Barcelona intentarà rellançar la unió econòmica mediterrània

La unió mediterrània és un somni frustrat que el Govern socialista de Felipe González va començar a forjar el 1995 amb la iniciativa Procés de Barcelona. D'aquell intent, queda l'organització Unió per al Mediterrani, amb seu a la capital catalana, que se centra a potenciar les relacions en l'àmbit polític. 20 anys més tard de la seva creació, ja des d'un punt de vista més econòmic, la 9a edició de la Setmana Mediterrània de Líders Econòmics pretén rellançar la ciutat com a centre dels negocis entre la Unió Europea i la riba sud del Mediterrani amb una declaració d'intencions amb horitzó al 2020.

L'objectiu que es van marcar llavors els líders de la zona no ha arribat a complir-se. "Hem de ser realistes", ha dit aquest dimarts Anwar Zibaowi, el coordinador d'una de les entitats impulsores de l'esdeveniment que tindrà lloc els dies 26, 27 i 28 de novembre, l'Associació de Cambres de Comerç i Indústria del Mediterrani (ASCAME). "El Mediterrani continua sent una zona de conflictes" i això, reconeix Zibaowi, impedeix augmentar la unió econòmica i social de dues àrees que comparteixen certa identitat cultural, tal com defensen els organitzadors de la trobada. "El 12% de les exportacions de la UE es desenvolupen al Mediterrani. El 40% de l'energia europea depèn d'aquesta zona i després del que va passar a Ucraïna, tot apunta a un pla b per si el gas rus torna a entrar en conflicte", ha apuntat el coordinador. Al centre d'aquestes xifres hi ha Barcelona, que per la seva posició és un lloc "clau" per liderar el projecte. "Catalunya representa el 26% de l'exportació d'Espanya en aquesta àrea", ha justificat Zibaowi.

Al factor estructural de la inestabilitat política –amb les primaveres àrabs pel mig i l'amenaça del terrorisme inclosa– se sumen dos problemes conjunturals: els atemptats de París el passat 13 de novembre i la crisi de Volkswagen. "La indústria automobilística té un gran mercat al Magrib, on es concentren el 48% de les inversions de la UE", ha explicat Zibaowi, que atribueix la responsabilitat de les dificultats per dur a terme la idea a l'escassa intervenció de la UE en els conflictes internacionals.

Malgrat els problemes, ASCAME i la Cambra de Comerç de Barcelona, amfitriona de l'esdeveniment, tenen esperances que la trobada compleixi les seves expectatives: "Els canvis comercials s'han multiplicat per 36 des de l'any 2002, la primera edició", ha assegurat Jaume Fradera, vicegerent de la cambra catalana.

Durant les tres jornades es desenvoluparan fòrums sectorials sobre energia solar, turisme, indústria automòbil o les finances islàmiques, entre d'altres. L'organització preveu la presència d'uns mil empresaris i càrrecs institucionals com José Manuel Soria, ministre d'Indústria, i els seus homòlegs d'almenys "dos països de la riba sud del Mediterrani". La declaració 20+20 marcarà d'aquí a cinc anys l'objectiu de promoure una vintena d'iniciatives per intentar "promoure el desenvolupament econòmic i social de la regió mediterrània", segons defensen els promotors, entre els quals també hi haurà el Banc Europeu d'Inversions i l'Institut Europeu del Mediterrani com a col·laboradors. La idea és "que no es quedi en una declaració", ha dit Zibaowi. "Ja que la unió no la promou la política, que ho faci el sector privat", ha resolt.