Revelant Miserachs

Una de les fotos més icòniques de Xavier Miserachs (Barcelona 1937-1998) és la d'un operari que transporta sol, als voltants del mercat del Born, un carretó amb mig centenar de caixes, en un autèntic exercici de destresa i equilibri. La imatge la va fer el fotògraf el 1962, amb uns 25 anys, durant els seus passejos per Barcelona que després van acabar format part el 1964 d'un dels seus fotollibres més famosos Barcelona. Blanc i negre. El millor és que Miserachs va fer només una fotografia, cap repetició. El mateix va passar amb d’altres de les seves fotografies més conegudes, la de la família d'immigrants andalusos o extremenys carregats amb maletes pesants que fan els primers passos per Barcelona el 1962. És un dels aspectes que permet descobrir A. XMI, el fons Xavier Miserachs, que pot veure's al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), en una sala contigua a l'exposició Miserachs Barcelona, que es va inaugurar a mitjan setembre i que va ser rebuda amb tèbia emoció pels professionals de la fotografia i pels familiars i amics del fotògraf. “No sé si a ell li agradaria”, va comentar la seva germana Toni Miserachs amb certa tristesa.

Un altre dels descobriments d'aquesta presentació és comprovar que la imatge de bon vivant amb la qual es relaciona el fotògraf, sobretot per la seva vinculació amb la gauche divine barcelonina, és només un clixé: Miserachs va treballar i molt, segons el material ingent que van dipositar les seves filles Mar i Arena el 2011 al museu barceloní: 80.000 imatges fotogràfiques, entre negatius i diapositives, 2.500 fulls de contacte, 13 arxivadors amb documentació, com correspondència, anotacions i esborranys, a més de monografies i publicacions periòdiques; un material que inclou els 44 anys d'activitat professional de Miserachs, des del 1954, any en què va canviar la bata de medicina l'últim any de carrera per la càmera.

En la selecció que presenta el Macba pot comprovar-se que el fotògraf era molt minuciós i com era la cuina de la seva obra. Seleccionant la imatge adequada, que marcava amb divertits gometsde colors i formes variades, com estrelles i pollets; marcant els enquadraments –en la de la família d'immigrants va eliminar una persona de la dreta– amb bolígraf o retolador, ampliant alguns dels negatius per veure la imatge abans de la definitiva i creant unes espècies de seqüències cinematogràfiques amb els negatius. “Donant-los un valor plàstic”, explica Maite Muñoz, cap de l'arxiu del museu i responsable del projecte amb Marta Vega, responsable de la biblioteca.

Segons Muñoz, el procés, que ha costat quatre anys de feina permet fer visibles la varietat d'àmbits en què Miserachs va desenvolupar la seva activitat, com els encàrrecs publicitaris i editorials, els retrats privats i de la vida social i cultural, fotografia de la vida quotidiana burgesa i treballadora, a més de la seva intensa producció de treballs de fotoperiodisme, com el seguiment del maig del 68 a París per a la revista Triunfo o les manifestacions a favor de l'avortament als Estats Units; a més de la seva incursió en el món del cinema, amb treballs com el curtmetratge Amén.

Des que l'arxiu va entrar al Macba –després d'un acord en comodat per 25 anys– el material, que havia cuidat amb molt miraments el seu amo, ha estat digitalitzat en gran part i tot s'ha conservat al magatzem del museu, tal com s'explica a les parets de la sala. Amb la seva exposició el Macba presenta una prova pilot de com presentarà els arxius que custodia, entre els quals, el del poeta Joan Brossa. L'any que ve estarà a punt el repositori digital del Macba, del qual ja es pot consultar un avanç amb els materials de l’arxiu Miserachs.

Aquesta, i la resta de les exposicions podran visitar-se demà dissabte dins de la jornada de portes obertes programada pel Macba per celebrar els 20 anys d'obertura, el 28 de novembre del 1995.