_
_
_
_
INVESTIGACIÓ CIENTÍFICA

Espanya va usar animals 62.000 cops en experiments amb “dolor greu”

El primer informe detallat fet pel Govern central constata un descens en els exemplars utilitzats a causa d'una normativa més estricta i la falta de pressupost per a ciència

Manuel Ansede
Una científica agafa un ratolí utilitzat en una investigació sobre la malària.
Una científica agafa un ratolí utilitzat en una investigació sobre la malària.Phanie/Cordon Press

Els científics espanyols van sotmetre 62.000 vegades animals d'experimentació a procediments amb "dolor, sofriment o angoixa greus” el 2014, segons el primer informe detallat que es fa a Espanya. El document, enviat pel Ministeri d’Agricultura a unes quantes organitzacions científiques, presenta dades detallades per primera vegada per imposició d'una nova directiva europea.

L'informe assenyala que investigadors i professors van utilitzar l'any passat 794.275 animals per primera vegada i van reutilitzar animals 14.552 vegades, fins a un total de 808.827 usos. Les dades constaten la baixada en el nombre d'exemplars emprats, encara que l'informe del 2014 comptabilitza per primera vegada usos, en lloc d'animals. El 2013, els científics i professors espanyols van utilitzar 920.000 animals. El 2009, van ser 1,4 milions.

“Hauria de veure's una reducció en l'ús d'animals any rere any, a causa de l'aplicació de les 3R”, explica el veterinari Antonio Martínez, president de la Societat Espanyola per a les Ciències dels Animals de Laboratori (SECAL). Les 3R corresponen a: reemplaçar per cultius cel·lulars o simulacions informàtiques l'ús d'animals quan sigui possible, reduir el nombre d'animals emprats als estrictament necessaris i refinar els mètodes emprats per millorar el benestar animal.

El 2009 els científics espanyols van utilitzar 1,4 milions d’animals, en contrast amb els 800.000 usos del 2014

La SECAL és una de les 191 institucions que han signat un manifest, promogut per l’Associació Europea per la Investigació Animal, en suport de la nova directiva europea 2010/63/UE, dedicada a la protecció dels animals utilitzats amb finalitats científiques. La declaració, que defensa “l'ús responsable” d'animals en la investigació mèdica i veterinària, està signada per les principals organitzacions espanyoles, com la Confederació de Societats Científiques d'Espanya, i europees, com l’Imperial College de Londres.

L'informe espanyol del 2014 mostra que la majoria d'usos d'animals corresponen a ratolins (457.000), peixos (190.000), rates (61.000), aus de corral (35.000) i conills (24.000). Els usos d'animals més polèmics són residuals: gossos (765), gats (52) cavalls i rucs (38).

El document ofereix més detall dels primats usats per primera vegada, 416, en la seva gran majoria macacos menjacrancs i en menys mesura babuins i macacos rhesus. El 52% dels primats utilitzats a Espanya van néixer a l’Àsia, el 39% a l’Àfrica i la resta a Europa. Tots van néixer en captivitat.

La majoria dels més de 800.000 usos d'animals es va motivar per investigacions sobre el càncer i els sistemes gastrointestinal, nerviós i cardiovascular. A la UE està prohibida des del 2013 la venda de cosmètics provats en animals.

Gairebé 100.000 animals van ser sotmesos a un procediment amb anestèsia general després del qual no van recobrar la consciència

Pel que fa a al nivell de dolor, estrès o angoixa ocasionats als animals, l'informe registra 62.000 procediments greus, 221.000 de moderats i 426.000 de lleus. 99.000 animals més van ser sotmesos a un procediment amb anestèsia general, després del qual no van recobrar la consciència. Els científics també van utilitzar 31.000 vegades animals modificats genèticament per expressar una patologia associada a dolors, estrès o angoixa.

“És molt difícil fer una lectura d'aquestes estadístiques noves, ja que és un sistema nou de recopilació que la gent pot ser que encara no manegi bé. Crec que s'han d'agafar amb pinces, perquè és la primera vegada que es fan així. En qualsevol cas, no em sorprèn que hi hagi una disminució perquè la crisi i la falta de fons per investigar se segueix notant en molts estabularis”, opina el veterinari Javier Guillén, director per a Europa i Amèrica Llatina de l’Associació Internacional per a l’Avaluació i Acreditació de la Cura d’Animals de Laboratori, una organització privada sense ànim de lucre que promou “el tracte humanitari dels animals”.

Al juny, la Comissió Europea va rebutjar per "prematura" la iniciativa ciutadana Stop Vivisection, que tenia 1,17 milions de signatures, que demanava la fi de l'experimentació científica amb animals. “Pràcticament tots els protocols actuals per a la prevenció, curació i control de les malalties, dels antibiòtics a les transfusions de sang, de la diàlisi al trasplantament d'òrgans, de les vacunes a la quimioteràpia, de les operacions quirúrgiques de cor a la substitució d'ossos i articulacions en cirurgia ortopèdica, es basen en el coneixement obtingut mitjançant investigacions fetes en animals de laboratori”, va recordar al febrer la Confederació de Societats Científiques d'Espanya.

"El desenvolupament de mètodes alternatius a l'ús d'animals d'experimentació, com la utilització de línies cel·lulars humanes i models informàtics, segueix progressant i els científics han de continuar impulsant-los", assenyalava el manifest recent signat per 191 organitzacions científiques europees. "No obstant això, els mètodes alternatius no són suficients de moment per substituir completament la utilització d'animals. Per a moltes malalties, com el càncer, les malalties cardiovasculars i la diabetis, que afecten múltiples òrgans, hem d'entendre com interactua tot l'organisme, la qual cosa significa que la investigació amb animals sencers segueix sent essencial", va afegir.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Manuel Ansede
Manuel Ansede es periodista científico y antes fue médico de animales. Es cofundador de Materia, la sección de Ciencia de EL PAÍS. Licenciado en Veterinaria en la Universidad Complutense de Madrid, hizo el Máster en Periodismo y Comunicación de la Ciencia, Tecnología, Medioambiente y Salud en la Universidad Carlos III

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_