 5 anys, que convivia amb la seva parella a Sabadell i que dirigia l'oficina d'una empresa de recursos humans. La seva mare, Pepi Romero, explica en un vídeo electoral d'ERC que el seu fill “sempre ha tingut les seves idees polítiques, però realment quan ell d'alguna manera es va comprometre, va ser a partir d'entrar a Súmate”. La primera intervenció pública de Rufián va ser en una xerrada de Súmate al Centre Cívic de Trinitat Vella, el febrer del 2014. Eduardo Reyes, el seu padrí en aquesta entitat independentista, el va presentar com un “graduat social” fill d'immigrants andalusos de Santa Coloma de Gramenet que volia explicar per què s'havia fet independentista. El seu discurs ha canviat poc des d'aleshores. I les coses que ha canviat, han estat per adaptar-lo millor a la seva ultrasònica carrera política.

Aposta directa de Junqueras

Com pot un noi de 33 anys, diplomat en Relacions Laborals, totalment desconegut en el món de l'activisme polític o social, convertir-se de la nit al dia en el cap de cartell d'un partit amb 84 anys d'història? La versió oferta pel mateix Rufián és que va ser el mateix Oriol Junqueras qui el va anar a buscar. Rufián és una aposta directa del president d'ERC. Pocs s'haurien imaginat aquesta projecció de Rufián i Reyes quan es negociava la confecció de Junts pel Sí l'estiu passat. Súmate va ser exclosa de les reunions al Palau de la Generalitat per tancar el pacte entre CDC, ERC, Òmnium i l'ANC. El juliol passat es va produir una imatge humiliant quan Reyes i Rufián es van quedar plantats a la plaça Sant Jaume, amb les càmeres envoltant-los, perquè no els permetien entrar al Palau. No s'havia previst la seva participació en les negociacions. Artur Mas va justificar que no hi havia més espai. Finalment hi van poder accedir com a observadors convidats per ERC.

Plantats a Sant Jaume

Malgrat no tenir ni veu ni vot a Junts pel Sí, Reyes va ser el número 5 de la llista i Rufián va ser un dels plats forts de l'acte final de la campanya electoral. Acompanyat per Joel Joan i Sílvia Bel, Rufián recitava un dels seus poemes més celebrats pel processisme, Ellas y ellos, dedicat als seus pares: “Él tiembla cada vez que dice «Cataluña» / Ella no quiere morirse sin verlo, y por ella lo haremos”. De l'estil retòric de Rufián, Sergi Pàmies ha escrit a La Vanguardia: “Té una cursileria low cost amb tocs de confucianisme de basar que, si l’espectador supera els primers segons de vergonya aliena, pot degenerar en tendresa. Cal aplaudir l’humor dels enginyers que van dissenyar-li els terminals de la parla. Li van proporcionar un talent compulsiu per recitar poemes voluntàriament transcendents i involuntàriament autoparòdics. Uns poemes que alternen les paràboles agnòstiques i un lirisme que, sent indulgents, hauríem de situar entre Miguel Hernández i Melendi”.

Votar contra Artur Mas

El Rufián del febrer del 2014 ja perfilava el seu estil Paulo Coelho, però també deia coses d'una contundència cupaire que no ha tornat a aplicar, pel bé de Junts pel Sí. En aquella primera intervenció a Trinitat Vella, interpel·lat per un home que li recriminava els pactes de CiU amb el PP i el PSOE, Rufián responia: “No es pot venir a parlar d'independència a un barri amb un 40% d'atur, però sí del país que volem. Jo voto per un país que no estigui patrocinat per La Caixa. Jo voto per un país que no tingui Artur Mas I de rei. Jo voto per una banca nacionalitzada”.

Amb Súmate com a plataforma, Rufián es va convertir en un fenomen de l'independentisme digital. Fins i tot ERC ha destacat els seus tuits epicocalòrics als vídeos de campanya. El meu favorit és: “L'independentisme sempre podrà estar orgullós de com va ser capaç d'aglutinar gent tan diferent que només compartia una cosa: la decència”. No cal donar-li gaires voltes per trobar algun nom que desmunti aquesta teoria sobre la decència universal de tots els independentistes.

