La màfia nigeriana de l’àguila

Tot comença el 2007, quan un conegut ofereix a la Raquel (nom fictici) el que fins llavors era un somni: prosperar a la vida. La seva aventura europea havia d'arrencar a Barcelona, on estudiaria i es formaria. Quan tingués una feina, podria saldar el deute de 50.000 euros compromès amb els que organitzaven la seva travessia, que generosament li permetien pagar només una petita part abans de marxar. Sense saber-ho, la Raquel estava signant la seva condemna amb una màfia nigeriana, els Supreme Eiye Confraternity, que traficaria amb ella, l'explotaria salvatgement a Barcelona i l'amenaçaria davant qualsevol intent de deixar-ho.

Quatre anys després, la Raquel va emprendre un viatge de cinc mesos. Des de Benin City, va creuar Nigèria, Líbia i Algèria a peu, amb autobús i en ocasions amb cotxe... fins a arribar al Marroc. Pel camí va dormir al ras, la van pegar, va ser violada en boscos i amb prou feines va menjar. Ja al Marroc, li van dir la veritat: a Europa no li esperava una oportunitat. Tampoc li esperava una feina de perruquera, ni un bar, ni un lloc per treballar unes hores netejant. Seria prostituïda al carrer, tant si volia com si no volia, i així podria pagar als que li havien obert les portes d'Europa.

A Tànger va començar a ser prostituïda per posar-la a prova. Després, la Raquel va pujar a una zodiac, amb la qual va travessar l'estret fins a Algesires. Del Centre d'Internament va viatjar a Barcelona. El grup de proxenetes i, per extensió, els Supreme Eiye Confraternity havien aconseguit el seu objectiu: portar una altra víctima fins a Barcelona. Als seus carrers, al centre turístic de la Rambla, la vendrien per hores. Els turistes, a canvi de no gaires diners, podrien tenir sexe amb ella, ja fos en un pis o recolzada contra qualsevol paret, en un carreró. En vuit mesos, fins al novembre del 2012, la Raquel va pagar 15.000 euros als seus explotadors. Aquell mes, els Mossos d'Esquadra van detenir 15 persones i van rescatar la Raquel, que estava embarassada. Els acusats estan sent jutjats des de fa dues setmanes a l'Audiència de Barcelona.

A més, dilluns la policia catalana va copejar de nou una xarxa local i a la vegada la superestructura que es nodreixen d'ells, els Supreme Eiye Confraternity. Va detenir 21 persones, acusades de traficar i haver explotat un centenar de dones des del maig del 2014. És la tercera investigació dels Mossos d'Esquadra contra l'organització, que sempre reneix. Canvien els detinguts, canvien les dones, però l'ordre superior es manté: una màfia nigeriana que participa i que treu profit dels negocis criminals que la seva comunitat practica a Barcelona.

Els Eiye, que significa àguila en ioruba, una de les llengües oficials de Nigèria, és una germanor que va néixer fa vint anys a l'entorn universitari de Benin City. La conformen milers de persones, algunes d'elles de l'estructura de poder del país. El fiscal de l'última causa dels Mossos els defineix com una “organització d'àmbit internacional i de contorns difusos que desenvolupa activitats diverses, algunes de naturalesa cultural i de reforç”. Com a germanor, fan reunions, utilitzen emblemes, salutacions pròpies, juraments de vinculació i fins i tot ritus d'iniciació obligatoris.

El 2007, la policia italiana en va detenir alguns perquè sospitava que estaven a punt d'enfrontar-se amb matxets amb un grup rival. La majoria vestien de blau i entre les cerimònies d'ingrés, el nou membre de la banda havia de fer-se una ferida, barrejar la seva sang amb aigua, i compartir el beuratge amb la resta, segons va explicar al Telegraph el cap de la policia que va portar el cas, Carmine Grassi.

A Catalunya, els Eiye es dediquen també al tràfic de drogues i a la falsificació, tant de monedes com de targetes. El 2012, els Mossos d'Esquadra van desarticular l'agrupació local Forum Barcelona. Ja llavors van comprovar els llaços internacionals amb el Regne Unit, Itàlia, Suïssa, Alemanya, Noruega, Irlanda, Romania, Grècia, el Canadà i els Estats Units. Algunes de les dones que recalaven a Barcelona seguien la travessia fins a altres països, com Itàlia, on acabaven també sent prostituïdes al carrer.

Fins ara la policia catalana no ha aconseguit desarticular els caps d'aquesta màfia. El mateix fiscal admet, en el seu escrit d'acusació a la causa que s'està jutjant, que certes persones “identificades però no a la disposició d'aquest tribunal” no han pogut seure al banc dels acusats. En l'operació de dilluns, els Mossos tenien previst detenir 34 persones, i van trobar-ne 21. La resta, segons va explicar l'intendent dels Mossos Xavier Porcuna, són a l'estranger.

“El tema dels Eiye és tot literatura”, assegura una font de la defensa del cas que es jutja actualment. Cosa que neguen radicalment fonts policials. La investigació ha demostrat moviments financers cap a Nigèria, el Marroc, Líbia i alguns països europeus.

Una estructura de comandament

Els Eiye, igual que passa amb les bandes llatines, tenen una estructura de comandaments. Un líder de l'organització, al qual el segueixen els strong man (homes forts) i els nous membres, coneguts com els jew. L'inspector dels Mossos d'Esquadra Quim Francès, cap de crim organitzat al cos el 2012, va explicar fins i tot que tenien “criteris democràtics” per triar els seus integrants.

A Nigèria són habituals les informacions que relacionen els Eiye amb segrestos o robatoris. En diverses operacions s'han detingut funcionaris de l'Estat, i persones relacionades amb líders locals.

L'última operació dels Mossos d'Esquadra continua oberta. Durant aquestes setmanes es dedicaran a parlar amb la vintena de dones que van trobar als pisos que van escorcollar. A més de donar-los assistència social i psicològica, l'objectiu és que alguna d'elles accedeixi a declarar contra les persones que les van traficar fins a Espanya.

Les dones viuen atemorides, tant pels rituals de vudú que els fan (una espècie de conjurs amb sang i parts d'ungles i pèl, que tenen el pes de la tradició) com per les amenaces directes, tant a elles, com a les seves famílies a Nigèria. I que en alguns casos s'ha materialitzat, segons fonts de la fiscalia.

En el cas que es jutja a l'Audiència, els Mossos va aconseguir que cinc d'elles expliquessin el seu calvari fins a arribar a Barcelona. Estaven citades a la vista malgrat que havien declarat de manera preconstituïda (a l'inici de la instrucció, davant el jutge i les parts). Ara com ara, cap d'elles ha estat localitzada. Tampoc la Raquel.