Veneçuela decideix si inicia un nou rumb després de 17 anys de chavisme

Veneçuela, on tot és possible i res no és segur, decideix avui si inicia un canvi de rumb en la història recent del país. Per primera vegada en 17 anys, l'oposició podria tenir el control del Parlament. Aquest triomf suposaria una garrotada monumental per al Govern de Nicolás Maduro i la revolució bolivariana, que viu el moment més crític. Malgrat que les enquestes pronosticaven una clara victòria opositora, la distància s'ha reduït i ningú creu que el triomf, sigui de qui sigui, propiciï un avantatge de més de 10 diputats.

Les eleccions més transcendentals d'aquest segle a Veneçuela se celebren, a més, en un clima de tensió constant. La violència ha sacsejat la campanya fins al punt que un opositor va ser assassinat. El Govern tampoc ha facilitat una observació internacional plena dels comicis i només n'ha possibilitat una missió d'acompanyament, la d'Unasur.

Els prop de 19,5 milions de veneçolans que poden votar avui no només decidiran els 167 diputats que s'asseuran durant els pròxims anys a l'Assemblea. Qui s'hi presenta és, en aquesta ocasió, el menys important. Les eleccions s'han convertit en un plebiscit sobre la gestió del president, Nicolás Maduro, i la deriva que ha adquirit el Govern bolivarià. Totes les formacions opositores, des de les que en termes europeus es podrien considerar de centre o centreesquerra fins a l'ala més conservadora de la societat, hi acudeixen de forma conjunta, sota el paraigua de la Mesa de la Unitat Nacional (MUD). D'aquesta forma pretenen evitar qualsevol tipus de fragmentació del vot crític amb el Govern. La gravíssima crisi econòmica –la inflació està fora de control i l'escassetat de productes és alarmant–, l'omnipresent inseguretat, la persecució als líders opositors i l'empresonament d'alguns d'ells, com el cas de Leopoldo López, pres des de fa gairebé dos anys i condemnat a més de 13, són alguns dels arguments que l'oposició considera suficients per clamar que ja n'hi ha prou i per iniciar el procés de canvi.

La violència ha sacsejat la campanya fins al punt que un opositor va ser assassinat

La tasca, no obstant això, es preveu complicada. L'oficialisme s'aferra al poder i ha activat tota la maquinària del sistema en les últimes setmanes. El president ha intensificat els discursos altisonants i ha fet una crida en plena campanya a defensar la revolució “com sigui”, cosa que molts interpreten com una amenaça evident. Davant un escenari de possible derrota, Maduro ja ha advertit que seguirà “la lluita al carrer”. “Si arribés el malson que perdéssim, la revolució adquiriria nous camins i un nou caràcter”, va dir aquesta setmana, en el que molts consideren una forma de preparar al seu electorat davant la pèrdua de control a l'Assemblea, cosa que per al chavisme seria un desastre.

Durant el tancament de campanya, el president va tornar a recórrer al “no tornaran” i a plantejar un escenari catastrofista si es donés el cas que l'oposició controlés l'Assemblea Nacional, fins ara presidida per Diosdado Cabello, número dos del chavisme. Per a molts opositors, el sol fet de poder canviar l'ocupant de la butaca principal ja seria tota una fita.

La principal preocupació de l'oficialisme és tractar de minimitzar l'abstenció dels seus votants, fastiguejats per la crisi que viu el país i nostàlgics d'un lideratge com el d'Hugo Chávez. Diverses fonts apunten que una participació pròxima o superior al 70% garantiria al Govern mantenir el control de l'Assemblea. El 2010, va votar el 66,45% de l'electorat, un rècord històric, la qual cosa va propiciar la victòria de l'oposició en nombre de vots, però només van aconseguir 65 diputats. L'asimetria electoral, propiciada per les diferents mesures que ha adoptat el Govern durant anys, també juga a favor del chavisme en aquesta ocasió.

Es redueix l'esquerda

Això ha propiciat que, en l'última setmana, l'entusiasme de l'oposició s'hagi reduït i ja no es parli de la possibilitat d'aconseguir una victòria aclaparadora, necessària per tenir el control absolut de l'Assemblea. L'esquerda d'entre 20 i 30 punts que auguraven moltes de les enquestes ja no és tal. Fonts properes tant al chavisme com a l'oposició consideren que és molt probable que els crítics amb l'oficialisme tornin a obtenir una victòria en nombre de vots, però no suficient per tenir la majoria de diputats al Parlament. Cap dels dos bàndols creu que la victòria, caigui del costat que caigui, propiciï un avantatge de més de 10 diputats.

Les eleccions se celebren avui en un clima de tensió i de falta de garanties plenes. El Govern només ha permès una missió d'acompanyament, mai d'observació, d'Unasur i ha impedit a la Unió Europea o a l'Organizació d'Estats Americans (OEA) que hi enviessin delegacions. Per a la cita electoral el Govern ha fet un gran desplegament: 163.000 soldats està mobilitzats i 25.000 estan a la reserva.