Després d'assolir l'estrellat a Twitter, Rufián va saltar a les tertúlies de Catalunya Ràdio, als digitals independentistes i, d'allà, al secretariat nacional de l'ANC. També ha col·laborat en programes de mitjans del nacionalisme radical espanyol i del nacionalisme català. El primer vídeo que es pot trobar amb el seu nom a YouTube data de l'agost del 2014 i és una intervenció a El Punt Avui TV. “La legalitat espanyola s'ha de violar com Rosa Parks va violar la legalitat negant-se a deixar el seu seient a un blanc”, va dir Rufián sense que el tupè se li despentinés.

L’ADN català

Rufián va participar l'agost passat en un acte de promoció de la Via Lliure a Badalona en què va excel·lir amb l'ús que fa dels seus avis per defensar la independència: “Els avis ajuntaven tots els néts i ens deien que havíem de sentir-nos molt orgullosos de ser catalans. Que el català tenia la derrota a l'ADN. Perquè havia perdut i havia cedit moltíssimes vegades davant d'aquells que negaven la seva identitat. I que malgrat tot això era un poble digne i punter a Europa. I que la nostra feina, humil feina, era dir-li a aquest poble quan s'alcés, perquè s'alçarà, perquè tard o d'hora s'alçarà, que no hi ha res impossible”. Els avis de Rufián –un era paleta, l'altre era taxista, segons afirma ell; un de Granada, l'altre de Jaén– li explicaven tot això quan era nen i quan l'independentisme era minoritari fins i tot entre els catalans de la ceba.

La família en campanya

La família és cabdal en l'argumentari de Rufián. El seu melindrisme es basa en el personatge que ha creat i que ha autoanomenat com “el poeta del olivo”, per les seves arrels granadines i de Jaén. Els avis són habituals en el seu discurs, també els seus pares. Els posa constantment de model de la integració i del republicanisme català. Rufián ha repetit que els pares es van conèixer en un míting de Bandera Roja. De petit l'il·lustraven amb mites com el Che i Víctor Jara. Tota la vida han lluitat per sortir endavant, assumint feines de tota mena, segons paraules de Rufián. La seva mare ocupa des del març del 2015 una posició interina a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (antiga Adigsa), al departament de concessions de subvencions per a l'emancipació. És una de 40 places noves temporals que el comitè d'empresa de l'Agència veu de mal ull perquè no té constància de com s'adjudiquen.

Rufián té familiars partidaris d'Esquerra Unida. La seva dona, ha explicat ell, estudia Filologia Hispànica. Ella és molt activa a les xarxes compartint poesia d'autors clàssics. Rufián sembla que ha esborrat el seu pas per les xarxes anterior al seus 16 mesos de fama. Malgrat això, amistats seves mantenen públiques imatges i escenes en què el Gabriel prepolític apareix com un noi alegre, guapo, familiar i sense cap indici d'activisme polític.

L’enigma laboral

Com que ningú coneix gaire Rufián, el focus mediàtic s'ha centrat en els seus mèrits professionals. Assegura que ha treballat de mosso en una fira, a El Corte Inglés i a H&M. Fa deu anys va entrar a treballar de becari en una empresa de recursos humans especialitzada en el sector metal·lúrgic. El seu moment més polèmic de la campanya ha estat arran d'unes declaracions a La Vanguardia en què va dir: “En aquests moments estic cobrant l'atur, vaig haver de deixar la feina per dedicar-me a això”. Com que només pots cobrar l'atur si t'acomiaden, Rufián va haver de rectificar i dir que ell no va deixar la feina, que el van fer fora perquè dedicava massa temps a l'alliberament nacional. Rufián es nega a desvelar el nom d'aquesta empresa “per acords de confidencialitat”. Ha repetit més d'una vegada que va descobrir Súmate a partir de la seva feina, sense precisar quin vincle hi ha entre l'una i l'altra. Rufián afirma que va descobrir la llengua i la cultura catalana quan els pares el van matricular en un institut del centre de Badalona. Va ser la seva feina en aquesta misteriosa empresa el que el va convèncer per convertir-se en el nou heroi de l'independentisme.