La bretxa entre les rendes més riques i les més pobres creix un 20%

El 20% de la població amb el nivell econòmic més alt a Catalunya té 6,5 vegades més renda que el 20% més desfavorit. Una ràtio que ha crescut un 20% des del 2011, quan era de 5,5. Aquesta xifra, d’Idescat, forma part de l'informe anual que elabora Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) i que aquest any posa el focus en la polarització social i la pobresa greu. “Estem fracassant en les polítiques socials”, ha denunciat Teresa Crespo, presidenta d’ECAS. Les entitats critiquen que la recuperació en la macroeconomia encara no arriba al carrer i que pràcticament tots els indicadors continuen mostrant més pauperització. “Els rics són cada vegada més rics, els pobres cada vegada més pobres i la classe mitjana està desapareixent”, ha recordat Crespo.

L'informe d’ECAS, l’Insocat, inclou entre d’altres l'índex de ràtio S80/20, que mesura la desigualtat en la distribució de la renda entre quintils. Específicament, indica la proporció d'ingressos totals rebuts pel 20% de la població amb més poder adquisitiu en relació amb la rebuda pel 20% més desfavorida. L'any passat, l'última xifra disponible, el quintil més ric tenia 6,5 vegades més renda que el més pobre. En tan sol tres anys ha augmentat un punt. En el conjunt d'Espanya, segons Eurostat, la variació ha estat del 8%, s’ha passat del 6,3 al 6,8 en el mateix període de temps.

Aquest distanciament entre els extrems, la polarització, ha comportat una reducció de la classe mitjana i el seu corresponent empobriment. “Treballar ja no és garantia de no ser pobre”, ha explicat Mercè Darnell, responsable de Programes i Serveis de Càritas de Barcelona. “Les xifres ens permeten veure la caiguda dels ingressos (un 11,7% dels catalans té ingressos inferiors al 40% de la renda mitjana), però no es relacionen amb les despeses, que pugen”, ha afegit Darnell.

Una altra xifra reveladora és que en només un any s'han duplicat les famílies amb mancances materials greus. L’INE considera que es troba en aquesta situació si es respon afirmativament a més de tres de les set preguntes que formula l'institut en les seves enquestes, per exemple, si es menja carn o pollastre cada dos dies; si es pot pagar despeses imprevistes o anar-se’n almenys una setmana de vacances. El 2013, aquesta xacra afectava només al 7,8% de la població. Ara arriba al 16,8% de la població.

Les entitats d’ECAS apunten la precarietat laboral i els dèficits del sistema de protecció social com les causes de la desigualtat. “La reforma laboral va precaritzar les condicions i la devaluació salarial ha fet necessari que calgui disposar de dos sous per sostenir una llar”, diu Darnell.

D’altra banda, la vinculació de la major part de les prestacions socials a la trajectòria laboral expulsa moltes persones del sistema, per exemple, els aturats de llarga durada. Crespo ha insistit en una vella reivindicació que es fa també des de l'acadèmia: la necessitat de compactar les prestacions per donar més i millor cobertura. “En aquest moment l'atenció es fa a trossos”, s’ha queixat Darnell. Amb tot, les transferències socials redueixen un 54% la taxa de pobresa.

Crespo ha assegurat que no va ser fins a la legislatura anterior que el Departament de Benestar, liderat per Neus Munté, va fer passos en aquesta direcció. “Fa poc que s’ha elaborat la primera llista de la cartera de prestacions, encara queda molt camí per recórrer”. Són ajudes que tenen diferents condicions d'accés, que poden variar entre administracions.

Aquesta compactació podria ser l'embrió del sistema de rendes bàsiques que diversos partits portaven als programes electorals. O de la renda universal que proposa una iniciativa legislativa popular (ILP), ara en tràmit al Parlament. Crespo també ha entonat un mea culpa per part de les entitats socials. “Cada col·lectiu busca assegurar la prestació en la seva parcel·la i això fa que no remem tots en la mateixa direcció”, ha assegurat la presidenta d’ECAS.

Les entitats també han demanat reforçar l’Estat del benestar a través de polítiques més equitatives. "No és fort perquè no hi ha una política fiscal clara que faci que els que tinguin menys paguin menys i que no hi hagi evasió", ha assegurat Crespo. “La pobresa no és només diners, hi ha intangibles que es poden percebre, com la depressió o la por per la incertesa", ha afegit Roger Fe, del Centre d’Acollida Assís.