Rajoy tancarà la legislatura amb els impostos més alts que Zapatero

Les últimes rebaixes de l'IRPF i societats no han estat suficients per compensar les pujades tributàries que va aprovar el PP durant els dos primers anys de la legislatura. El tipus mitjà de gravamen dels principals impostos va ascendir durant el tercer trimestre al 14,8%, un punt més que quatre anys abans. Rajoy tancarà el seu mandat amb pujades fiscals que arriben als 17.500 milions, segons dades oficials. Malgrat els últims anuncis fiscals del PP, encara haurien de baixar molt els tributs per deixar la càrrega fiscal com al 2011.

Els espanyols paguen avui més impostos que quatre anys abans. Queda gairebé una setmana per a les eleccions del 20-D i el PP ha convertit les rebaixes fiscals en un dels principals arguments de la seva campanya. Però les últimes estadístiques oficials de l'Agència Tributària revelen que el president del Govern central, Mariano Rajoy, tancarà la legislatura amb una pujada tributària de 17.578 milions d'euros. Aquesta xifra és el saldo entre l'efecte normatiu dels augments aprovats des del 2011, per uns 23.000 milions d'euros, i les rebaixes de l'últim any, per uns 5.500 milions d'euros. Les baixades de l'IRPF que el Govern del PP va aprovar aquest any, una primera al gener i una altra al juliol, no compensen les pujades dels últims quatre anys.

Durant els dos primers anys de mandat, l'Executiu popular de Rajoy va esprémer la maquinària tributària per tractar de taponar la bretxa entre despeses i ingressos públics. El dèficit públic d'aquest any va ascendir a prop de 90.000 milions d'euros, l'equivalent al 8,9% del PIB. Una part important d'aquest forat en els comptes públics tenia el seu origen en el brutal desplomament dels ingressos tributaris, que es van esfondrar gairebé un 30% durant la crisi.

A partir del 2014, amb l'economia sortint de la taula d'operacions, el Govern espanyol va afluixar la pressió fiscal i es va embarcar en una onada de rebaixes fiscals, que fins al moment, no compensen la cataracta de pujades en tots els tributs dels dos primers anys del mandat de Rajoy.

Tot just arribar a la Moncloa, el desembre de 2011, va aprovar una pujada de l'IRPF. Va introduir un “gravamen complementari” que feia que els més rics paguessin més. Però a la pràctica l'augment va afectar tots els contribuents. Uns mesos després, davant la pressió de Brussel·les, va elevar els tipus de l'IVA, malgrat que el PP va assegurar que no ho faria. El tipus general va passar del 18% al 21% i el reduït, del 8% al 10%. A més, va reclassificar béns del tipus reduït al general. Entre ells, l'IVA del cinema, fet que ha implicat grans crítiques del sector. Aquest mateix any, va limitar algunes de les deduccions que més llastraven la recaptació de l'impost de societats. Va posar fi a la deducció per la compra de l'habitatge habitual i va apujar l'IVA per a la compra d'habitatge nou. A més, va elevar els impostos especials sobre el tabac, els de l'alcohol i hidrocarburs. I va impulsar la fiscalitat mediambiental, vinculada a la reforma energètica. En definitiva, el Govern central va tractar de recuperar la recaptació perduda amb un ventall d'augments fiscals.

“Van apujar tots els impostos. Sobretot l'IVA, que és el que més recapta”, explica Ignacio Conde-Ruiz, professor de la Universitat Complutense. “L'IRPF el pugen i després el baixen. En realitat el deixen gairebé igual”, afirma. Aquest expert subratlla que l'anomalia fiscal d'Espanya a la crisi va ser el desplomament de la recaptació perquè Espanya té un forat en els ingressos públics.

Les dades serveixen per reflectir amb precisió la realitat. I les xifres de l'Agència Tributària mostren un panorama eloqüent: les apujades d'impostos escomeses entre el 2012 i el 2013 van ascendir a 23.000 milions d'euros, segons els càlculs realitzats per Hisenda.

Només elevar els tipus de l'IVA va suposar un increment de 9.500 milions, segons l'impacte normatiu. Entre el 2012 i el 2013, el gravamen complementari i altres decisions sobre l'IRPF van tenir un efecte de 6.000 milions. Limitar les deduccions de l'impost de societats va suposar 4.000 milions. I els successius increments dels impostos especials, 1.500 milions més.

Tipus de l’IVA

Aquests increments impositius han començat a replegar-se aquest 2015, coincidint amb l'any electoral i la recuperació econòmica. Fins al setembre, les rebaixes fiscals suposen 5.551 milions per a les arques públiques. Aquestes rebaixes han coincidit amb les eleccions autonòmiques i municipals de maig i les properes legislatives del 20-D. Una estratègia que cobra importància després de conèixer-se que el 2014 va ser l'any en què els espanyols van pagar més impostos de la història, segons les estadístiques oficials. Fins llavors mai havien lliurat un percentatge tan alt al fisc.

La reforma fiscal aprovada pel Govern espanyol va entrar en vigor al gener d'aquest any. La rebaixa de l'IRPF eliminava bàsicament el gravamen complementari del 2011. I encara que el Govern va anticipar a juliol la segona fase de la baixada de l'IRPF, els espanyols pagaran aquest any més o menys el mateix impost sobre la renda que amb el Govern socialista de Zapatero. Alguns experts consideren que no serà fins al proper any quan la rebaixa de l'IRPF desplegui tots els seus efectes i els contribuents percebin que paguen menys que el 2011. Tot i així, seguiran pagant molt més per l'IVA, pels impostos especials, taxes. I desemborsaran molt més si es tenen en compte els copagaments farmacèutics i les pujades d'impostos autonòmics i municipals.