El sector cultural català ha perdut 30.000 llocs de treball en quatre anys

Las arts escèniques i musicals, les visuals, els llibres, la premsa, el patrimoni, l'arquitectura, les biblioteques, la publicitat i les activitats industrials i de serveis relacionats amb la cultura han perdut 30.000 llocs de treball en quatre anys, del 2008 al 2012. La crisi ha afectat pràcticament tots els sectors, a excepció de l'associat al patrimoni –arxius i biblioteques–, en el qual s'ha produït un increment del 35% dels treballadors. I si l'indicador de l'ocupació és preocupant, és lògic que el panorama de les empreses del sector cultural també ho sigui: en aquest mateix període la riquesa creada ha perdut 1.653 milions d'euros, una xifra que representa una caiguda del 30,6%. Més números: ara hi ha 6.752 empreses menys que fa quatre anys, la qual cosa suposa una disminució d'un 16% de les companyies que operen al sector. Aquestes xifres, entre moltes més, estan contingudes a l'Informe anual de l'Estat de la Cultura i de les Arts 03_2015 elaborat per experts per encàrrec del Consell Nacional de la Cultura i dels Arts (Conca), que va presentar ahir el president de la institució, Carles Duarte.

El document és un estudi de l'estat actual dels sectors culturals, l'evolució que han mantingut i les línies estratègiques a seguir per modificar la tendència a la pèrdua de pes. Uns sectors que se sostenen per la despesa particular, el mecenatge i les inversions i subvencions públiques. Aquest últim ha experimentat una reculada important a partir del 2010: aquell any totes les administracions públiques (central, Generalitat i municipals-diputacions) hi van destinar 1.255 milions d'euros, quantitat que va caure als 805 milions el 2013. I són els ajuntaments els que més recursos hi destinen: un 56%, enfront d'un 30% de la Generalitat i un 12% de diputacions i consells comarcals. Les aportacions del Govern central, d'acord amb l'informe, van representar un 2%, quatre punts percentuals menys respecte al 2011.

“Hi ha una notable pèrdua del pes de la cultura i per aquesta raó el text és una invitació al fet que la cultura sigui decisiva en l'educació”, va subratllar Duarte en la presentació de l'informe en el qual han participat Nicolás Barbieri, que ha analitzat el rol dels equipaments públics; Jordi Pardo, que s'ha encarregat de la interacció entre cultura i educació; Lluís Bonet, de l'àmbit de finançament, i Antoni Laporte i Joaquina Bobes, sobre el públic i la relació entre la cultura i els joves. Gemma Sendra, vicepresidenta del Conca, va destacar que la xifra de la despesa pública de la Generalitat és la més baixa “probablement de tota la història”, per la qual cosa va reclamar un canvi de valors en les administracions públiques. Una dada, entre les moltes que aporta l'informe, avala aquesta afirmació: les subvencions de la Generalitat han caigut un 34% en cinc anys.

Malgrat que ara es nota més disposició a invertir en cultura, “la destrucció que s'ha produït és tal que seria un error tenir la percepció que tot millorarà”, va afegir Duarte.