Lectures eròtiques

"Com que madame Rênal mai no llegia novel·les tots els matisos de la seua felicitat eren nous per a ella”. La frase, irònica i contundent, és del geni de Stendhal. Si madame Bovary fou víctima de les seues lectures romàntiques, madame Rênal no corria aquell perill amb Julien Sorel. Aprenia sobre l’amor al mateix temps que el practicava i, com és natural, estava encantada. D’aquesta manera subtil, Stendhal criticava en El roig i el negre les novel·les amoroses que varen abundar durant el segle XIX, i que varen produir tant de succedani literari. Alguna cosa semblant es podria dir a hores d’ara de novel·les com 50 ombres d’en Grey i d’altres subproductes eroticoliteraris, que abunden a les llibreries amb portades cridaneres i suggerents. Com que els lectors als qui van dirigides no han llegit gran cosa (i molt menys novel·les de Sade, Crébillon fill, o inclús de Henry Miller) aquesta literatura eròtica els sembla d’allò més excitant.

D’ací uns anys el món se sorprendrà de l’èxit aconseguit per aquests llibres, i ho associaran al fort estat de repressió sexual viscut per totes aquestes generacions. Als anys vuitanta, va triomfar una obreta titulada Amorrada al piló, de Maria Jaén, on una locutora de ràdio conduïa un programa eròtic (nocturn, evidentment) i s’hi inventava relats picants i obscens. Va vendre milers d’exemplars, especialment entre lectors joves, que mai no havien llegit en català diàlegs tan procaços com aquest: “—T’esperen? —Sí. —Un home? —Sí. —Faràs l’amor amb ell? —Jo què sé! —Tan calenta com vas segur que te’l tires. —No et passis, eh? —És que t’estimo. —Estàs llampat”.

A aquest llibre, erm de qualsevol construcció literària, però amb la frescor d’un relat nascut des del desig de passar-ho bé, va seguir Sauna, on el títol de saló de massatges ja ho diu tot. Què se n’ha fet d’aquesta escriptora, ningú no ho sap. Podria haver seguit l’estel d’Almudena Grandes, que va saltar a la fama amb Las edades de Lulú, i que d’alguna manera s’ha mantingut literàriament viva. Però Jaén va deixar d’escriure ben aviat, malgrat la fama i haver-se portat la seua opera prima al cinema. Tant se val. Sobretot perquè al davant de novel·les com All i salobre o Vida privada de Josep Maria de Sagarra, on el sexe és un element més, que recorre tota l’obra, però que no és l’únic ni substancial, sobren tots aquests relats.

En realitat, els bons llibres es llegeixen amb dues mans, o, en tot cas, amb una mà ocupada per un llapis (com tan bé ens alliçona George Steiner). Tota la resta són llibres prescindibles. En El roig i el negre, Stendhal explica que Julien Sorel fou sorprès per son oncle llegint el Memorial de Santa Elena, de Las Cases, i va llançar el llibre al riu, indignat que el seu nebot dedicara temps a la lectura. “No hi havia cosa que el vell Sorel abominara més”, explica. Què haguera fet, el vell Sorel, si l’haguera sorprès llegint Amorrada al piló o 50 ombres d’en Grey? És fàcil imaginar-ho.