_
_
_
_

Els nou trucs per fer baixar la factura fiscal abans de final d’any

Claus per planificar l’estratègia tributària per obtenir el màxim estalvi en la declaració de la renda del 2015, que s’ha de presentar els propers mesos

Jesús Sérvulo González
EDUARDO ESTRADA

Queden tot just tres setmanes per acabar el 2015. Una època frenètica on es multipliquen les celebracions de Nadal, on creixen les il·lusions pel sorteig de la Loteria i en la qual la butxaca dels ciutadans es ressent pels regals d'aquestes setmanes. Però aquest període és clau en la planificació fiscal perquè els ciutadans puguin rebaixar la factura fiscal el 2016. Les aportacions als plans de pensions o els pagaments per l'habitatge habitual són les claus més conegudes perquè la propera primavera els pugui sortir la declaració de la renda a retornar, però hi ha altres trucs que cal tenir present. Els experts fins i tot recomanen ajornar algunes operacions fins l'any que ve, quan entrarà en vigor l'última fase de la reforma fiscal.

L'associació de tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) calcula que els contribuents podrien estalviar-se fins a 5.168 euros en la propera declaració de la renda si s'apliquen tots els desgravaments. Per això és necessari tenir prou patrimoni i ingressos. És a dir, que com més ric se sigui, més avantatges fiscals es poden trobar. Al catàleg de trucs per fer baixar el rebut amb el fisc destaquen:

1. Deducció per habitatge només per a qui va comprar abans del 2013

Els afortunats que van adquirir un habitatge abans del 31 de desembre del 2012 podran deduir-se fins al 15% de les quantitats que van destinar al pagament de l'immoble durant l'any, sempre que sigui la residència habitual, amb el límit de 9.040 euros. Des de Gestha expliquen que "tenint en compte aquest límit, podria resultar interessant fer un pagament addicional de 4.379 euros de mitjana, per amortitzar la hipoteca o construir l'immoble abans que finalitzi l'any per reduir la factura fiscal en 656,8 euros", segons els càlculs fets per aquesta organització. El desgravament també afecta els que van efectuar algun pagament per a la seva construcció o hagin invertit per ampliar la superfície habitable de l'habitatge abans del gener del 2013, quan el PP va eliminar aquesta deducció.

2. Aportacions a plans de pensions

Recordeu que les aportacions a sistemes de previsió social (plans de pensions) us ajudaran a rebaixar la factura social. Podreu deduir-vos de la base imposable de l'IRPF una part de les aportacions que feu al pla de pensions. No obstant això, la reforma fiscal que va entrar en vigor el gener del 2015 canvia els límits que havien funcionat fins aquest any. El topall màxim de les aportacions que es poden deduir s'ha rebaixat des dels 10.000 euros amb caràcter general o els 12.500 euros per als que tinguessin més de 65 anys, fins als 8.000 euros a l'any a partir del 2015. També hi ha un límit del 30% de la suma dels rendiments nets de la feina i dels rendiments nets d'activitats econòmiques, segons expliquen els assessors fiscals del Col·legi General d'Economistes (REAF-REGAF).

Els tècnics d'Hisenda també recorden que la reforma fiscal del Govern espanyol amplia la deducció que s'aplica sobre la base imposable per les aportacions a plans de pensions fetes pel cònjuge de contribuent quan percebi rendiment de treball inferior a 8.000 euros. En aquest cas, el topall de l'aportació ha passat de 2.000 a 2.500 euros.

3. Ajornar algunes operacions al 2016

La reforma fiscal que rebaixa els tipus de les rendes de la feina i de l'estalvi (IRPF) s'aplica en dues fases. Una que va entrar en vigor el gener del 2015 i es va ampliar el juliol d'aquest mateix any i una altra que es completarà el 2016. Això provoca que pugui resultar més rendible fiscalment ajornar decisions a l'any que ve. Malgrat que la diferència no és gaire, sempre és aconsellable aprofitar cada oportunitat per estalviar un euro més. Així serà recomanable esperar a vendre les accions, immobles o un altre patrimoni.

També és el cas dels dividends. Si és soci d'una societat i pot influir en la política de repartiment de dividends, potser us interessa posposar aquest repartiment al 2016 perquè tributi a un tipus de l'estalvi més baix i, a més, fer-ho un any després, expliquen des del REAF.

Cal recordar que la reforma fiscal va eliminar l'exempció per als primers 1.500 euros obtinguts per dividends, motiu pel qual a partir del 2015 la totalitat percebuda tributarà a la base de l'estalvi. A més, les plusvàlues generades en menys d'un any, com a conseqüència d'una transmissió patrimonial, tributaran des del 2015 a la base de l'estalvi, més reduïda, davant de la tributació el 2014 en l'escala progressiva de base general.

