L’alcalde de Celrà assegura que no respondran a l’Audiència Nacional

L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, ha assegurat que l'equip de govern municipal de la CUP, "desobeirà" el requeriment de l'Audiència Nacional i no li farà arribar la informació que els sol·licita referent a l'aprovació d'una moció de suport a la resolució independentista aprovada pel Parlament el passat 9 de novembre i suspesa pel Tribunal Constitucional dos dies després.

"Ja no ens importa el que facin, ja no juguem al seu joc, i és que la moció precisament deia això: no acatarem sentències, comencem a desobeir", ha insistit. Per Cornellà, es tracta simplement de "la construcció d'un nou país".  "Per nosaltres la declaració del Parlament no està suspesa, però sí tota la justícia espanyola polititzada", ha afegit.

"No s'han adonat que estem marxant, ens estem desconnectant", ha afegit el tinent d'alcalde del municipi, Josep Bartis. "Si ens han de venir a buscar, que vinguin, no pensem fer res", ha assenyalat Cornellà, que ha destacat que s'han assabentat que els regidors podrien ser acusats de rebel·lió i sedició a través de la publicació d'EL PAÍS. Malgrat tot, ha assegurat que no s'oposaran si els funcionaris volen respondre el requeriment.

"Ja no ens sentim sotmesos, les seves lleis no ens representen, ens sentim lliures i en construcció nacional", ha mantingut l'alcalde. I ha afirmat: "Tot el que diguin està molt bé per intentar esclafar-nos i que la resta de l'Estat els voti, però nosaltres ja no en volem saber res".

Cornellà considera, a més, que la petició no "té sentit", tenint en compte que Celrà (Gironès), va aprovar la moció quan la resolució del Parlament encara estava vigent. "La lògica –segons ell– diria que seria a l'inrevés, que en tot cas seria pitjor aprovar una moció a favor d'una resolució suspesa, com han fet molts altres municipis, però com que ja no juguem amb un Estat que sempre fa trampes i guerra bruta, ens és igual".

A més, ha apuntat que la justícia espanyola sempre ha tingut en "estima" Celrà, en referència al fet que no és la primera vegada que es fixen en la seva població perquè el 2012 l'Estat ja va presentar un recurs contra la declaració de Celrà com a "territori català, lliure i sobirà".