Defensa constitucional

La Constitució no està gravada en marbre i no s'han d'ignorar les energies que brollen per reformar-la. Abunden les propostes entre els partits polítics que competeixen a la carrera cap a les eleccions generals del 20 de desembre, des dels defensors de l'Estat federal (PSOE) fins als partidaris del dret a decidir (Podem, IU); des dels que proposen reforçar la protecció constitucional de certs drets socials (Ciutadans i les opcions d'esquerra) fins als que plantegen canvis de les regles electorals o la supressió del Senat. Sense entrar ara en cadascuna d'aquestes idees, el que importa és deixar clar que la màxima llei és reformable, 37 anys després del referèndum en què va ser ratificada.

L'excepció procedeix del Partit Popular, al qual els sondejos donen com a guanyador del 20-D. El PP ha exclòs tota proposta de reforma constitucional al seu programa electoral. Les tímides expectatives obertes pel mateix Mariano Rajoy l'estiu passat han cedit fins al punt de no incloure cap al·lusió al programa electoral. No obstant això, el president i candidat accepta la possibilitat de discutir algun canvi, no per la seva pròpia iniciativa, sinó a partir de les que presentin els altres partits, amb una sèrie de línies vermelles basades en la unitat d'Espanya i la igualtat de drets dels espanyols.

La perspectiva d'un Parlament probablement més fragmentat que l'anterior no ha de donar ales a les voluntats immobilistes. És una obvietat que la Constitució necessita d'un ampli consens per a la seva reforma, tenint en compte les majories reforçades que els constituents van establir en cas d'intentar-ho. La qüestió és si el consens es planteja com un requisit previ a qualsevol tipus de reforma o ha de ser el resultat de dinàmiques tan inherents a la vida política com són la negociació i el compromís. Des d'aquest punt de vista, un Parlament sense majoria absoluta d'un sol partit funcionarà d'una manera necessàriament diferent al que hem viscut entre 2011 i 2015. És desitjable que els contactes i la transacció entre les diverses minories substitueixin els titubejos i els bloquejos de temps recents, de manera que pugui discutir-se la reforma constitucional en la propera legislatura. Cal apel·lar a la capacitat de construir acords que permetin regenerar la vida política, i la reforma constitucional pot ser un bon eix vertebrador de canvis molt reclamats en el funcionament de la vida pública.

Defensar la màxima llei equival avui a reformar-la per assegurar la pervivència dels fonaments de la nostra organització política i sanejar el que no funciona. Fins i tot Podem, que fins fa molt poc temps defensava la necessitat d'un procés constituent complet, ha desistit d'aquest objectiu en benefici d'una sèrie de canvis minuciosament citats al seu programa electoral. Ningú que aspiri a opcions de govern pot renunciar a un element vertebrador de la democràcia, que ha rendit bons serveis als ciutadans en termes de garantia de les llibertats i del repartiment del poder. El que tampoc té sentit és ajornar o bloquejar qualsevol reforma.