4. La destralada fiscal immobiliària

Així és com anomenen des de Gestha una de les mesures incloses en la nova reforma fiscal que va suprimir els coeficients de correcció monetària a partir del 2015. Aquests coeficients limitaven les plusvàlues que es produïen en la venda d'un immoble per l'efecte de la inflació. És a dir, eliminaven part de la inflació en el valor d'un habitatge que, per exemple, es va comprar el 1992 per 35.000 euros i es ven el 2015 per 120.000 euros. Una part d'aquesta diferència es deu a la inflació que a efectes fiscals era matisada. Però la reforma fiscal elimina la inflació a efectes tributaris.

A més, s'amplia la limitació dels coeficients d'abatiment –un mecanisme que permet disminuir part de les plusvàlues en les vendes de béns no relacionats amb activitats econòmiques adquirits entre el 31 de desembre del 1994 i el 2006– s'apliquen només fins a un import de 400.000 euros. Per tant, els coeficients d'abatiment continuen sent aplicables en una bona part de les transmissions.

Cal recordar, a més, que els guanys que han obtingut les persones de més de 65 anys per la venda de qualsevol bé estan exemptes de tributació després de la reforma fiscal. Ara bé, aquesta exempció es produirà sempre que es destinin a la creació d'una renda vitalícia assegurada, amb un límit de 240.000 euros i en un termini de sis mesos. Si la venda consisteix en l'habitatge habitual, i teniu més de 65 anys, el guany patrimonial o plusvàlua estarà completament exempta.

5. La solidaritat té premi

Una de les claus que no cal oblidar a l'hora de fer la declaració l'any que ve i, per tant, cal considerar abans de tancar l'exercici fiscal 2015, és la possibilitat de deduir-se les aportacions a fundacions sense ànim de lucre, ONG, partits polítics, sindicats, col·legis professionals... Per això, Gestha recomana conservar els justificants dels imports donats. En aquest capítol també es poden deduir les despeses de defensa jurídica contra l'ocupador, amb un límit màxim de 300 euros.

Amb les noves mesures d'incentius fiscals per donar suport al micromecenatge, el contribuent podrà desgravar-se un 50% dels primers 150 euros donats i un 27,5% de la resta de les seves aportacions, que augmenta al 32,5% si la quantitat donada a una mateixa ONG no ha disminuït des del 2013. A més, n'estan exempts els guanys patrimonials generats si donen béns. També és possible deduir un 10% per donatius a d'altres fundacions i associacions declarades d'utilitat pública.

Les empreses també podran beneficiar-se d'aquests incentius al mecenatge amb deduccions de fins al 37,5% de les seves donacions a entitats sense ànim de lucre en l'impost de societats si ha mantingut l'aportació en els dos anys anteriors.

6. L’estalvi desgrava

Una altra de les novetats de la reforma fiscal va consistir a crear incentius fiscals per incentivar l'estalvi. Entre aquests mecanismes destacaven els plans Estalvi 5. Aquest instrument consisteix bàsicament en un pla d'estalvi els rendiments del qual estan exempts de l'IRPF fins a un límit de 5.000 euros anuals si es mantenen durant un termini de cinc anys. Aquests productes financers no estan tenint gaire èxit fins al moment però és una oportunitat que caldrà tenir en compte en el futur.

La compensació i la integració de les rendes dins de la base de l'estalvi permet prendre alguna decisió per aconseguir rebaixar el cost tributari dels guanys patrimonials obtinguts aprofitant la transmissió d'elements patrimonials amb pèrdues latents. Fins i tot en aquest exercici es poden aprofitar rendiments negatius per compensar en alguna mesura guanys o, a l'inrevés, materialitzar pèrdues patrimonials per compensar fins a cert límit rendiments.

L'associació de tècnics d'Hisenda adverteix sobre els suposats beneficis d'aquest mecanisme. "Cal tenir en compte que els tipus d'interès estan baixos, cosa que es tradueix que amb una inversió anual de 5.000 euros i a un tipus d'interès anual estimat del 2% podria aconseguir 100 euros d'interès, i quan al cap de cinc anys s'hagin dipositat 25.000 euros, s'aconseguirien 1.540,6 euros d'interessos acumulats en aquests cinc anys si els tipus segueixen en la mateixa línia, motiu pel qual el benefici fiscal real en aquest lustre seria de 292,7 euros. La indisponibilitat i l'escàs benefici fiscal dels plans d'Estalvi 5 fan que no siguin especialment atractius, almenys amb els tipus actuals, excepte per a aquells que prefereixin incrementar els seus estalvis a llarg termini amb un producte segur, encara que sense rendibilitats altes".

