Figueres recorda l’empremta d’Antoni Pitxot

La Fundació Gala-Salvador Dalí va retre ahir un sentit homenatge a Antoni Pitxot (Figueres 1934-2015), pintor i amic íntim de Salvador Dalí. Pitxot va ser coartífex, juntament amb el geni empordanès, del Teatre Museu Dalí de Figueres i el va dirigir fins que va morir, el juny passat. L'acte privat –dijous se'n farà un de públic–, al qual van assistir unes 150 persones, va comptar amb la presència, sota la cúpula de vidre, de membres de la família Pitxot, dels responsables de la Fundació Gala-Dalí i la majoria de la vintena de membres del patronat. Entre els assistents hi havia la infanta Cristina, l'exministre Narcís Serra, l'advocat i expolític Miquel Roca o l'advocat Miguel Doménech, nomenat patró vitalici pel mateix Dalí.

En l'acte van parlar, entre d'altres, el director del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), Pepe Serra; la directora del Centre d'Estudis Dalinians, Montse Aguer, i el president de la Fundació Dalí, Ramon Boixadós. Visiblement emocionat, Boixadós, va fer un repàs al llinatge d'artistes del qual procedia l'homenatjat, i va destacar l'encertada elecció que va tenir de viure a Cadaqués, sobre el qual va dir que per un pintor era "com estar el cel". També va destacar com Pitxot "podia presumir, però no ho va fer, perquè una de les seves característiques era la modèstia, de ser la persona al món que més coneixia la vida i sobretot l'obra de Dalí", coneixements que va posar a la disposició de la fundació, igual que va fer amb el "seny", del qual, va dir, era l'encarnació i la veu. El president de la fundació es va mostrar convençut que Pitxot es troba "al cel dels grans pintors empordanesos parlant amb el seu oncle, el seu germà i amb el seu gran amic, Dalí".

Emocionada, amb la veu trencada i amb dificultat per contenir les llàgrimes va intervenir la directora del Centre d'Estudis Dalinians i col·laboradora diària de l'homenatjat, Montse Aguer. Aguer, que aquest dilluns en la reunió de la junta del patronat ha estat escollida successora en el càrrec d'Antoni Pitxot, no va parar de dedicar-li paraules d'elogi: "Artista, humanista, culte, generós, intel·ligent, apassionat, irònic, incansable, disciplinat….”. I es va mostrar convençuda que Pla l'hauria inclòs en els seus Homenots. Aguer va destacar que Pitxot "sempre estava disposat a transmetre el seu immens coneixement" i que "parlava sempre de Dalí, l'explicava, l'entenia, l'admirava profundament i el defensava".

Per la seva banda, Serra va assegurar que Antoni Pitxot, malgrat la seva tasca al capdavant del Teatre Museu de Figueres, serà recordat "per la seva obra, perquè els grans artistes perviuen a través de la seva obra". Segons ell, “la manera com l'Antoni va desenvolupar aquesta immensa responsabilitat de ser la connexió directa amb Dalí, juntament amb la seva modèstia i qualitat infinita alhora que va desenvolupar la seva carrera de forma extraordinària, el fa més gran".

L'acte va incloure també la projecció d'un audiovisual de set minuts amb imatges extretes de dos documentals premiats Dalí, la darrera gran obra i Dalí-Pitxot. L'al·legoria de la memòria. La projecció va recuperar algunes imatges descartades de tots dos documentals. A l'audiovisual Pitxot parla de la seva pintura, de la seva relació amb el paisatge de Cadaqués i recorda la seva relació amb el geni surrealista i amb el Teatre Museu.

Antoni Pitxot va col·laborar en la construcció de la instal·lació museística, considerada la peça principal de les creacions del geni empordanès, i va estar al capdavant del centre des de la seva inauguració el 1974 fins al passat 12 de juny, quan va morir als 81 anys. A més de la seva tasca al capdavant d'aquest espai, va deixar un important llegat pictòric.

Les creacions d'Antoni Pitxot s'inspiraven en la natura, sobretot la seva mirada es dirigia a les pedres que conformen el paisatge del cap de Creus. Creava una espècie d'escultures pètries subjectades per petits trossos de filferro que després portava al seu llenç. És, amb Salvador Dalí, autor dels quatre monstres grotescos que decoren el pati interior del Teatre Museu de Figueres, i com han recordat en el seu homenatge, "l'únic artista que té obra fixa al museu a banda del geni".