_
_
_
_

El Suprem anul·la un préstec al 24% perquè el considera “usurari”

El tribunal aplica una llei del 1908 que penalitza els crèdits amb interès “notablement superior” al normal

Reyes Rincón
Bitllets de 20 euros.
Bitllets de 20 euros.KOEN VAN WEEL (EFE)

El Tribunal Suprem ha anul·lat per “usurari” el crèdit d'un banc a un consumidor a un interès del 24,6%. La sala civil, en una sentència de la qual estat ponent el magistrat Rafael Sarazá, ha estimat el recurs de cassació de l'afectat i rebutja la demanda que va interposar contra ell el Banco Sygma Hispania perquè li pagués 12.269 euros més interessos per deutes del crèdit concedit. El Suprem rectifica un jutjat de Cerdanyola del Vallès i l'Audiència de Barcelona, que van donar la raó al banc i van condemnar el consumidor a pagar-li aquestes quantitats.

L'alt tribunal dóna la raó al client i anul·la l'operació de crèdit anomenada revolving (assimilable a un préstec personal al consum) en considerar que incorre en els dos requisits imposats a la llei de repressió de la usura per ser qualificada d'“usurària”, ja que l'interès fixat era de més del doble de l'interès mitjà dels crèdits quan es va signar el contracte. Aquesta llei, del 1908 encara vigent, estableix que “serà nul tot contracte de préstec en què s'estipuli un interès notablement superior al normal dels diners i manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas o en unes condicions que resultin lleonines”.

L'afectat va signar el 2001 un contracte de “préstec personal revolving Mediatis Banco Sygma”, consistent en un crèdit que li permetia fer disposicions mitjançant trucades telefòniques o l'ús d'una targeta del banc fins a un límit de 3.000 euros. L'interès remuneratori fixat era del 24,6% TAE, i el de demora, el resultant d'incrementar l'anterior en 4,5 punts. El client va disposar de 25.634 euros del crèdit concedit, que van reportar 18.568 euros d'interessos, motiu pel qual tot i que havia pagat al banc 31.932 euros, n'hi reclamaven 12.269 més.

A més de qualificar l'interès estipulat de “notablement superior al normal dels diners”, el Suprem creu que va ser a més “manifestament desproporcionat” a les circumstàncies del cas. En aquest sentit, l'alt tribunal argumenta que en una operació de finançament del consum com l'analitzada no es pot justificar un interès tan excessiu “sobre la base del risc derivat de l'alt nivell d'impagament lligat a operacions de crèdit al consum concedides d'una manera àgil i sense comprovar adequadament la capacitat de pagament del prestatari, ja que la concessió irresponsable de préstecs al consum a tipus d'interès molt superiors als normals, que facilita el sobreendeutament dels consumidors i porta com a conseqüència que els qui compleixen regularment les seves obligacions hagin de carregar amb les conseqüències de l'elevat nivell d'impagaments, no pot ser objecte de protecció per l'ordenament jurídic”. La conseqüència és que el crèdit va ser nul i s'ha de rebutjar la demanda del banc.

La llei contra la usura preveu que en casos de nul·litat dels contractes el client només ha de retornar al banc la suma rebuda, i en aquest cas el particular va superar aquesta quantitat.

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo

¿Quieres añadir otro usuario a tu suscripción?

Si continúas leyendo en este dispositivo, no se podrá leer en el otro.

¿Por qué estás viendo esto?

Flecha

Tu suscripción se está usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PAÍS desde un dispositivo a la vez.

Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripción a la modalidad Premium, así podrás añadir otro usuario. Cada uno accederá con su propia cuenta de email, lo que os permitirá personalizar vuestra experiencia en EL PAÍS.

En el caso de no saber quién está usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contraseña aquí.

Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrará en tu dispositivo y en el de la otra persona que está usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aquí los términos y condiciones de la suscripción digital.

Sobre la firma

Reyes Rincón
Redactora que cubre la información del Tribunal Supremo, el CGPJ y otras áreas de la justicia. Ha desarrollado la mayor parte de su carrera en EL PAÍS, donde ha sido redactora de información local en Sevilla, corresponsal en Granada y se ha ocupado de diversas carteras sociales. Es licenciada en Periodismo y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_