Altres novetats de la reforma fiscal que permet fer baixar la factura amb el fisc a les empreses consisteix en una reserva de capitalització. Un incentiu que permet reduir la base imposable de l'impost de societats fins en un 10% si les empreses constitueixen una reserva indisponible i mantenen els fons propis durant cinc exercicis. Les pimes també podran aplicar una reducció per reserva d'anivellació que redueix la tributació de l'exercici en previsió de pèrdues en els cinc següents.

Per això els assessors fiscals del REAF aconsellen que "si una entitat incrementarà els seus fons propis el 2015 és convenient que analitzi si li convé dotar la reserva de capitalització i així reduir la seva base imposable del període fins a un màxim del 10% de l'increment d'aquests fons amb el límit del 10% de la base imposable de l'exercici prèvia a la reducció". I adverteixen: "En aquesta anàlisi sembla important tenir en compte que la reducció el compromet a dotar una reserva indisponible i a mantenir els fons propis existents a la fi de l'exercici durant cinc anys més, cosa que pot ser no desitjable per als socis d'entitats que tinguin importants reserves acumulades". Per això proposen: "Una solució podria ser renunciar a la reducció el 2015 i repartir les reserves en aquest període, quedant en disposició d'aplicar l'incentiu el 2016 i següents".

7. Planificar el règim de mòduls

La reforma fiscal va limitar la possibilitat per aplicar el règim de mòduls –el sistema que calcula els rendiments en funció d'una sèrie de factors com el nombre d'empleats, els metres del local o el consum elèctric–. Els límits entren en vigor el 2016, per això els assessors fiscals del Consell General d'Economistes (REAF) recorden que els contribuents que estiguin en el règim de mòduls per determinar el rendiment net de les activitats empresarials i el 2016 poden continuar aplicant-lo, els interessa decidir si els convé seguir en aquest sistema o renunciar-hi. Els que no puguin seguir aplicant aquest règim d'estimació objectiva hauran de tenir en compte que hauran de complir amb les obligacions formals del mètode d'estimació directa. A més, han de tenir en compte que si havien estat aplicant el règim simplificat de l'IVA, passaran a règim general en aquest impost.

8. Compenseu guanys amb les pèrdues

La complexa legislació tributària permet compensar les pèrdues amb els guanys. Per això, els afortunats que tinguin prou diners per invertir a borsa podran compensar les minusvalideses. Gestha avisa que el final d'any és un bon moment per fer comptes i compensar les pèrdues generades per un fons d'inversió, accions o derivats financers amb els guanys patrimonials obtinguts. "Cal recordar que no es podran adquirir aquests mateixos valors o similars en els dos mesos posteriors a la venda", recorda.

La reforma fiscal, a més, va eliminar les restriccions per compensar rendiments de capital mobiliari amb guanys i pèrdues patrimonials. Així, des d'aquest any es podran compensar els rendiments negatius del capital mobiliari (accions, fons d'inversió) amb els guanys patrimonials (venda d'immobles o un altre patrimoni). El percentatge de compensació per a aquest any serà d'un 10%, mentre que per al 2016, 2017 i 2018 serà del 15%, del 20% i del 25%, respectivament.

Per tant, si existeix rendiment de capital mobiliari positiu és recomanable estudiar la materialització de les pèrdues en venda d'accions i altres productes patrimonials, o bé si hi ha guanys patrimonials, compensar amb rendiments negatius de capital mobiliari.

9. I d’altres

Com que ara la norma permet deduir la deterioració per insolvència d'un crèdit degut per un ens públic quan sigui objecte d'un procediment arbitral o judicial sobre la seva existència o quantia, l'entitat que tingui en el seu actiu crèdits d'aquest tipus, si raonablement entén que no els cobrarà, li pot interessar iniciar un procediment d'aquest tipus i així poder deduir la deterioració.

Si abans de final d'any una entitat vol efectuar despeses per atencions a clients i proveïdors, ha de tenir en compte que l'import anual màxim deduïble per aquest concepte serà l'1% de l'import net de la xifra de negocis.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Jesús Sérvulo González
Redactor jefe de Economía y Negocios en EL PAÍS. Estudió Económicas y trabajó cinco años como auditor. Ha cubierto la crisis financiera, contado las consecuencias del pinchazo de la burbuja inmobiliaria, el rescate a España y las reformas de las políticas públicas de la última década. Ha cursado el programa de desarrollo directivo (PDD) del IESE.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_