Les entitats contra el VIH protesten, per separat, per la inacció de Salut

Una gran xiulada ha enterbolit aquest matí el tradicional desplegament de tapissos del Dia Mundial contra la Sida als balcons de l'Ajuntament i el Palau de la Generalitat. Xiulaven, des la mateixa plaça Sant Jaume, membres del col·lectiu Gais contra el VIH, que aquest any ha renunciat a participar en l'acte institucional amb els dirigents polítics i el Comitè 1 de Desembre, la plataforma que aglutina la majoria d'entitats de la lluita contra el VIH. El cisma entre les dues grans plataformes d'afectats pel VIH s'ha fet palès amb el boicot de Gais contra el VIH a l'acte oficial, però, malgrat les diferències entre les entitats, tots dos grups han coincidit a destacar la "falta de voluntat política" per combatre l'epidèmia de sida. La inacció del Departament de Salut en l'engegada d'un pla d'acció estratègic ha estat l'eix sobre el qual han girat les reivindicacions dels afectats aquest any.

La plataforma Gais contra el VIH ja va avisar que no volia compartir balcó amb els representants institucionals que han estat "incapaços" aquests anys d'engegar mesures eficaces per frenar la malaltia. Així, com a acte de protesta per "l'autocomplaença" de la Generalitat, les entitats de la plataforma (les ONG Afírma't i Projecte dels Noms-Hispanosida) s'han plantat a la plaça Sant Jaume, amb tot de xiulets, durant el desplegament dels tapissos als balcons institucionals. "El condó no pot ser l'única estratègia perquè no és suficient i el pla d'acció per combatre el VIH segueix pendent", han denunciat els manifestants.

Davant del xivarri que hi havia als peus de les seus governamentals, l'alcaldessa Ada Colau i la comissionada de Salut, Gemma Tarafa, s'han afanyat a baixar al carrer per parlar amb els concentrats. "Tenim les eines per combatre l'epidèmia. És qüestió de voluntat política", els ha explicat Ferran Pujol, director del centre comunitari BCN Checkpoint, l'entitat que detecta el 40% de totes les infeccions de VIH que es registren a Catalunya entre el col·lectiu homosexual.

El col·lectiu Gais contra el VIH ha demanat que les polítiques s'adrecin especialment a grups vulnerables, com els homes que tenen sexe amb homes (HSH), on la incidència és molt més alta. De fet, el 64% dels nous casos de VIH detectats a Catalunya corresponen a HSH. En concret, a Barcelona, BCN Checkpoint assegura que el 82% dels nous afectats són homosexuals. "De cada 10.000 catalans gais, 250 acaben amb VIH", assegura Pujol. El col·lectiu ha exigit que s'implementi la realització de proves de detecció precoç de forma més assídua i que s'engegui un assaig clínic per començar a administrar el tractament de profilaxi preexposició (PrEP) —consisteix a donar antiretrovirals a persones en grups vulnerables abans, durant i després de tenir relacions sexuals de risc—. Aquesta teràpia, aprovada recentment a França, encara no té l'aval de l'Agència Espanyola del Medicament.

Després de la mobilització de Gais contra el VIH, el Comitè 1 de Desembre ha pogut reprendre, amb una mica de retard, l'agenda d'actes prevista. Dins del Palau de la Generalitat, la presidenta del col·lectiu, Montse Pineda, ha exigit a Salut "que compleixi els seus compromisos i marqui unes línies vermelles que s'han d'aprovar". La portaveu del Comitè també ha fet palès l'esgotament de les entitats davant les promeses incomplides de la Generalitat i la falta d'accions efectives per frenar l'epidèmia. Sobre la PrEP, el Comitè ha defensat el seu desplegament però l'ha englobat dins d'un pla integral d'acció més ampli. "És una bona eina, però encara queda molta feina conjunta per fer amb el consens de responsables polítics, societats científiques i la comunitat per saber qui hi tindrà accés, qui farà el seguiment clínic o com es pagarà", ha indicat Pineda.

Pel que fa al controvertit pla d'acció estratègic, que ha provocat les dissidències entre els actors socials, el Departament de Salut ha esquivat la qüestió i ha demanat consens entre les entitats. Pineda, per la seva banda, ha retret l'actitud de la Generalitat i ha explicat que el Comitè va rebutjar l'últim esborrany perquè "era insuficient" i tenia "errors que ja preveien plans anteriors".