Les externalitzacions redueixen el pes de la indústria en 15 anys

Les externalitzacions, les deslocalitzacions i la terciarització de la indústria han reduït el pes del sector a Catalunya en 6,2 punts durant els últims 15 anys, segons un informe presentat aquest dimecres pel Departament d'Empresa i Ocupació. La indústria en si ha passat de generar el 27,1% de la riquesa del territori l'any 2000 al 20,9% el 2014. Però si es té en compte els serveis destinats a la producció, la seva empremta en l'economia s'ha mantingut en el 68% entre el 2001 i el 2011 a causa del traspàs d'activitats des d'aquest sector al dels serveis.

Tasques com la neteja, la seguretat, la comptabilitat, el disseny o la tecnologia han deixat de ser fetes des de fa alguns anys pel personal propi de les empreses industrials, que prefereixen contractar-les a tercers per “reduir l'estructura i els costos fixos, aconseguir més eficiència en la seva activitat i dotar-se d'un grau més elevat de flexibilitat”, segons l'informe. Això es va traduir en el fet que el valor afegit que genera el procés industrial descendís del 28,7% del 2005 al 25,3% el 2011. Entre aquests anys, a més, el sector va incrementar la contractació de serveis industrials en un 40%.

L'augment en la subcontractació s'ha produït al mercat local, segons va destacar Empresa. Els proveïdors catalans van passar de beneficiar-se el 2005 del 43% del consum intermedi de la indústria al 51% el 2011. Les àrees que més depenen del sector són les de manufactura i distribució de gas (63%), investigació i desenvolupament (62%) i serveis relacionats amb l'ocupació (54%).

L'autora de l'estudi i directora d'Anàlisi Econòmica de la Cambra de Barcelona, Carme Poveda, va assegurar que aquesta pèrdua de protagonisme de l'activitat industrial no és una conseqüència de la crisi sinó que ve des d'abans. A les externalitzacions se sumen altres factors com les deslocalitzacions i la terciarització de la indústria, un procés que es desenvolupa “a tot Europa, però de forma més intensa a Catalunya”, i que és “normal en les economies desenvolupades”, segons Poveda.

L'estudi advoca perquè s'incloguin ambdues àrees –a les quals agrupa sota el terme nova indústria– a l'hora de “calcular la importància real” del sector a Catalunya. Un concepte que llança resultats més positius que la definició tradicional, ja que eleva el pes de la indústria d'un cinquè a almenys la meitat de l'economia.

Impacte en l’ocupació

A més, rebaixa el seu impacte en l'atur. La nova indústria només va destruir 18.123 llocs de treball entre el 2005 i el 2011 gràcies al transvasament de les fàbriques a les empreses de serveis, que solen oferir salaris inferiors i més males condicions laborals. La indústria tradicional va acomiadar 254.520 persones durant aquell període. De fet, l'informe indica que entre el 2000 i el 2013, la indústria va reduir el seu pes en l'ocupació total de Catalunya en 10 punts, passant del 25,6% a només el 15,3%.

La comunitat autònoma també guanyaria posicions amb aquest mètode, que situa Catalunya i països com Lituània, la República Txeca o Polònia entre les regions on més protagonisme té aquesta nova indústria. Per davant d'Alemanya o França.