L’elixir del doctor Cunill arriba a les farmàcies

El que va ser el polèmic elixir de la vida eterna ja és al carrer. El compost de proteïnes i lípids extret del rovell d'ou de gallina, famós fa quatre anys perquè prometia revertir l'envelliment, es pot comprar en capses de 30 sobres per 75 euros. També es ven en format de loció cosmètica. L'invent del veterinari Joan Cunill, el doctor Jekyll de l'embriologia, ja és una realitat per al gran públic, després que fa cinc anys fos una revolució entre centenars de persones de la zona alta de Barcelona, noms insignes i noms desconeguts però amb recursos.

Aquesta història va començar el 2011 al diari Ara. L'actriu Sílvia Bel va publicar un article en què explicava els detalls d'una reunió de la societat benestant barcelonina: "Segons aquesta persona [Cunill] i tantes altres que el secundaven en aquella mateixa festa d'alta alcurnia barcelonina, el seu invent meravellós és capaç de frenar radicalment l'envelliment. [...] De mica en mica he sabut que hi ha persones que paguen un dineral per aquestes diguem-ne xeringues bevibles de l'eterna joventut”. Pocs dies després, Cunill responia amb una carta al diari: "Jo sóc el Dr. Jekyll. Certament el senyor Punset té raó: «No està escrit enlloc que m'hagi de morir». En el codi genètic només està escrita la mort cel·lular programada, no la mort de tot l'organisme pluricel·lular. [...] Per aconseguir aquesta fita, com molt bé va entendre Sílvia Bel, cal que el nombre de cèl·lules que perdem per la mort cel·lular es regenerin constantment restaurant l'harmonia cel·lular i funcional perduda. I això ho aconseguirem mitjançant el pool de proteïnes reguladores del creixement que busquem en l'elixir d'ou".

Vaig publicar a l'Ara un reportatge per descobrir què era l'elixir d'ou i qui el prenia. Manuel Puerto-Otín, professor de medicina de la Universitat de Lleida i membre de Nutren, l'empresa de la Generalitat que havia de validar el producte, va destacar de la creació de Cunill “les seves virtuts antiinflamatòries i la capacitat com a regenerador cel·lular de les peces de l'organisme que es desgasten”. El 2012, al programa Divendres de TV3 es van presentar les dades d'un estudi de la Universitat Autònoma (UAB): amb Excelvit, la inflamació de les cèl·lules era 3,5 vegades inferior i la supervivència de les cèl·lules, 5 vegades superior. Entre els usuaris inicials que van accedir a explicar la seva experiència amb l'elixir hi havia Diana Garrigosa i Pasqual Maragall; el cronista Julià Peiró; Marmen Tapia, sòcia i dona del prestigiós cirurgià plàstic Antonio Tapia; metges d'esportistes d'elit; una exconsellera de la Generalitat, i també Elena Rakosnik, la dona del president de la Generalitat. La presidència de la Generalitat va exigir una nota de rectificació malgrat que l'empresa va confirmar que Rakosnik era usuària del producte.

Cunill va aixecar polseguera perquè insistia que el seu elixir podia aconseguir que visquéssim eternament. D'una banda, es confirmava que Excelsium –com s'anomenava aleshores Excelvit– era un bon producte des del punt de vista alimentari, tot i anar acompanyat de les promeses d'eternitat del seu creador. Excelvit anuncia actualment a la seva pàgina web i a les xarxes socials els acords de recerca endegats amb l'Institut de Recerca del Vall d'Hebron (VHIR) i el Centre d'Alt Rendiment de Sant Cugat, testimonis d'esportistes que prenen el producte i la llista de farmàcies on es pot trobar. Cunill és avui més prudent i vol deixar de banda la idea de “la joventut eterna” per parlar del “transhumanisme”. El transhumanisme és una escola de pensament i ideal que malda per aconseguir la salut física i mental eterna de la humanitat a partir de revolucions científiques. Cunill cita famosos multimilionaris americans, com Larry Page o Mark Zuckerberg, que s'han prodigat en inversions i idees vinculades al transhumanisme. Més a prop, a casa nostra, el doctor Simon Schwartz dirigeix els assaigs científics que el VHIR durà a terme amb Excelvit. “El que volem és avaluar científicament les qualitats com a regenerador cel·lular del producte en persones d'edat avançada que pateixen sarcopènia, debilitat muscular”, explica Schwartz. Aquest científic lloa Cunill per la seva voluntat de demostrar acadèmicament les bondats del producte: “La majoria de complements alimentaris no se sotmeten a assaigs científics. Legalment no cal que ho facin”.

Diversos diaris i televisions es van fer ressò de la història de l'enigmàtic producte de la joventut. Fins i tot Mercedes Milà li va dedicar un programa de càmera oculta a Telecinco. Metges de prestigioses clíniques van trucar a la porta de Cunill el 2011. D'altres van abraonar-s'hi acusant-lo d'entabanador. Cunill és un conegut veterinari del barri de Sarrià. És membre d'una històrica família d'orfebres catalans. Una de les trobades a les quals vaig assistir per fer el reportatge, amb un grup d'amics de Cunill i la seva sòcia Anna Garriga, va ser un sopar en una sala privada al passeig de Gràcia amb polítics i destacats empresaris. Quatre dels clients i amics de Cunill són accionistes d'Excelvit. El producte es pot trobar a 30 farmàcies de Catalunya i de Madrid. Per al 2016 esperen arribar a 300. “Sobretot ens reunim amb metges perquè siguin prescriptors”, explica Cunill. El producte s'elabora i s'envasa en una fàbrica que han instal·lat a Riudellots de la Selva. Excelvit té també una divisió que comercialitza el producte per a animals de companyia i cavalls de competició. Cunill recorda amb un somriure l'enrenou que va provocar el 2011. Sembla que vol deixar de ser famós per la cantarella de la vida eterna. Però tampoc en renega.