Rajoy descarta oferir suport militar a França abans de les eleccions

El Govern espanyol no es dóna per al·ludit davant les paraules del ministre francès de Defensa, Jean Yves-Le Drian, qui va dir aquest diumenge que està esperant l'oferta de Madrid per donar suport al seu país en la resposta a la cadena d'atemptats terroristes del 13 de novembre a París. Mariano Rajoy descarta oferir suport militar a França abans de les eleccions del 20 de desembre. Si rebés una petició concreta abans d'aquesta data, afegeixen fonts properes al president, reuniria els partits polítics per consensuar la resposta i després votar-la al Congrés dels Diputats.

Ha d'oferir Espanya el seu suport a França o esperar que París el reclami? La qüestió resulta bizantina ja que, en les relacions diplomàtiques, ningú demana res que no se sàpiga per endavant que se li concedirà, després dels oportuns sondejos exploratoris.

No obstant això, Espanya s'ha quedat al marge de la frenètica ofensiva diplomàtica empresa pel president francès, François Hollande, amb els mandataris del Regne Unit, els EUA, Alemanya, Itàlia, Rússia, la Xina o el Canadà. La Moncloa només ha informat d'una conversa entre Rajoy i Hollande. Va ser el 14 de novembre, quan el primer va trucar al segon, des d'Antalya (Turquia), per expressar-li les seves condolences. I no està previst que tots dos coincideixin fins a la Cimera del Clima, el 30 de novembre a París.

Tampoc consten converses dels ministres de Defensa i Exteriors, Pedro Morenés i José Manuel García-Margallo, amb els seus homòlegs francesos.

El Govern espanyol no té pressa o, en paraules d'un portaveu de Defensa, prefereix "actuar amb prudència i sense precipitació", ja que "aquestes coses porten el seu temps i tenen els seus procediments". Espanya subratlla, a més, la necessitat que els més de 40 països que integren la coalició contra l'Estat Islàmic coordinin la seva resposta.

Però no ha estat aquesta la via triada per França. París va demanar l'activació, per primera vegada, de l'article 42.7 del Tractat de la UE, que obliga els països europeus a prestar "ajuda i assistència, amb tots els mitjans al seu abast" al soci que sigui objecte d'una agressió. Però la UE no va convocar el seu Comitè Militar, ni va llançar una missió PESC (Política Exterior i de Seguretat Comuna), per la qual cosa aquest suport no es negocia a les institucions europees —i molt menys a l'OTAN, a la qual París ha obviat—, sinó en converses bilaterals amb França.

Londres ja ha autoritzat a París l'ús d'una base aèria a Xipre i ha integrat una fragata en el grup de combat del portaavions Charles De Gaulle, igual que Bèlgica. Alemanya ha anunciat que augmentarà el seu contingent militar a Mali.

Aquesta era l'opció que estudiava Espanya —i que va citar el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo— fins que el divendres el Govern la va tallar en sec assegurant que l'assumpte no estava sobre la taula. Un portaveu de la Moncloa va assegurar ahir que no va ser l'atac contra un hotel de Bamako (Mali), sinó les crítiques del secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, les que van portar el Govern a desmentir que hagués ofert rellevar tropes franceses a l'Àfrica. L'últim que vol Rajoy és obrir un nou front en vigílies de la campanya electoral, per la qual cosa traslladarà als líders de l'oposició qualsevol petició concreta de França.

La Moncloa confia que aquesta no arribi abans del 20-D. L'ambaixador francès a Espanya, Yves Saint-Geours, ja ha fet saber que París "comprèn" la delicada situació preelectoral del Govern espanyol.